El Senyor dels Anells

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre la novel·la de J.R.R. Tolkien. Vegeu-ne altres significats a «El Senyor dels Anells (desambiguació)».
Infotaula de llibreEl Senyor dels Anells
(en) The Lord of the Rings
El Señor de los Anillos lectura.jpg
Tipus sèrie de llibres
Fitxa
Autor John R.R. Tolkien
Llengua anglès
Publicació Regne Unit, 1954
Editorial George Allen & Unwin Tradueix
Edició The Lord of the Rings, 50th anniversary edition
Dades i xifres
Gènere novel·la fantàstica, alta fantasia, novel·la d'aventures, ficció especulativa i Roman courtois
Personatges
Lloc de la narració Terra Mitjana i La Comarca
Descriu l'univers de ficció llegendari de Tolkien
Obra derivada Trilogia cinematogràfica del Senyor dels Anells, The Lord of the Rings: War in the North Tradueix, Middle-earth: Shadow of Mordor Tradueix, Middle-earth: Shadow of War Tradueix i LORD Tradueix
Premis
Nominacions Premi Prometheus, Premi Prometheus, Premi Prometheus, Premi Prometheus, Premi Prometheus, Premi Prometheus, Premi Prometheus i Premi Prometheus
Premis top 100 de llibres de ciència-ficció i fantasia de la National Public Radio
International Fantasy Award Tradueix
Premi Prometheus
Els 100 llibres del segle de Le Monde
Sèrie
Altres dades
OCLC 1487587
Modifica les dades a Wikidata
L'autor, J.R.R. Tolkien, el 1916.

El Senyor dels Anells (en anglès The Lord of the Rings) és una novel·la de fantasia èpica escrita per John R.R. Tolkien, com a fruit de la seva primera i reeixida obra, El Hòbbit. Es va publicar originalment en tres volums (La Germandat de l'Anell, Les Dues Torres i El Retorn del Rei), entre 1954 i 1955. Fou traduïda al català per Francesc Parcerisas entre 1986 i 1988, uns trenta anys després de la seva publicació original.

Se n'han fet dues adaptacions al cinema, la primera, dirigida per Ralph Bakshi en 1978[1] i la més recent i reeixida de les quals és la trilogia de Peter Jackson (2001-2003), doblada al català amb traducció de Lluís Comes.

Tota la mitologia creada per Tolkien té lloc a l'anomenada Terra Mitjana, on els pobles lliures (homes, elfs i nans, ajudats pels hòbbits) lliuren una batalla titànica contra les forces del Mal liderades per en Sàuron, que vol aconseguir el malèfic Anell de Poder que li fou arrabassat i dur la destrucció i la mort a tota la Terra Mitjana.

El nom de la novel·la deriva precisament d'en Sàuron, Senyor Fosc de Mórdor, el dolent de la història, que va crear l'Anell de Poder i altres anells donats als reis dels altres pobles amb la intenció de dominar-los i, per tant, és el "Senyor dels Anells" a què es refereix el títol. En Sàuron, per la seva banda, era el servent d'un anterior Senyor Fosc, en Morgoth (o Melkor), un dels protagonistes d'El Silmaríl·lion de Tolkien.

Les influències principals de la saga es troben a la mitologia nòrdica amb textos com Beowulf,[2] la teologia catòlica, les experiències de guerra de l'autor i la filologia, com ell mateix explicà als primers crítics.

Sinopsi[modifica]

Tot i que es tracta d'una obra independent per ella mateixa, El Senyor dels Anells és també l'última part d'un cicle mitològic molt més llarg que Tolkien va anomenar el seu llegendari. L'acció es desenvolupa en el que és concebut com la Terra real habitada per la humanitat, però en un temps imaginari. Tolkien va anomenar aquest escenari la Terra Mitjana, rememorant el Midgard en anglès antic.

La història principal darrere de l'argument comença milers d'anys abans dels fets descrits a la novel·la, amb l'ascens de l'anomenat Senyor dels Anells, el Senyor Fosc, un esperit malevolent d'enorme poder i que governa el temut reialme de Mórdor.

