Xiulet

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'instrument musicalXiulet
Party whistle on radio.jpg
Tipus flutes with duct Tradueix
Classificació Hornbostel-Sachs 421.221.11
Modifica les dades a Wikidata

El terme xiulet es refereix, en general, a un instrument de vent d'una única nota, que produeix so mitjançant un flux forçat d'aire.[1] (També es refereix a l'acció de xiular, que es pot fer amb xiulet o sense.)

Existeixen diversos tipus de xiulets, des dels més petits com els de la policia o els utilitzats en els esports, a uns molt més grans, de vapor, que s'utilitzen en les màquines de tren o en els vaixells. Aquests tipus de xiulets no són considerats "musicals", però existeixen versions que sí que ho són.

Hi ha xiulets fets de fusta, els quals s'arriben a escoltar en música alegre, com en algunes cançons del gènere samba.

Hi ha xiulets d'alta freqüència, els quals són pràcticament inaudibles als humans, més alguns animals, com ho són els gossos, poden escoltar-los.[2]

Tipus[modifica]

Entre els tipus de xiulets es troben:

Petits[modifica]

  • Amb bola
  • Sense bola
  • Per bola
  • Per vibració

Xiulets de simulació[modifica]

Entre els tipus de xiulets, es troba el tipus que simula el so d'un altre objecte o d'algun animal, com ho poden ser els xiulets que sonen com un tren o com un ànec, denominats genèricament com reclams o brills.[3]

Aplicacions particulars[modifica]

Xiulet de senyals en un vaixell[modifica]

Jean-Frédéric I de Saxònia amb xiulet i cadena d’or. Retrat de Lucas Cranach el Vell (1531).

En els vaixells de guerra de la Grècia clàssica un flautista (auletes) marcava el ritme dels remers. A l’Edat Mitja i èpoques posteriors, els còmits de les galeres portaven un xiulet d’argent penjat al coll pera donar ordres. Hi ha documents que indiquen que el capità i els oficials empraven xiulets específics, d’un so diferent que el xiulet del còmit. Les diverses pràctiques i els codis dels senyals usats en aquelles èpoques no han perdurat.[4][5]

Ometent el període intermedi de desenvolupament dels xiulets de senyals, es pot afirmar que diverses marines de guerra adoptaren un tipus de xiulet i uns codis de senyals que han perdurat, amb pocs canvis, des del segle XVII (?) fins a l’actualitat.

  • Hi ha documents que indiquen l'ús honorífic de xiulets d'or amb cadenes d'or per part dels almiralls i altres personalitats.
  • A la marina anglesa, el xiulet com a símbol honorífic aparegué l’any 1562. A partir de 1671 fou emprat per a donar ordres.[6]
  • La forma del xiulet de vaixell o xiulet de nostramo és característica. L'aspecte general recorda el d'una pipa de fumador, amb un recipient esfèric i un tub prim i corbat. Pot emetre dues tonalitats.


Xiulets de vapor[modifica]

Els xiulets accionats per vapor d'aigua foren molt populars en l'anomenada "era del vapor". N'hi havia a les locomotores, vaixells, fàbriques,... Algunes teteres disposen d'un xiulet avisador aprofitant el propi vapor de l'aigua calenta ja preparada.

Xiulets esportius[modifica]

Són prou coneguts, entre altres, els xiulets emprats pels àrbitres de diversos esports.[7]

Xiulets de la policia[modifica]

Gairebé tots els cossos de policia disposen de xiulets. Els agents uniformats patrullen els carrers amb un xiulet que els permet emetre un senyal d'alarma potent i distintiu, que predomina sobre altres sorolls.

