Sindarin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sindarin
Parlants
Desconegut
Parlat a Terra Mitjana, pel·lícules i llibres
Regulat per Creat per J. R. R. Tolkien el 1944
Característiques
Família lingüística

llengües artificials
   llengües artístiques

   llengües de ficció
Codis
ISO 639-3 sjn
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El sindarin és un llenguatge fictici creat per J. R. R. Tolkien[1] per ser utilitzat al món creat per ell, la Terra mitjana. El sindarin és un de les moltes llengües parlades per pels elfs, anomenats Eledhrim [ˈɛlɛðrim] o Edhellim [ɛˈðɛllim] en sindarin. De fet, la paraula sindarin és en si mateixa una paraula del quenya que literalment significa "èlfic gris", mot que també s'utilitza per a referir-se a aquesta llengua en català. Tanmateix, durant la Primera Edat també s'utilitzava la paraula edhellen ("èlfic" en sindarin) per referir-se a aquesta llengua..[2]

El sindarin va ser la llengua dels elfs de Beleríand. Aquests eren elfs del Tercer Grup que es va quedar a Beleríand després del Gran Viatge[3] i, conseqüentment, la seva llengua també es va separar de la dels elfs que van salpar de la Terra Mitjana. El sindarin deriva d'una llengua més primerenca anomenada telerin comú, la qual va evolucionar de l'eldarin comú, la llengua dels eldar abans de les seves divisions. Abans de totes aquestes llengües, els elfs parlaven el quendian primitiu

En la Tercera Edat (el final de la qual és el marc cronològic del Senyor dels Anells), el sindarin era la llengua més parlada per la majoria dels elfs de la part occidental de la Terra Mitjana. El sindarin és la llengua normalment anomenada èlfic en El Senyor dels Anells. Quan els elfs Nóldor, que parlaven quenya, van retornar a la Terra Mitjana, van adoptar el sindarin com a llengua pròpia. El quenya i el sindarin s'assemblen pel que fa al vocabulari, però tenen una estructura i una gramàtica molt diferent. El sindarin és congeut per ser un idioma més variable que el quenya, i durant la Primera Edat hi hagueren molts dialectes regionals. La llengua utilitzada a Doriath (casa de Thíngol, rei dels Sindar), coneguda com a Doriathrin, va ser qualificada per molts elfs grisos com la forma de la llengua més elevada i noble.

En la Segona Edat, molts humans de l'illa de Númenor van aprendre a parlar el sindarin amb fluïdesa. Els seus descendents, els Dúnedain de Góndor i Àrnor, van continuar parlant sindarin durant la Tercera Edat. En un principi, el sindarin s'escrivia utilitzant el cirth, un alfabet èlfic. Més tard es va adoptar el tengwar. Tolkien va basar el so i part de la gramàtica del sindarin en el gal·lès, i mostra algunes de les mutacions de consonants que caracteritzen les llengües cèltiques.[4][5] L'idioma també va rebre influències de l'anglès antic i el nòrdic antic.[5]

Dues cronologies[modifica | modifica el codi]

En les llengües creades per Tolkien es distingeixen dues línies cronològiques:

  • La línia interna, que es refereix a l'evolució de cada llengua dins del món fictici.
  • La línia externa, que es refereix al procés de Tolkien per crear la llengua.

Història externa[modifica | modifica el codi]

Tolkien estava interessat en les llengües antigues, i va desenvolupar moltes llengües planificades quan encara era un adolescent. Finalment, com a adult, va crear una família sencera de llengües planificades parlades per elfs i un món secundari on podrien evolucionar. Tanmateix, les úniques llengües prou desenvolupades com per poder escriure texts llargs, són el quenya i el sindarin.