Al final de la Primera Edat de la Terra Mitjana, en Sàuron sobreviu a la catastròfica derrota del seu mestre, la figura diabòlica de Mórgoth. Durant la Segona Edat, en Sàuron conspira per aconseguir el domini sobre la Terra Mitjana. Disfressat com a Annatar, un Maia o déu menor, o Senyor dels Dons, ajuda en Celebrímbor i d'altres senyors de la forja èlfics d'Erègion a forjar els Anells de Poder. Tot i això en Sàuron secretament forja l'Anell Únic amb el qual podrà esclavitzar els seus portadors. El pla fracassa quan els elfs el descobreixen i es treuen els anells que el Senyor dels Dons els havia donats. En Sàuron llença aleshores una campanya militar en que captura els Set Anells dels nans i els Nou Anells dels homes i els distribueix entre els senyors dels Nans i dels Homes respectivament. Els Nans resultaren massa difícils d'esclavitzar, però els homes que posseeixen els Nou es veieren atrets pel poder dels anells i esdevingueren els nazgûls, els seus servents més temuts situats a la fortalesa de Minas Morgul, abans anomenada Minas Ithil o ciutat de la Lluna edificada per Isildur, rei de Gondor. Els Tres Anells, que en Sàuron no és capaç de prendre, queden en possessió dels elfs. Na Galàdriel es quedà amb nenya, en Círdam amb narya i després li va donar al Gandalf i primer Guil-Galad i després n'Élrond amb vilya.

El rei de Númenor, n'Ar-Pharazôn, arriba amb un exèrcit immens i pren en Sàuron presoner. A partir d'aquí, el Senyor Fosc desencadena una sèrie d'esdeveniments que acaben portant Númenor a la destrucció i aconsegueix fugir en forma d'esperit a Mórdor, on pren una nova forma i llança un atac contra els exiliats numenoreans liderats per n'Eléndil i els seus fills n'Isíldur i n'Anàrion. Els exiliats, però, tenen temps de preparar-se formant la darrera aliança entre elfs i homes amb el rei dels Èldar, en Guil-Galad. Junts marxen contra Mórdor i posen setge a la fortalesa de Bàrad-dûr, moment en el qual n'Anàrion és occit. Finalment en Sàuron mateix s'enfronta en combat singular contra els líders de l'Aliança. En Guil-Galad i n'Eléndil moren, però aconsegueixen derrotar en Sàuron. N'Isíldur pren l'espasa trencada de son pare i l'empra per tallar la mà on duia l'anell únic del mateix Sàuron i, en aqueix moment, l'esperit del Senyor Fosc fuig per no tornar a aparèixer en molts segles. També al tallar-li la mà es queda l'anell en comptes de destruir-lo al Mont del Destí i així porta a l'obra el Senyor dels Anells.

Així comença la Tercera Edat de la Terra Mitjana. Una mica més tard, mentre viatjava cap a Rivendell, n'Isíldur és emboscat per una banda d'orcs i mor. L'Anell Únic se li escapa del dit i es perd al riu Ànduin.

A El Hòbbit, situada uns anys abans que els esdeveniments d'El Senyor dels Anells, en Tolkien explica la història de l'aparentment accidental troballa de l'Anell per part del hòbbit Bilbo Saquet.

El Senyor dels Anells continua la història alguns anys després del final d'El Hòbbit. Narra les aventures d'una coalició de diverses races de la Terra Mitjana, incloent-hi Elfs, Nans, Hòbbits i Homes, amb la missió de destruir el terrible Anell del Poder i impedir així l'única oportunitat que té en Sàuron de tornar a recuperar els seus plens poders.

Apèndix[modifica]

Els apèndixs del Senyor dels Anells són una sèrie d'escrits que apareixen en la citada novel·la del britànic J. R. R. Tolkien i en els quals es recullen una sèrie d'històries curtes sobre la seva legendarium, cronologies, genealogies i notes sobre les llengües fictícies del llibre.

  • Apèndix A

Sota el títol Annals dels reis i els governants, comença redirigint al lector cap a l'escrit Nota sobre els arxius de la Comarca, situat entre el pròleg i el primer volum de la novel·la, per obtenir informació sobre les fonts que s'han utilitzat en la redacció dels apèndixs. En dita escrita, amb l'objectiu de fer creure que la història va ocórrer en realitat, Tolkien atribueix l'autoria de la novel·la a dues dels personatges d'aquesta, Bilbo Saquet i el seu nebot Frodo, que narren les aventures del hobbit i El Senyor dels Anells (de les quals tots dos són protagonistes, respectivament) en el Llibre Rojo de la Frontera de l'Oest. L'altra font principal és Història dels anys, escrita a partir d'alguns textos del hobbit Meriadoc Brandiboc i on es troba la història de la Segona Edat del Sol.[3]

Aquest apèndix recull uns annals sobre els governants del legendarium de Tolkien, des de Númenor, passant per Gondor i Arnor, fins a la casa de Eorl i la casa de Durin. A més de llistar aquests governants, narra breus relats sobre la història sobre cada casa. Finalment, recull un fragment de la història d'amor entre Aragorn i Arwen, dos dels personatges que apareixen en El Senyor dels Anells.