  • El cinema ha fet famosos els xiulets dels policies de Londres, demanant ajuda enmig de la boira.[8][9]

Supervivència i salvament[modifica]

Hi ha xiulets que poden salvar vides. Al mar i a la muntanya, en casos d'accidents i emergència, un xiulet pot servir per a localitzar víctimes o per comunicació entre els equips de rescat. Un xiulet se sent més que un crit i abasta una distància més gran.[10][11]

Xiular sense xiulet[modifica]

Hi ha mètodes diversos que permeten, amb l'ajuda dels dits, modificar la posició dels llavis per a crear una cavitat (modificant la disposició natural de llavis i llengua) de manera que la persona que xiula ho pugui fer amb una potència molt més gran.[12]

Casos particulars[modifica]

Alguns casos relacionats amb els xiulets o el xiular mereixen comentaris especials.

Fer xiular ampolles[modifica]

Una ampolla de forma més o menys tradicional, es comporta com un ressonador de Helmholtz. En el sentit de què disposa d’un volum, un coll més prim i un forat al exterior. Bufant en el forat, de costat i sense tapar-lo, provoca un so d’una certa freqüència. Una manera fàcil de variar la freqüència és omplint-la, parcialment, d'aigua o algun altre líquid.[13]

Piròfon[modifica]

El “pyrophone” era una mena d’orgue basat en els sons produïts per diferents tubs respectivament provocats per flames d’hidrògen en el seu interior. Aquest fenomen era conegut i divulgat pels físics.[14] Fou inventat per Georges Frédéric Eugène Kastner cap al 1890.[15][16][17]

Xiulets supersònics[modifica]

La majoria de xiulets que es fan sonar bufant amb la boca emeten so a partir d'un cabal d'aire subsònic. Hi ha altres xiulets, accionats per aire o vapor a pressió que estan basats en cabals supersònics. A més de la capacitat d'emetre sons audibles, poden ser dissenyats i construïts per a emetre infrasons i ultrasons. Tenen aplicacions científiques i industrials.

Hi ha quatre tipus de xiulets supersònics:

  • xiulet Hartmann
  • xiulet Galton
  • xiulet de vòrtex
  • xiulet Levavasseur

Hartmann[modifica]

[18]

Galton[modifica]

[19]

Xiulet de vòrtex[modifica]

[20]

Levavasseur[modifica]

[21]

Díode sònic[modifica]

[22][23][24][25]

Documents[modifica]

  • 1250. Jean de Joinville. Xiulet de comandament en una galera genovesa: “Al riu, davant del rei, hi havia una galera genovesa on no semblava haver-hi més que un home. Quan aquest veié el rei, feu sonar un xiulet i de dins de la galera sortiren 80 ballesters ben aparellats, amb les ballestes parades; i tot seguit posaren cairells en la llera”.[26]
  • 1301. Dante Alighieri en la Divina comèdia va escriure uns versos de les ordres donades amb xiulet en una galera.[27]
  • 1379. A la nit calia navegar sense els xiulets de comandament: "Navigantibus nobis absque strepitu et cum ordine magno, imposito etiam comitis ut sibloti sive frasceti silerent".[28][29]
  • 1417. “Un siulet petit d’argent”.[30]
  • 1460. En l'obra de Jaume Roig, Espill, s'esmenten els "chiulets".[31]
  • 1464. Benedetto Cotrugli escrigué del xiulet de plata[32] que portaven els nauxers, principalment els de les galeres.
« Nauchieri de la nave è lo primo et lo principale governatore et commandatore in nave... deve essere ferocissimo ad farse temere et obedire allo sono dello fischio, lo qual fischio à certi toni chesse intendono; et quando fischia deveno li marinari respondere “oho”, et allora lo nauchieri dicie in una parola multe cose... »
— El nauxer de la nau és el primer i principal governador i comandant de la nau... ha de ser molt estricte en l’acompliment de les ordres donades a toc de xiulet ; aquest xiulet emet sons característics coneguts per tothom i, quan xiula els mariners han de respondre “oho”. Seguidament el nauxer dona ordres resumides, que amb una paraula volen dir moltes coses... , Benedetto Cotrugli. De Navigatione (1464-65).
« I naviganti a dimostrare effetto

Vanno dell' arte, in che lodati sono ;
Chi discorre fischiando col fraschetto (per fischietto, xiulet)
E quanto han gli altri a far, mostra col suono ;
Chi l' àncore apparecchia da rispetto
E chi ammainare, e chi alla scotta è buono ;
Chi 'l timone, chi l'arbore assicura,
Chi la coperta di sgombrare ha cura.