Una d'aquestes llengües va ser creada pels voltants del 1915, inspirada en les llengües cèltiques. Tolkien el va anomenar goldogrin o "Gnomish" ("Gnòmic") en anglès. Va escriure un diccionari substancial de goldogrin i una gramàtica.[6] Aquesta és la primera etapa conceptual de la llengua sindarin. Alhora Tolkien va concebre una Història del Elfs i la va escriure al Book of the lost tales (Llibre dels contes perduts). El golodgrin va ser parlat pels Gnoms o Noldoli, el Segon clan dels elfs. Elfin era l'altra llengua parlada per la majoria d'elfs de l'Illa Solitària.

El començament de la "Llista de noms de la Caiguda de Gondolin", un dels Contes perduts, dóna un bon exemple d'ambdues llengües (goldogrin i elfin).

Uns quants anys més tard, pels voltants del 1925, Tolkien va començar de nou la gramàtica i lèxic de la llengua dels seus Gnoms. Va abandonar les paraules Goldogrin a favor de Noldorin (una paraula del quenya). Aquesta és la segona etapa conceptual del sindarin. Tolkien va compondre llavors una gramàtica d'aquesta nova llengua, el Lam na Ngoluith.[7]

A principis del 1930, Tolkien va escriure una nova gramàtica del noldorin. Aquesta és l'etapa tardana del noldorin. Alhora, Tolkien desenvolupava l'ilkorin, una de les llengües que parlaven els elfs del Tercer Clan (aquells mateixos que, més tard, serien anomenats Sindar en quenya).

El noldorin (una llengua d'estil gal·lès) provenia del noldorin antic parlat a Vàlinor. Els elfs Noldor van voler una llengua diferent a la del Primer Clan d'elfs que també visqueren amb ells i parlaren quenya, i així van desenvolupar el noldorin antic el nom de la qual era Koreldarin: "la llengua dels que van deixar la Terra Mitjana i vingueren a Kór, la muntanya dels elfs a Valinor."[8]

Quan els Noldor van exiliar-se a Beleríand, el noldorin antic va evolucionar a noldorin, una llengua a l'estil gal·lès amb molts dialectes

Tolkien va crear el sindarin aproximadament l'any 1944. Va utilitzar molts aspectes del noldorin mesclats amb l'"ilkorin Doriathrin" i afegint algunes característiques noves.[9] L'ilkorin parlat a Beleriand no estaven basats en el gal·lès, i Tolkien volia que la seva nova "llengua de Beleriand" fos semblant al gal·lès.

Ús del sindarin[modifica | modifica el codi]

Els intents d'aficionats per escriure en sindarin van començar durant la dècada del 1970, quan el total de paraules en èlfic eren només un centenar. Des de llavors, l'ús del sindarin ha florit en poemes, textos, frases, noms i tattoos. Però Tolkien mai va pretendre fer les seves llengües prou completes per conversar; com a resultat, els nous textos en aquest idioma, com els diàlegs escrits per David Salo per les pel·lícules del Senyor dels Anells, requereixen fer conjectures i de vegades crear paraules noves.

Història interna[modifica | modifica el codi]

El sindarin va evolucionar des del sindarin antic (conservat només en alguns gravats Doriathrin), que al seu torn va evolucionar del telerin comú a la Terra Mitjana.

Dialectes[modifica | modifica el codi]

La primera divisió de l'antic sindarin es va produir entre el grup Nord (o Mithrimin) i el grup Sud.

El grup Sud tenia un molt territori més gran, i va incloure el doriathrin o "sindarin central".

Durant la Primera Edat, abans del retorn dels Noldor, hi hi havia quatre dialectes del sindarin:

  • Grup del sud
    • Doriathrin, la llengua de Doriath;
    • Falathrin o "sindarin de l'oest", la llengua del Falas;
  • Grup del nord
    • Dialecte nord-oest, parlat a Hithlum, Mithrim, i Dor-lómin;
    • Dialecte nord-est, parlat a Ard-galen (abans de la seva ruïna), i a les terres altes de Dorthonion (Taur-nu-Fuin).

