The Woman on the Beach

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
The Woman on the Beach
The Woman on the Beach (1947 film) poster.jpg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Jean Renoir

Producció: Jack J. Gross

Guió: Jean Renoir i Frank Davis a partir d'una novel·la de Mitchell Wilson

Música: Hanns Eisler

Fotografia: Leo Tover i Harry J. Wild

Muntatge: Lyle Boyer i Roland Gross

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1947
Gènere: Drama
Duració: 71 minuts
Idioma original: anglès

Companyies
Productora: RKO

Fitxa a IMDb

Valoracions
IMDb 6.6/10 stars

The Woman on the Beach és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Jean Renoir, estrenada el 1947. L'argument és tret de la novel·la None Too Blind de Mitchell Wilson. De la novel·la Renoir diu:

«Era menys senzilla del que havia imaginat. L'argument parla de la solitud. És una de les grans preocupacions de la nostra època. [...] Aquell argument era el contrari del que fins aleshores havia cercat en el cinema. En totes les meves pel·lícules precedents m'havia esforçat per fer perceptibles els llaços que uneixen l'individu al seu entorn».[1]


Argument[modifica | modifica el codi]

Scott Burnett és una oficial de la Guàrdia Costiera. Pateix malsons recurrents que concerneixen la traumàtica experiència viscuda en la guerra amb prou feines acabada: un buc avança en una mar agitada, explota una mina, el buc és colpejat i s'enfonsa. Es veu ell mateix enfonsar-se i caminar sobre esquelets en fons al mar, mentre una dona rossa vestida de blanc el troba. Assola un incendi i ell es desperta amarat d'angoixa.

Producció[modifica | modifica el codi]

Darrera pel·lícula americà de Renoir per la casa cinematogràfica RKO.

El director va lamentar les pesades intromissions dels productors que el van obligar a tallar moltes escenes, a tornar a rodar-ne  d'altres, a muntar-ho dues vegades.[2]

Crítica[modifica | modifica el codi]

André Bazin:

«És una pel·lícula estranya, obstinada, sincer, subterrània, però fosca. Renoir diu que ha volgut representar l'atractiu sexual pura, però entre qui i qui? La sensualitat certament és present però es trasllada de l'un a l'altre com una bola de foc fosca. No se sap on ets».[3]

François Truffaut:

«Això que m'agrada en The woman on the beach és que es veuen alhora dues pel·lícules. El diàleg no parla mai d'amor, els personatges intercanvien parlars educats. L'essencial no és per tant en les acudits que es diuen sinó en l'intercanvi que expressa coses tèrboles, secretes i en canvi molt puntuals.»[4]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Jean Renoir, La mia vita, i miei film, p.206.
  2. Jean Renoir, La mia vita, i miei film, pp.205-208.
  3. André Bazin, Jean Renoir, p. 137.
  4. François Truffaut, I film della mia vita

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]