»
— Orlando furioso, canto XVIII, pàgina 247.
  • 1545. J.Bouchet. Epistres du traverseur: "Le patron est du navire chief, puis vient le maistre, dict nouchief (nauxer), qui du patron le sifflet sur luy porte".[35]
  • 1587. Cristóbal de Virués. El Monserrate.[36]
« Pero ya que en el alto golfo entraron,

avivando el favonio los pineles
el còmite silvando luego ordena
levar los remos, i amainar la entena.

»
— Monserrate.
    • Traducció aproximada: En entrar a alta mar, quan el favoni (un vent) va despertar el penells, el còmit xiulant va ordenar sens pausa, llevar els rems i hissar l'antena.
      • De fet "amainar" hauria de significar "arriar", però no tindria sentit el vers. Potser Virués va emprar "amainar" amb el sentit català "amanir".
  • 1615. Codi de senyals de xiulet en una galera, al Quixot. Ordre de "fora roba".[37]
« ...pasose el cómitre en crujía, y dio señal con el pito que la chusma hiciese fueraropa, que se hizo en un instante. Sancho, que vio tanta gente en cueros, quedó pasmado,... »
El Ingenioso Hidalgo Don Quijote de la Mancha. Miguel de Cervantes Saavedra.
  • 1832. Augustin Jal, oficial francès erudit en temes nàutics, parlava de dues menes de xiulets en un vaixell: els xiulets ordinaris i els xiulets anomenats rossinyols, exclusius dels oficials. Els rossinyols tenien un so més dolç.[38] En el seu Glossaire nautique poden cercar-se els termes: sifflet, rossignol, fischietto, ...[39]

Referències[modifica]