Doriathrinel[modifica | modifica el codi]

El doriathrin va conservar moltes característiques arcaiques. A diferència dels altres dialectes, el doriathrin va quedar lliure de les influències del quenya. L'accent de Doriath era també fàcil de reconèixer, de manera que tot i que Túrin deixà Doriath, va mantenir l'accent fins a la seva mort, el qual immediatament indicava la seva provinència.

"Durant post-guerra, la llengua de Beleriand va rebre moltes influències de Doriath."[10]

Tolkien va escriure molt sobre la morfologia del doriathrin i sobre el seu contrast amb la resta de dialectes del sindarin

Falathrin[modifica | modifica el codi]

La llengua dels seguidors de l'elf Círdan, anomenat Falathrin (Falassian en anglès), és l'altre dialecte del grup Sud. Va romandre proper a la llengua de Doriath perquè hi hi havia molt comerç entre els dos grups durant el temps de les Guerres de Beleriand

Sindarin del nord[modifica | modifica el codi]

El sindarin del nord va ser parlat pels Mithrim, el grup d'elfs grisos que viva més al nord. Diferia del sindarin central de Beleriand en molts aspectes. Al principi parlat en Dorthonion i Hithlum, contenia moltes paraules úniques i no era totalment intel·ligible a la resta d'elfs. El dialecte del Nord era molt més conservador, i més tard es va dividir en un dialecte Nord-oest (Hithlum, Mithrim, Dor-lómin) i un Nord-est (Ard-galen abans de la seva ruïna i Taur-nu-Fuin). Aquesta llengua fou al principi adoptada pels Noldor exiliats després del seu retorn a la terra Mitjana a Losgar. Més tard, el noldorin sindarin canvià, especialment a causa de l'adopció de característiques del quenya, i parcialment a causa de l'amor dels Noldor per fer canvis lingüístics.

Noldorin Sindarin[modifica | modifica el codi]

Amb l'excepció del doriathrin, el sindarin va adoptar algunes característiques del quenya després del retorn dels Noldor, així com canvis de so únics creats per aquest grup d'elfs.

En la ciutat amagada de Gondolin, una terra aïllada, s'hi va desenvolupar un dialecte propi: "Va diferenciar-se de l'estàndard (de Doriath) (a) en tenir alguns elements de l'Oest i el Nord, i (b) incorporant moltes paraules del noldorin i el quenya. Per això la ciutat era normalment anomenada Gondolin (del quenya Ondolin(dë)) amb l'afegiment de la g-, no Goenlin o Goenglin [tal com hagués sigut en el sindarin estàndard]".[11]

En la Segon i Tercera Edat[modifica | modifica el codi]

El sindarin de Beleriand, el beleriandic, fou la llengua vehicular de tots els elfs i molts humans. Està basada en el sindarin de l'oest amb moltes influències del Doriathrin. Durant la Segona Edat, el sindarin va ser una llengua vehicular pe tots els elfs i els seus amics, fins que va ser substituïda pel Westron, la llengua dels humans, sorgida durant Tercera Edat amb grans influències del sindarin.

A Gondor, al final de la Tercera Edat, el sindarin era encara parlat diàriament per uns quants humans nobles en la ciutat Minas Tirith. Aragorn va créixer a Imladris i el parlava amb fluïdesa.

Fonologia[modifica | modifica el codi]

El sindarin va ser dissenyat amb una fonologia semblant a la del gal·lès. Té la majoria dels sons i una estructura de so similar. Les fonologies de l'anglès antic, el nòrdic antic i l'islandès són també força properes al sindarin i, juntament amb el gal·lès, van tenir influència en algunes de les característiques gramaticals de la llengua, especialment els plurals. A continuació hi ha un resum de la fonologia d'aquesta llengua:[12]

Consonants[modifica | modifica el codi]

Pulmonars[modifica | modifica el codi]

