Ido

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de llenguaIdo
Ido
Flag of Ido (new).svg
Creador Louis de Beaufront i Louis Couturat
Data octubre 1907
Tipus subjecte–verb–objecte
Parlants
Parlants nadius 150 (2000)
Característiques
Sistema d'escriptura alfabet llatí
Institució de normalització Uniono por la Linguo Internaciona Ido Tradueix
Codis
ISO 639-1 io
ISO 639-2 ido
ISO 639-3 ido
Glottolog sense valor
IETF io
Modifica les dades a Wikidata

Ido /ˈd/ és un llenguatge construït, derivat de l'esperanto reformat, creat per ser un idioma auxiliar internacional per a parlants de diversos orígens. L'ido va ser específicament dissenyat per ser gramaticalment, ortogràficament i lexicogràficament regular, i sobretot fàcil d'aprendre i utilitzar. En aquest sentit, l'ido es classifica com un llenguatge auxiliar internacional construït. És el més reeixit de molts derivats de l'esperanto, anomenats [Esperantid]s.

L'ido va ser creat el 1907 per un desig de reformar els defectes percebuts a l'esperanto, llengua que havia estat creada 20 anys abans per facilitar la comunicació internacional. El nom de l'idioma traça el seu origen a la paraula esperant ido, que significa "descendència",[1] ja que el llenguatge és un "descendent" de l'esperanto. Després dels seus inicis, Ido va obtenir el suport d'alguns en la comunitat esperantista, però després de la mort sobtada el 1914 d'un dels seus defensors més influents, Louis Couturat, va declinar en popularitat. Hi va haver dues raons per a això: en primer lloc, l'aparició de cisells posteriors derivats de projectes de reforma competidors; i segon, una manca general de consciència de l'Ido com a candidat a una llengua internacional. Aquests obstacles van afeblir el moviment i no va ser fins a l'ascens d'Internet que va començar a recuperar l'impuls.

Ido usa les mateixes 26 lletres que l'alfabet anglès (llatí), sense cap diacrític. Agafa el seu vocabulari d'anglès, francès, alemany, italià, llatí, rus i espanyol, i és àmpliament intel·ligible per a aquells que han estudiat l'esperanto.

Diverses obres de literatura s'han traduït a l'ido, incloent el Petit Príncep i l'Evangeli de Lluc. A partir de l'any 2000, hi havia uns 100-200 parlants d'Ido en el món.[2]

-
Ido Anglès Italià Francès Alemany Rus Castellà
bona good ("bonus") buono bon gut ("Bonus") khoroshiy (хороший) bueno
donar give ("donate") dare ("donare") donner geben dat (дать), darit (дарить) dar, donar
filtrar filter filtrare filtrer filtern filtrovat (фильтровать) filtrar
gardeno garden giardino jardin Garten sad (caд) jardín
kavalo horse ("cavalry") cavallo cheval Pferd ("Kavallerie") loshad, kobyla (лошадь, кобыла) caballo
maro sea ("marine") mare mer Meer more (море) mar
naciono nation nazione nation Nation natsija (нация) nación
studiar study studiare étudier studieren izuchat, (изучать) estudiar
yuna young ("juvenile") giovane jeune jung yunyi, molodoy (юный, молодой) joven

Parenostre (exemple):

Ido

Patro nia, qua esas en la cielo,
tua nomo santigesez;
tua regno advenez;
tua volo facesez
quale en la cielo, tale anke sur la tero.
Donez a ni cadie l'omnadiala pano,
e pardonez a ni nia ofensi,
quale anke ni pardonas a nia ofensanti,
e ne duktez ni aden la tento,
ma liberigez ni del malajo.

Referències[modifica]

  1. «Esperanto-English Dictionary». [Consulta: 12 febrer 2012].
  2. Blanke (2000), cited in Sabine Fiedler "Phraseology in planned languages", Phraseology / Phraseologie, Walter de Gruyter 2007. pp. 779.
  1. L. Couturat, L. Leau. Delegation pour l'adoption d'une Langue auxiliare internationale (15–24 October 1907). Coulommiers: Imprimerie Paul Brodard, 1907

Enllaços externs[modifica]

Guia de viatges de Ido a Wikivoyage.
A Wikibooks en anglès, hi ha llibres de contingut lliure i altres textos relatius a Ido.
A Wikibooks en anglès, hi ha llibres de contingut lliure i altres textos relatius a Ido.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ido Modifica l'enllaç a Wikidata