Galàdriel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula personatgeGalàdriel
Lothlorien by Tessa Boronski.jpg
Galàdriel.
Tipus elfa
Context
Present a l'obra El Senyor dels Anells i El Silmaríl·lion
Univers legendarium Tolkien
Dades personals
Espècie Ñoldor
Sexe dona
Família
Família House of Finwë
Cònjuge Cèleborn
Mare Eärwen
Pare Finarfin
Fills Celebrían
Germans Oròdreth, Fínrod, Àngrod i Aegnor
Altres
Part de Contes inacabats de Númenor i la Terra Mitjana
Més informació
IMDb ch0000136
Modifica dades a Wikidata

Na Galàdriel és un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. És una elfa noldorin, filla d'en Finarfin, i esposa d'en Cèleborn, amb qui compartia el govern del regne de Lothlórien.

Se la coneixia com a Senyora de Lórien, Senyora dels Galàdhrim, o Senyora del Bosc. A dins del regne de Lothlórien se la coneixia simplement com a Senyora Galàdriel, o la Senyora. Tot i que era de la família reial dels ñoldor, mai no va ostentar el títol de reina.

El seu nom original en quenya era Artanis, que significa "noble dona" (arta = noble, alt; nis = dona). Na Galàdriel és la forma en sindarin del quenya Alatàriel, que era el nom amb què l'anomenà en Cèleborn quan es van conèixer, i que significa "dama coronada amb una garlanda de radiància brillant".

Biografia[modifica | modifica el codi]

Na Galàdriel era la més jove dels quatre fills d'en Finarfin, i l'única dona. Els seus germans grans eren Finrod Felagund, Angrod i Aegnor. Va néixer a Vàlinor durant els Dies dels dos arbres.

Na Galàdriel era un dels personatges que més van evolucionar en el llegendari de Tolkien, i la seva història és confusa i sovint contradictòria entre els diferents texts. D'acord amb la versió que trobem publicada a El Silmaríl·lion, na Galàdriel va participar en la rebel·lió dels noldor i es va exiliar amb ells de Vàlinor. Un cop arribada a Beleriand, va conèixer en Cèleborn de Dòriath, un parent d'en Thingol, amb qui es casaria.

D'altres versions redueixen la implicació de na Galàdriel en la rebel·lió. En qualsevol cas, ni ella ni en Cèleborn van prendre part activa en les Batalles de Beleriand. Van sobreviure la Guerra de la Ira, però na Galàdriel va rebutjar el perdó dels vàlar per orgull.

Durant la Segona Edat van acabar establint-se al bosc de Lothlórien, on nasqué la seva filla Celebrían.

Va aconsellar en Celebrimbor que desconfiés de n'Annatar, però no fou escoltada. Quan es descobrí que n'Annatar era en Sàuron i aquest atacà els elfs, en Celebrímbor va confiar un dels tres anells a na Galàdriel, concretament Nenya o l'Anell d'Aigua.

A El Senyor dels Anells, na Galàdriel va acollir la Germandat de l'Anell després de la seva fugida de Mòria. En Frodo va oferir-li l'Anell Únic, i na Galàdriel va aconseguir superar la temptació i rebutjar-lo. "He passat la prova", va dir, acceptant que el seu temps i el dels elfs havia passat i decidint tornar a Vàlinor. Va entregar un regal i una capa èlfica a cada membre de la germandat.

Un cop acabada la Guerra de l'Anell, va marxar de la Terra Mitjana a través del Gran Mar amb n'Élrond, en Gàndalf i els portadors de l'anell, en Bilbo i en Frodo Saquet. En aquell moment tenia al voltant de 7.000 anys. El seu marit Cèleborn es va quedar uns anys més a la Terra Mitjana fins que finalment també partí.

Genealogia de la Casa d'en Finarfin[modifica | modifica el codi]

Finarfin === Eärwen
|
------------------------------
| | | | 
Finrod Angrod Aegnor Galàdriel=Cèleborn
| |
Orodreth Celebrían*
|
-----------
| | 
Finduilas Gil-galad

(* Esposa de N'Élrond)

Adaptacions[modifica | modifica el codi]

La veu de na Galàdriel va ser doblada per Annette Crosbie en la pel·lícula d'El Senyor dels Anells dirigida per Ralph Bakshi de 1978, i per Marian Diamond en la serialització de la BBC del 1981.

En la versió de Peter Jackson, l'actriu Cate Blanchett interpreta na Galàdriel en les tres pel·lícules de la trilogia. En aquesta versió la Senyora de Lórien té un paper més actiu que en els llibres, i també és l'encarregada de narrar l'acció del pròleg de la primera pel·lícula.


Referències[modifica | modifica el codi]