Bilabial Dental Alveolar Palatal Velar Glotal
Senzill Lateral
Plosive p  b t  d k3 ɡ
Nasal m n ŋ 4
Fricativa f  v θ  ð1 s ɬ2 x5 h
Vibrant 6 r
Aproximant ɬ j ʍ7  w
  1. Escrit ⟨th⟩ i ⟨dh⟩ respectivament
  2. Escrit ⟨lh⟩
  3. Escrit ⟨c⟩
  4. Escrit ⟨ng⟩
  5. Escrit ⟨ch⟩
  6. Escrit ⟨rh⟩
  7. Escrit ⟨hw⟩

/f/ és pronunciada [v] a final de paraula o abans de /n/.

el sindarin antic, com l'irlandès, també va tenir una m aspirada o v nasal (IPA: [ṽ]), la qual va ser transcrita com a mh (encara que sempre era pronunciada [v] en el sindarin més tardà).

Orthographic Convencions[modifica | modifica el codi]

Lletra IPA Notes
i j, i Representa [j] a principi de paraula abans de vocals, [i] en la resta de posicions.
ng ŋ, ŋɡ Representa [ŋ] a final de paraula, [ŋɡ] en la resta de posicions.
ph f, ff Representa [f] a final de paraula, [ff] en la resta de posicions.

Vocals[modifica | modifica el codi]

Monòtones[modifica | modifica el codi]

Vocals Anteriors Quasi anterior Quasi posterior  Posterior
Tancada  i y u
Quasi tancada j ʊ
Semi oberta ɛ ɔ
Oberta ɡ

Un accent tancat significa una vocal llarga (á, é, etc.). En una paraula monosíl·laba s'utilitzen els accents circumflexos (â, ê, etc.). Tanmateix, per raons pràctiques, els usuaris de la codificació de caràcters ISO Latin-1 substitueixen ý per ŷ, perquè aquesta codificació no disposa d'un caràcter per la ŷ, només la ý i la ÿ.

En el sindarin antic, hi hi havia una vocal similar a l'ö alemanya (IPA: [œ]), la qual Tolkien sempre transcrivia com œ. Tot i que és necessari distingit entre aquest caràcter i el diftong oe, en moltes publicacions com El Silmarillion s'ha acabat substituint el caràcter œ per oe (per exemple, Nírnaeth Arnoediad, el qual es llegeix Nírnaeth Arnœdiad, o Goelydh que es llegeix Gœlydh). Aquesta vocal més tard es va pronunciar [ɛ] i és per això que es transcriu com una e (Gelydh).

Diftongs[modifica | modifica el codi]

Els diftongs són ai (pronunciat com mai [ai]), ei (rei [ɛi]), ui (rna [ui]), au (cau [au]), ae (no existeix en català) i oe (no existeix en català). Si el diftong au està al final d'una paraula s'escriu aw. Tanmateix, Tolkien va descriure les variacions de pronunciació dialectals (com la Doriathrin i Gondor).

Gramàtica[modifica | modifica el codi]

A Elbereth Gilthoniel, un poema en Sindarin compost per J.R.R. Tolkien i escrit en tengwar en el mode de Beleriand.

És gairebé impossible d'extrapolar les regles morfològiques del sindarin perquè es tracta d'una llengua planificada irregular i no una llengua auxiliar internacional amb una morfologia regular.

A diferència de la llengua aglutinant quenya, el sindarin és principalment una llengua fusional amb algunes tendències analítiques. Pot diferenciar-se del quenya pels pocs casos de vocals a final de paraula i l'ús de les oclusives b d g, absents en el quenya (exceptuant els grups intervocàlics mb, nd, ng, ld, rd). El sindarin primerenc formava el plurals afegint , la qual va desaparèixer però va afectar les vocals precedents (com en el gal·lès i l'anglès antic): sing. Adan, pl. Edain, sing. Orch, pl. Yrch.

Sindarin també té un altre tipus de plural que es forma amb un sufic: sing. êl 'estrella', 1r pl. elin 'estrelles', 2n pl. elenath 'Totes les estrelles; Ennor 'Terra Mitjana', 2n pl. Ennorath '(Tota) la Terra Mitjana'.

