Seqüències
| Tipus | obra literària  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Joan Maragall i Gorina |
| Llengua | català |
| Publicació | 1911 |
| Dades i xifres | |
| Gènere | poesia |
Seqüències és un llibre de poemes escrit per Joan Maragall i publicat l'any 1911.
Estructura[modifica]
El llibre recull els següents poemes originals:
Seguit de les vistes al mar
- La ginesta altra vegada!
- La mar estava alegre, aquest migdia
- Flameja al sol ponent l'estol de veles
- El pi d'Estrac
- Allà en les llunyanies de la mar
- Comença la tardor damunt dels camps
- Tot plegat mar i cel s'ha ennegrit
- La fageda d'en Jordà (1908)
Represa d'Haidé i altres
- Represa d'Haidé
- Havent sentit Beethoven per Miecio Horszowski infant
- La sirena (fragment)
- Primer dol
- En una casa nova
- Fi d'any
Oda nova a Barcelona
- Oda nova a Barcelona (1909)
La fi del comte l'Arnau i Cant Espiritual
- La fi del comte Arnau
- Cant Espiritual
Contingut[modifica]
Maragall va publicar en edició de Tipografia l'Avenç llibre amb alguns poemes que són continuïtat dels apareguts en Enllà cinc anys abans.
El Comte Arnau[modifica]
El mite del comte Arnau va entrar en la literatura gràcies al Romanticisme, període en què els estudiosos es començaven a preocupar per tot el tresor folklòric del poble. Molts autors de la Renaixença es van interessar pel mite i el van tractar a les seves obres. Des dels poetes del Jocs Florals, passant per Verdaguer i Carner fins a Segarra, la majoria li han dedicat algunes planes.
Va ser Joan Maragall qui va tenir una predilecció especial pel Comte Arnau. Durant anys va anar madurant el seu pom, publicat en tres etapes a Visions & Cants, Enllà i Seqüències. Cada una d'aquestes parts correspon a una etapa diferent de la vida del Comte Arnau. L'inici de l'interès de Maragall va ser una estada a Sant Joan de les Abadesses que fa que comenci a estudiar tota l'espiritualitat que comporta el mite, la qual havia cohesionat i idealitzat la nació catalana. Es mostra la influència de Nietzsche a la primera part, on es mostra la passió del comte i d'Adalaisa. A la segona part l'ànima del comte vaga per les muntanyes i cerca la salvació. S'adona que la bondat sense amor no serveix i aquest és el primer símptoma que la consciència reviu i el porta a la cançó, però la cançó sola no pot redimir el comte. Al final de la segona part expressa la idea central del poema i els dubtes de Maragall sobre la direcció que havia de prendre el comte Arnau. A la tercera part Arnau cerca la salvació i s'acosta a la humanitat i aquest apropament fa que el poble el redimeixi encarnat en una pastora que canta la cançó amb una veu viva.[1]
Referències[modifica]
- ↑ «El compte Arnau». Web del museu. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, 2012. [Consulta: 20 octubre 2012].
Enllaços externs[modifica]
| Poesia (poemes) | L'oda infinita (1860-1911) • La vaca cega (1893) • Paternal (1893) • Estrofes decadentistes (1894) • Excèlsior (1895) • Oda a Espanya (1898) • Pirinenques (1902) • Haidé (1906) |  |
|---|---|---|
| Poesia (antologies) | ||
| Articles | La patria nueva (1902) • Ah! Barcelona (1909) • La Ciutat del Perdó (1909) • La Iglésia Cremada (1909) | |
| Teatre | Nausica (1906) | |