    • Els reis númenóreanos

El primer apartat de l'apèndix A, Els reis númenóreanos, està subdividit en altres cinc. El primer, sota el títol Númenor, comença amb un breu resum del Quenta Silmarillion i de la fundació i posterior caiguda del regne de Númenor. A continuació apareixen llistats els 24 reis que van governar als númenóreanos i petites històries sobre alguns d'ells, posant l'accent principalment en la de Ar-Pharazôn, l'últim rei i el que va desencadenar la Akallabêth en deixar-se influenciar pel maia Sauron. Després d'això, Tolkien explica com Elendil i els seus fills van escapar de l'illa i van arribar a la Terra Mitjana, on van fundar els regnes de Gondor i Arnor i es van enfrontar a Sauron al costat dels elfs en la Guerra de l'Última Aliança, on el maia va ser vençut.

El segon apartat dels reis númenóreanos es titula Els regnes en exili i en ell s'ofereix un llistat dels reis (i senescals en el cas de Gondor) que van governar els dos regnes fundats per Elendil i els seus fills. El tercer apartat, Eriador, Arnor i els hereus de Isildur, resumeix la història de Arnor i els seus governants, des dels vuit reis que va haver-hi després de Isildur, passant pels reis de Arthedain, fins als capitans dels dúnedain del Nord.

    • La casa de Eorl

El segon apartat de l'apèndix A, La casa de Eorl, comença narrant l'origen dels rohirrim, descendents dels Éothéod, i com l'any 2510 de la Tercera Edat del Sol el seu en aquells dies capdavanter, Eorl, va acudir en ajuda de Gondor quan el regne estava sent envaït pels orcs i els homes salvatges vinguts del nord-est de la Terra Mitjana. Després de la victòria i en recompensa per l'ajuda prestada, el senescal gondoriano Cirion li va cedir les terres de Calenardhon a Eorl, qui les va rebatejar com la Marca dels Genets (o Rohan en sindarin oestronizado).[4] A continuació Tolkien reprèn la història dels avantpassats dels rohirrim i després d'esmentar a Frumgar i al seu fill Fram, explica com Léod, el pare de Eorl, va morir intentant domar al mearh Felaróf. Aquest se sotmetria després a Eorl i, des d'aquest moment, els descendents del cavall servirien als diferents reis de Rohan.

Representació d'un cavaller rohir a la fi de la Tercera Edat del Sol.

En un apartat titulat Els reis de la Marca Tolkien llista als divuit reis que van governar Rohan des de Eorl fins a Éomer, afegint al costat dels més importants un resum biogràfic o esdeveniments destacats que van ocórrer durant el seu regnat.

    • El Poble de Durin

El tercer apartat de l'apèndix A, El Poble de Durin mostra l'arbre genealògic de la Casa de Durin des de Durin l'Immortal, i narra la història dels nans.

  • Apèndix B

Titulat El compte dels anys, l'apèndix B recull una cronologia de les Segona i Tercera Edats del Sol, així com alguns dels esdeveniment més importants de la Quarta Edat relacionats amb la Companyia de l'Anell.

  • Apèndix C

Sota el títol Arbres genealògics, aquest apèndix recull els arbres familiars dels quatre hòbbits principals que apareixen en El Senyor dels Anells: el dels Saquet, el dels Tuk, el dels Brandiboc i el dels Gamgí (en el qual també s'inclou a part de la família Vedat per estar relacionades després de les noces de Samseny Gamgí i Rosa Vedat).

El primer arbre dels Saquet que Tolkien va elaborar va ser a la fi de 1938, quan va començar el que el seu fill Christopher crida tercera etapa en La història del Senyor dels Anells.[5][6]

  • Apèndix D

Sota el títol d'Escriptura i ortografia.

  • Calendari de la Comarca

Sota el títol de Calendari de la Comarca, en aquest apèndix s'explica quan va començar el calendari de la Comarca, els principals esdeveniment històrics i anuals dels hòbbits i la història d'aquests.

Bibliografia[modifica]

  • Tolkien, J.R.R.. The Lord of the Rings (en anglès). Allen & Unwin, 1954 [2005].  paperback: ISBN 0-618-64015-0
  • Tolkien, J.R.R.. The Hobbit (en anglès). Allen & Unwin, 1937 [2002].  paperback: ISBN 0-618-26030-7
  • Tolkien, J.R.R.. The Silmarillion (en anglès). Allen & Unwin, 1977 [2004].  paperback: ISBN 0-618-39111-8

Referències[modifica]

  1. «El senyor dels Anells (Animació)». El Doblatge. [Consulta: 26 desembre 2014].
  2. North, Richard; Allard, Joe. Beowulf & other stories: an introduction to Old English, Old Icelandic and anglo-norman literatures. Pearson Education, 2007, p.63. ISBN 1405835729. 
  3. «Nota sobre els arxius de la Comarca».
  4. La forma original en sindarin seria
  5. «Tercera etapa (I): El viatge cap a Bree».
  6. «Els arbres genealògics».

Enllaços externs[modifica]