The Woman on the Beach

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaThe Woman on the Beach
The Woman on the Beach (1947 film) poster.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció Jean Renoir
Protagonistes
Producció Jack J. Gross
Dissenyador de producció Darrell Silvera
Guió Jean Renoir i Frank Davis a partir d'una novel·la de Mitchell Wilson
Música Hanns Eisler
Fotografia Leo Tover i Harry J. Wild
Muntatge Lyle Boyer i Roland Gross
Vestuari Edward Stevenson
Productora RKO
Distribuïdor RKO Pictures
Dades i xifres
País d'origen Estats Units
Estrena 1947
Durada 71 minuts
Idioma original anglès
Color en blanc i negre i en color
Descripció
Gènere Drama

IMDB: tt0040000 Filmaffinity: 294885 Allocine: 1092 Rottentomatoes: m/the-woman-on-the-beach1947 Allmovie: v117521 TCM: 96169
Modifica les dades a Wikidata

The Woman on the Beach és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Jean Renoir, estrenada el 1947. L'argument és tret de la novel·la None Too Blind de Mitchell Wilson. De la novel·la Renoir diu:

«Era menys senzilla del que havia imaginat. L'argument parla de la solitud. És una de les grans preocupacions de la nostra època. [...] Aquell argument era el contrari del que fins aleshores havia cercat en el cinema. En totes les meves pel·lícules precedents m'havia esforçat per fer perceptibles els llaços que uneixen l'individu al seu entorn».[1]

Argument[modifica]

Scott Burnett és una oficial de la Guàrdia Costiera. Pateix malsons recurrents que concerneixen la traumàtica experiència viscuda en la guerra amb prou feines acabada: un vaixell avança en una mar agitada, explota una mina, el vaixell és colpejat i s'enfonsa. Es veu ell mateix enfonsar-se i caminar sobre esquelets en fons al mar, mentre una dona rossa vestida de blanc el troba. Assola un incendi i ell es desperta amarat d'angoixa.

Producció[modifica]

Darrera pel·lícula americà de Renoir per la casa cinematogràfica RKO.

El director va lamentar les pesades intromissions dels productors que el van obligar a tallar moltes escenes, a tornar a rodar-ne  d'altres, a muntar-ho dues vegades.[2]

Crítica[modifica]

André Bazin:

«És una pel·lícula estranya, obstinada, sincer, subterrània, però fosca. Renoir diu que ha volgut representar l'atractiu sexual pura, però entre qui i qui? La sensualitat certament és present però es trasllada de l'un a l'altre com una bola de foc fosca. No se sap on ets».[3]

François Truffaut:

«Això que m'agrada en The woman on the beach és que es veuen alhora dues pel·lícules. El diàleg no parla mai d'amor, els personatges intercanvien parlars educats. L'essencial no és per tant en les acudits que es diuen sinó en l'intercanvi que expressa coses tèrboles, secretes i en canvi molt puntuals.»[4]

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]

  1. Jean Renoir, La mia vita, i miei film, p.206.
  2. Jean Renoir, La mia vita, i miei film, pp.205-208.
  3. André Bazin, Jean Renoir, p. 137.
  4. François Truffaut, I film della mia vita