Substantius[modifica | modifica el codi]

Tot i que el sindarin no té un gènere gramatical, té, igual que el gal·lès, dos sistemes de nombre gramatical. Els plurals, en el sindarin, són irregulars i es formen de diverses maneres. Si Tolkien no va deixar escrita la paraula en plural, no hi ha cap forma segura de trobar el plural d'una paraula.

Algun substantius formen el plural amb un sufix (normalment -in), per exemple Drû, pl. Drúin "Homes salvatges". Altres formen el plural a través del canvi de vocal, per exemple adan i edain, "membre de la raça humana". Encara altres formen els seus plurals a través d'una combinació del dos, i alguns són invariables.

L'altre sistema de formació del plural s'anomena segon plural o plural col·lectiu.[13] Els substantius en aquest sistema el formen normalment afegint un sufix al plural (com en gal·lès); per exemple -ath, com en elenath, "totes les estrelles (en el cel)". Una altra terminació del 2n plural és -rim, utilitzat especialment per indicar una raça o grup: Nogothrim "la raça dels Nans", de la paraula Nogon, "Nan". Existeix una altra terminació, -lir, com a Nogothlir. El sufix -hoth, que significa 'horda', s'afegiex als substantius singulars per formar el segon plural. Té un sentit poc amistós, per exemple Gaurhoth "horda d'homes-llop" de Gaur "home-llop".

Formació del primer plural[modifica | modifica el codi]

La majoria de plurals es formen per apofonia. En les etapes més primerenques de l'idioma, els plurals es marcaven amb el sufix -i i les vocals de l'arrel eren assimilades convertint-se en anteriors. Posteriorment, la -i final es va perdre i va deixar només els canvis en l'arrel. Els patrons de formació del plural són:

  • Dins síl·labes no finals:
    • a → e – galadh → gelaidh
    • e → e – bereth → berith
    • o → e – nogoth → negyth (Originalment esdevenia œ, el qual més tard esdevindriaa e)
    • u → y – tulus → tylys
    • y → y – ylf > ylf
  • En síl·labes finals:
    • a amb una consonant que segueix → ai – aran → erain
    • a amb grup de consonants que segueix #1 → e – narn → nern
    • a amb grup de consonants que segueix #2 → ai – cant → caint
    • a amb grup de consonants que segueix #3 → ei – alph → eilph
    • â → ai – tâl → tail
    • e → i – adaneth → edenith
    • ê → î – hên → hîn
    • i → i – brennil → brennil
    • î → î – dîs → dîs
    • o → y – brannon → brennyn
    • o → e – orod → ered (En alguns casos)
    • óý – bór → býr
    • ô → ŷ – thôn → thŷn
    • u → y – urug → yryg
    • û → ui – hû → hui
    • y → y – ylf → ylf
    • ý → ý – mýl → mýl
    • au → oe – naug → noeg
    • aea > ei - aear → eir

Mutació[modifica | modifica el codi]

Sindarin té una sèrie complexa de mutacions. La totalitat de frases en sindarin és molt petita, i cada dialecte té les seves pròpies regles de mutació.

L'única explicació completa de les mutacions es troba al Lam na Ngoluith (Gramàtica del noldorin primerenc, Tolkien).

La mutació és provocada de diverses maneres:

  • La mutació feble és provocada per una paraula propera amb una terminació de vocal.[14]
  • La mutació fort és a causa de la geminació d'una consonant inicial original a causa de la precedència d'una paraula propera amb una terminació plosiva.[14]
  • La mutació nasal és a causa d'una nasal precedent.[14]

Les mutacions inicials no han de ser confoses amb assimilacions que poden ocórrer en paraules compostes (com, per exemple, en els noms Araphor, Arassuil i Caradhras).