  1. DCVB: Xiulet.
  2. D. Caroline Coile; Margaret H. Bonham Why Do Dogs Like Balls?: More Than 200 Canine Quirks, Curiosities, and Conundrums Revealed. Sterling Publishing Company, Inc., 2008, p. 116–. ISBN 978-1-4027-5039-7. 
  3. Jordi Bruguera; Assumpta Fluvià i Figueras Diccionari Etimològic. Enciclopedia Catalana, SAU, 1996. ISBN 978-84-412-2516-9. 
  4. Francisco de Paula Mellado. Enciclopedia moderna, 20: diccionario universal de literatura, ciencias, artes, agricultura, industria y comercio. Establecimiento Tipográfico de Mellado, 1853, p. 1–. 
  5. Cesáreo Fernández Duro. Disquisiciones nauticas. Aribau y c.a (sucesores de Rivadeneyra, 1878. 
  6. The Boatswains Call Handbook.
  7. Diferents xiulets d’àrbitre.
  8. How It's Made Police Whistles
  9. Police Issue Whistle "English Bobby Whistle"
  10. Storm Whistle vs Windstorm Whistle compare loudness
  11. "Survival" Whistles: Comparison and Review
  12. How to Whistle REALLY LOUD using your Fingers
  13. Bottle Whistling Entertainers.
  14. Curso elemental de física. Imprenta de Don Ignacio Boix, 1845, p. 233–. 
  15. The Popular Science Monthly. Popular Science Publishing Company, 1875, p. 448–. 
  16. Journal of the Society of Arts. The Society, 1875, p. 294–. 
  17. [ https://www.youtube.com/watch?v=rI37T3vA7fM Orgue à Flammes - Flame Organ - Pyrophone]
  18. Experiments concerning the Hartmann whistle.
  19. Dale Ensminger; Foster B. Stulen Ultrasonics: Data, Equations and Their Practical Uses. CRC Press, 17 desembre 2008, p. 275–. ISBN 978-1-4200-2020-5. 
  20. Philip McCord Morse; K. Uno Ingard Theoretical Acoustics. Princeton University Press, 1968, p. 757–. ISBN 0-691-02401-4. 
  21. L. D. Rozenberg. Sources of High-Intensity Ultrasound. Springer Science & Business Media, 17 abril 2013, p. 313–. ISBN 978-1-4757-6453-6. 
  22. Karthik, B., Chakravarthy, S.R., Sujith, R.I, “Mechanism of pipe-tone excitation by flow through an orifice in a duct”, Int. Jo. Aeroacoustics, 7, Nos 3-4, 321-347, 2008
  23. Anderson, A.B.C. “Dependence of Pfeifenton Frequency on Pipe Length, Orifice Diameter and Gas Discharge Pressure”, Jo. Acoust. Soc. Am. 24, 675-681 1952
  24. Anderson, A.B.C., "Circular Orifice number describing dependency of primary Pfeifenton frequency on differential pressure, gas density and orifice geometry" J. Acoust. Soc. Am., 25, 626-631, 1953
  25. Anderson, A.B.C., "Structure and velocity of the periodic Vortex Ring Flow Pattern of a Primary Pfeifenton Jet" J. Acoust. Soc. Am., 27, 1048-1053, 1955
  26. Jean de Joinville; Capperonnier; Malin Histoire de saint Louis, par Jehan, sire de Joinville : les Annales de son règne, par Guillaume de Nangis ; sa vie et ses miracles, par le Confesseur de la Reine Marguerite. Le tout publié d'après les manuscrits de la Bibliothèque du Roi et accompagné d'un glossaire [par Melot, l'abbé Sallier et Capperonnier]. Imprimerie royale, 1761, p. 80–. 
  27. La Divina Commedia di Dante Allighieri. G. Davolio, 1860, p. 599–. 
  28. EAG - KYR. Firmin Didot Fratres, 1844, p. 397–. 
  29. Glossarium mediae et infimae latinitatis. F. Didot, 1844, p. 397–. 
  30. Aguiló: Volum 8. Lletres T a Z. Institut d'Estudis Catalans, p. 293–. GGKEY:BRJ7TQUTRGL. 
  31. Jaume Roig; Antonio Chabret Fraga Spill o Libre de les dones. L'Avenç, 1905. 
  32. F - I, 1825, p. 127–. 
  33. Lodovico Ariosto. Orlando furioso, con note e dilucidazioni grammaticali, da R. Zotti castigato, 1822, p. 247–. 
  34. Lodovico Ariosto; Angelo Fabroni L'Orlando furioso: Orlando furioso. L. Ciardetti, 1824, p. 297–. 
  35. Jan Fennis. Trésor du langage des galères: Dictionnaire exhaustif, avec une introduction, des dessins originaux de René Burlet et des planches de Jean-Antoine de Barras de la Penne, un relevé onomasiologique et une bibliographie. Walter de Gruyter, 1 gener 1995, p. 1365–. ISBN 978-3-11-091422-1. 
  36. Cristóbal de Virués. El Monserrate del capitan Cristoual de Virues .... por Alonso Martin : a costa de Esteuan Bogia, mercader de libros, 1609, p. 1–. 
  37. Miguel de Cervantes Saavedra. El Ingenioso Hidalgo Don Quijote de la Mancha. Imprenta que fue de Fuentenebro, 1832, p. 328–. 
  38. Augustin Jal. Scènes de la vie maritime. C. Gosselin, 1832, p. 178–. 
  39. Augustin Jal. Glossaire nautique: Répertoire polyglotte de termes de marine anciens et modernes. Bottega d'Erasmo, 1848, p. 1351–. 

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xiulet Modifica l'enllaç a Wikidata