La Règle du jeu

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaLa Règle du jeu
La règle du jeu
La regle du jeu2.jpg
Fitxa
DireccióJean Renoir
Protagonistes
ProduccióClaude Renoir Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióEugène Lourié Modifica el valor a Wikidata
GuióJean Renoir
Karl Koch
MúsicaWolfgang Amadeus Mozart
Pierre-Alexandre Monsigny
Roger Désormières
FotografiaJean-Paul Alphen
Jean Bachelet
MuntatgeMarthe Huguet
Marguerite Renoir
VestuariCoco Chanel Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorJanus Films
Dades i xifres
País d'origenFrança
Estrena1939
Durada110 min
Idioma originalfrancès
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Pressupost5,5 milions de francs francesos
Descripció
GènereDrama
Lloc de la narracióParís Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0031885 Filmaffinity: 554883 Allocine: 493 Rottentomatoes: m/1017971-rules_of_the_game Mojo: rulesofthegame07 Allmovie: v42292 TCM: 88741 TV.com: movies/rules-of-the-game-1939 Modifica el valor a Wikidata

La Règle du jeu és una pel·lícula de 1939 dirigida pel cineasta francès Jean Renoir. La seva estrena fou un complet fracàs de taquilla (poc després esclatà la guerra) i es varen suprimir els diàlegs i escenes del metratge per adaptar-la als gustos de la societat francesa d'aquell temps. Finalment fou prohibida pels governs francès i alemany. Costà més de cinc milions de francs, el doble del pressupostat. Després de la guerra se'n va perdre el negatiu i només a partir del 1960 s'ha pogut reconstruir. Apareix en totes les llistes de les millors pel·lícules de la història del cinema.

Argument[modifica]

La història es desenvolupa principalment en un castell a finals dels anys '30. Diverses persones de l'alta burgesia i llurs criats s'hi reuneixen un cap de setmana per diversos motius. Intrigues galants, un assassinat... Tot es desenvolupa seguint les més baixes passions, però sense perdre'n la més estricta cortesia, és a dir, respectant la regla del joc.

Repartiment[modifica]

Comentaris[modifica]

La pel·lícula es rodà poc abans de la Segona Guerra Mundial, i Renoir es basà molt lliurement en l'obra de teatre d'Alfred de Musset Els Capricis de Mariana (Les caprices de Marianne). De fet, després d'una mala elecció dels actors va haver de reescriure gran part del guió sobre la marxa i al final gairebé res en quedà del text de Musset. Com en la famosa sèrie de televisió britànica Dalt i baix, Renoir planteja una divisió dels dos mons en el castell: dalt els nobles mantenen el decor i les aparences, i es dediquen a enganyar llurs parelles. Abaix els criats es deixen portar per la passió, acabant en una situació sense sortida.