The Woman on the Beach

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaThe Woman on the Beach
Fitxa
DireccióJean Renoir
Protagonistes
Joan Bennett
Robert Ryan
Charles Bickford
Irene Ryan
Walter Sande
Glen Vernon
Frank Darien
Martha Hyer
Robert Lohr
John Elliott
Harry Harvey Modifica el valor a Wikidata
ProduccióJack J. Gross
Dissenyador de produccióDarrell Silvera Modifica el valor a Wikidata
GuióJean Renoir i Frank Davis a partir d'una novel·la de Mitchell Wilson
MúsicaHanns Eisler
FotografiaLeo Tover i Harry J. Wild
MuntatgeLyle Boyer i Roland Gross
VestuariEdward Stevenson Modifica el valor a Wikidata
ProductoraRKO
DistribuïdorRKO Pictures Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1947
Durada71 minuts
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre i en color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereDrama
IMDB: tt0040000 Filmaffinity: 294885 Allocine: 1092 Rottentomatoes: m/the-woman-on-the-beach1947 Letterboxd: the-woman-on-the-beach Allmovie: v117521 TCM: 96169 AFI: 25431 TMDB.org: 37041 Modifica el valor a Wikidata

The Woman on the Beach és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Jean Renoir, estrenada el 1947. L'argument és tret de la novel·la None Too Blind de Mitchell Wilson. De la novel·la Renoir diu:

«Era menys senzilla del que havia imaginat. L'argument parla de la solitud. És una de les grans preocupacions de la nostra època. [...] Aquell argument era el contrari del que fins aleshores havia cercat en el cinema. En totes les meves pel·lícules precedents m'havia esforçat per fer perceptibles els llaços que uneixen l'individu al seu entorn».[1]

Argument[modifica]

Scott Burnett és una oficial de la Guàrdia Costiera. Pateix malsons recurrents que concerneixen la traumàtica experiència viscuda en la guerra amb prou feines acabada: un vaixell avança en una mar agitada, explota una mina, el vaixell és colpejat i s'enfonsa. Es veu ell mateix enfonsar-se i caminar sobre esquelets en fons al mar, mentre una dona rossa vestida de blanc el troba. Assola un incendi i ell es desperta amarat d'angoixa.

Producció[modifica]

Darrera pel·lícula americà de Renoir per la casa cinematogràfica RKO.

El director va lamentar les pesades intromissions dels productors que el van obligar a tallar moltes escenes, a tornar a rodar-ne  d'altres, a muntar-ho dues vegades.[2]

Crítica[modifica]

André Bazin:

«És una pel·lícula estranya, obstinada, sincer, subterrània, però fosca. Renoir diu que ha volgut representar l'atractiu sexual pura, però entre qui i qui? La sensualitat certament és present però es trasllada de l'un a l'altre com una bola de foc fosca. No se sap on ets».[3]

François Truffaut:

«Això que m'agrada en The woman on the beach és que es veuen alhora dues pel·lícules. El diàleg no parla mai d'amor, els personatges intercanvien parlars educats. L'essencial no és per tant en les acudits que es diuen sinó en l'intercanvi que expressa coses tèrboles, secretes i en canvi molt puntuals.»[4]

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Jean Renoir, La mia vita, i miei film, p.206.
  2. ↑ Jean Renoir, La mia vita, i miei film, pp.205-208.
  3. ↑ André Bazin, Jean Renoir, p. 137.
  4. ↑ François Truffaut, I film della mia vita
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=The_Woman_on_the_Beach&oldid=31892981»