Televisió per cable

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

La televisió per cable és un sistema de televisió transmés a través de radiofreqüència per cable coaxial o pols de llum a través de cables de fibra òptica.[1][2][3][4]

Característiques[modifica]

Avantatges[modifica]

Aquest sistema sorgeix per la necessitat en certes zones geogràfiques que no gaudeixen de bona recepció de les senyals de radiofreqüència. A això se li suma el motiu de caràcter estètic pel qual les ciutats són estèticament menys agradables en estar plenes d’eixams d’antenes. A més, cal afegir que aquest tipus de transmissió no està sotmès a les limitacions d’espectres d’ones de ràdio establert per normatives internacionals i nacionals.[5]

Cableoperadors[modifica]

L’operador de cable és una nova figura comercial que rep les emissions (generalment per satèl·lit) i les transmet als domicilis mitjançant una xarxa de cables prèviament establerta.

Aquestes empreses, que acostumen a ser particulars, cobren el servei, de manera que l’abonat paga unes quotes anuals per poder fer-ne ús.[5]

Alguns dels cableoperadors actius són: Antina, Flow, Fibra Óptica, Gigared, Supercanal, Telecentre i Telered.

Freqüències de cable[modifica]

La televisió per cable utilitza unes freqüències prohibides per als sistemes de televisió convencional, que es troba entre els 69 i 173 MHz, generalment utilitzades per a comunicacions marítimes i aèries, a les quals no afecta perquè el sistema de transmissió no és un sistema radiant.[5]

Receptors[modifica]

Amb la televisió per cable, son necessaris uns receptors diferents dels convencionals, per poder sintonitzar els valors de freqüència anteriorment mencionats. Així, cal obtenir o bé un convertidor o bé receptors moderns que ja ofereixen un sintonitzador ampliat a totes les freqüències.[5]

Estructura de la distribució[modifica]

L’element més important és la central de recepció, processat i emissió de la senyal. En la transmissió, hi participen un primer cable que cobreix tota una zona; els feeders, reds secundàries que transmeten només a una part determinada de la població; els drop cables, encarregats de la connexió de l’abonat a la xarxa general.

També hi participen amplificadors intermedis (tant en la línea principal com en les secundàries) a causa de les atenuacions que pateix la senyal al llarg de la seva transmissió.

Finalment, hi ha un transformador a les pròpies llars que conforma l’equip terminal.[5]

Referències[modifica]

  1. Figueiras Vidal, Aníbal R.; Artés Rodríguez, Antonio. Una panorámica de las telecomunicaciones (en castellà). Pearson Educación, 2002, p. 79. ISBN 8420531006. 
  2. «televisió | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 abril 2021].
  3. Catalunya, Institut Obert de. «Infraestructures comunes de telecomunicacions en habitatges i edificis». [Consulta: 9 abril 2021].
  4. «Definición de Televisión por cable (CATV)» (en espanyol europeu). [Consulta: 9 abril 2021].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 LLorens, Vicente. Fundamentos tecnológicos de vídeo y televisión. Barcelona: Paidós Ibérica, 1995. ISBN 84-493-0168-8. 

Pàgines relacionades[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Televisió per cable