La següent taula mostra com les diferets consonants són afectades per les tres mutacions:

Consonant Feble Forta Nasal
b v (bh) b m
d dh d n
G ' g ng
gw 'w gw ngw
p b f f
t d th th
c g ch ch
cw gw chw chw

L'apòstrof (') indica elisió.

Pronoms[modifica | modifica el codi]

A continuació, una taula amb els pronoms personals i possessius:[15][16]

Pronom Sufix possessiu
1a persona del singular -n -en
2a persona del singular (familiar) -g -eg
2a personal del singular (formal) -dh -el
3a persona del singular - -ed
1a persona del plural inclusiu -m -em
1a persona del plural exclusiu -nc -enc
2a persona del plural (familiar) -g, -gir -eg, -egir
2a persona del plural (formal) -dh, -dhir -el, -elir
3a persona del plural -r -ent
Dual (utilitzat només pels parlants de Doriath)
1a pers. dual inclusiu -m, -mmid  ?
1a pers. dual exclusiu -nc, -ngid  ?
2a personal dual (familiar) -ch  ?
2a persona dual (formal) -dh, -dhid  ?
3a persona dual -st  ?

Verbs[modifica | modifica el codi]

Mentre que les inflexions dels verbs del quenya són força regulars, Tolkien va escriure: "La historia dels verbs del sindarin és complicada."[17][18] De fet, el nombre de verbs conjugats per Tolkien és petit. És per això que el sistema de conjugacions dels verbs es basa, sovint, en deduccions fetes a partir dels escrits de Tolkien. Hi ha dos tipus de verbs, els bàsics i els derivatius. A continuació hi ha una explicació de cadascun d'ells.[19]

Verbs bàsics[modifica | modifica el codi]

Els verbs bàsics, encara que menys que els verbs derivats, tenen una conjugació complexa, resultat de la historia fonològica del sindarin.

Els verbs bàsics formen l'infinitiu afegint -i a l'arrel: giri de gir-. A diferència del català, el sindarin no utilitza l'infinitiu gaire sovint, i utilitza el gerundi per aconseguir el mateix significat.

Per totes les persones excepte la tercera del singular, el present és format afegint una -i- a l'arrel seguida de la terminació pronominal corresponent: girin, girim, girir. La tercera persona del singular no necessita la inserció d'una -i- perquè no té una terminació pròpia. Això deixa l'arrel del verb sola i causa que la vocal de l'arrel es torni llarga (es marca amb un accent circumflex): gîr, blâb, pâd.

El passat dels verbs bàsics és molt complicat i té pocs exemples. Un dels sistemes reconstruïts més comuns és utilitzar el sufix -n: darn. Tanmateix, l'únic cas on aquesta -n s'afegeix és quan l'arrel acaba en -r. En una arrel acabada amb -l, -n es converteix en -ll (toll). Després de -b, -d, -g, -v, o -dh, hi té lloc el fenomen de la metàtesi i posteriorment el de l'assimilació. La consonant llavors experimenta el que es podria anomenar "mutació posterior": -b, -d, i -g esdevenen -p, -t, i -c, i -v i -dh esdevenen -m i -d.

El futur és format afegint el sufic -tha. També s'afegeix una -i-. La terminació de la primera persona del singular (-n) provoca que la -a de -tha esdevingui -o: girithon, blebithon.

L'imperatiu es forma afegint -o a l'arrel: giro!, pado!, blabo!

Verbs derivats[modifica | modifica el codi]

Els verbs derivats tenen una conjugació menys complexa, perquè tenen una vocal temàtica (normalment a), que redueix el nombre de combinacions de consonants.

L'infinitiu és format afegint una -o, que substitueix la -a de l'arrel: lacho de lacha-.

El present es forma sense modificar l'arrel. Les terminacions pronominals s'afegeixen sense cap canvi, exceptuant la -n de la primera persona del singular, on la vocal final es converteix en o.

