Assimilació

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Assimilació (desambiguació)».

L'assimilació és un fenomen fonètic pel qual un so de la parla exercix la seua influència articulatòria i acústica sobre un altre.[1] Segons el tipus de canvi pot ser: palatalització, velarització, nasalització, dentalització, labialització, sonorització, ensordiment, etc.

L'assimilació es dona en l'actualitat en català en la majoria de sons nasals i laterals, i en l'evolució de l'idioma ha donat lloc a diversos aplecs consonàntics.

Exemples:

  • canvi (la n sona com una nasal bilabial [m], o labiodental en el cas dels balears, valencians o de certes zones del sud de Catalunya) -- canvi de punt d'articulació
  • cangur (la n sona com una nasal velar [ŋ]) -- canvi de punt d'articulació
  • atleta (la t sona com una lateral alveolar [l]) -- canvi de mode d'articulació[2]
  • ametlla (la t sona com una lateral palatal [λ]) -- canvi de mode i de punt d'articulació

L'harmonia vocàlica és un tipus d'assimilació que en algunes llengües afecta les vocals d'una mateixa paraula.

Referències[modifica]

  1. «assimilació», Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua
  2. Prieto i Vives, Pilar. Fonètica i fonologia: els sons del català. Editorial UOC, 2004, p. 257. ISBN 8497881397.