El passat es forma amb la terminació -nt, la qual esdevé -nne amb qualsevol final pronominal, per exemple erthanterthanner.

El futur és format amb -tha. Amb l'addició de la primera persona del singular -n, esdevé -tho.

Vocabulari[modifica | modifica el codi]

És molt difícil de saber quantes paraules va imaginar Tolkien, perquè molts dels seus escrits en sindarin encara no estan publicats. L'any 2008, hi havia al voltant de 25 mil paraules èlfiques (comptant sindarin, quenya i la resta de llenguatges dels elfs).[20]

Significat Sindarin Pronunciació Equivalent en quenya
Terra amar, ceven [ˈɑmɑr] [ˈkɛvɛn] ambar, cemen
Cel menel [ˈmɛnɛl] menel
Aigua nen [ˈnɛn] nén
Foc naur [ˈnɑʊ̯r] nár
Home (mascle) benn [ˈbɛn] nér
Dona bess [ˈbɛs] nís
Menjar mad- [ˈmɑd] mat-
Beure sog- [ˈsɔɡ] suc-
Gran beleg, daer [ˈbɛlɛɡ] [ˈdɑɛ̯r] alta, halla
Raça, tribu noss [ˈnɔs] nóre
Nit [ˈduːː] lóme
Dia aur [ˈɑʊ̯r] aure,

El lèxic del Noldorin i Sindarin no inclou vocabulari modern (televisió, motor...).

Nombres[modifica | modifica el codi]

Segons Tolkien, el elfs preferien el sistema duodecimal al sistema decimal, encara que ambdós sistemes van coexistir. Els números de l'1 al 12 estan presentats a continuació (les formes reconstruïdes estan marcades amb un asterisc), així com alguns altres números més alts.[21]

Números cardinals Números ordinals
Sindarin Català Sindarin Català
er, min un mein, main, minui primer
tad dos taid, tadui segon
neledh tres neil, nail, nelui tercer
canad quatre canthui quart
leben cinc levnui cinquè
eneg sis enchui, enecthui sisè
odo, odog set othui, odothui setè
tolodh vuit tollui vuitè
neder nou nedrui novè
pae deu paenui desè
minib onze
ýneg dotze
*nelphae trenta
host cent quaranta-quatre
*meneg mil

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Conley, Tim; Cain, Stephen (2006).
  2. J.R.R. Tolkien.
  3. Vegeu l'article sobre els elfs de la Terra Mitjana.
  4. Burns, Marjorie (2005).
  5. 5,0 5,1 Chance, Jane (2001).
  6. I-Lam na-Ngoldathon: The Grammar and Lexicon of the Gnomish Tongue.
  7. Publicat a Parma Eldalamberon 13.
  8. J.R.R. Tolkien.
  9. JRR Tolkien.
  10. J.R.R. Tolkien.
  11. J.R.R. Tolkien, "Words, Phrases and Passages", Parma Eldalamberon 17, p. 29
  12. Kåre Fauskanger, Helge. «Sindarin - The noble tongue» (en anglès). Ardalambion.
  13. J.R.R. Tolkien.
  14. 14,0 14,1 14,2 J.R.R. Tolkien.
  15. Parma Eldalamberon 17, p. 132.
  16. J.R.R. Tolkien.
  17. J.R.R. Tolkien, "Early Qenya Grammar", Parma Eldalamberon 14, p. 56.
  18. J.R.R. Tolkien, "Words, Phrases and Passages", Parma Eldalamberon 17, p. 43.
  19. Kåre Fauskanger, Helge. «SUGGESTED CONJUGATION of all known or inferred Sindarin verbs». Ardalambion. [Consulta: 30 gener 2016].
  20. According to the French linguist Edouard Kloczko in L'Encyclopédie des Elfes, Le Pré aux Clercs (2008), ISBN 978-2-84228-325-4, p. 145.
  21. «4.1: Numbers». Your Sindarin Textbook. realelvish.net. [Consulta: 30 gener 2016].