Ànduin

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaÀnduin
TipusRiu fictici Modifica el valor a Wikidata
Obrallegendari de Tolkien Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficaRhovànion, Góndor i Terra Mitjana Modifica el valor a Wikidata
Final
Localitzacióbadia de Belfalas Modifica el valor a Wikidata
Limita ambLebennin
Níndalf Modifica el valor a Wikidata
Afluent

A la Terra Mitjana, l'univers fictici creat per J. R. R. Tolkien a la novel·la El Senyor dels Anells, l'Ànduin, és el mot Sindarin del Gran Riu de les Terres Salvatges, el riu més llarg de la Tercera Edat (el nom original Sindarin vol dir Riu Llarg). Transcorre des del seu naixement a les Muntanyes Grises i a les Boiroses fins a les Boques de l'Ànduin (Ethir Ànduin) del Gran Mar (Belegaer).

Naixement[modifica]

L'Ànduin comença com un parell de rierols diferents propers on les Muntanyes Boiroses troben les Grises. Aquests foren anomenats Font Llunyana i Riu Gris per Éothéod quan vivia en el triangle que ells mateixos delimitaven. La seva antiga capital Framsburg fou construïda a la confluència d'aquests rierols, on l'Ànduin pròpiament comença. El Langwell neix a les Muntanyes Grises, prop del Mont Gundabad, i el Greylin neix a la part més occidental de les Muntanyes Grises.

Curs[modifica]

L'Ànduin flueix paral·lelament a les Muntanyes Boiroses en una ampla vall que forma la part oest de Rhovànion, entre les muntanyes i el Bosc Llobregós. Després de passar Lórien, el riu i les muntanyes se separen, i el riu transcorre per les Terres Brunes via els undeeps del Nord i del Sud, fins que arriba a Emyn Muil i els Argonath i entra al llac Nen Hithoel per Sarn Gebir (una sèrie de ferotges ràpids). Després continua per les Cascades del Rauros, i passa per les Muntanyes d'Entwash i pels aiguamolls coneguts com a Pratxop (Nindalf). Seguidament passa entre les Muntanyes Blanques i les Muntanyes Obagues a través de l'antiga capital de Góndor, Osguíliath, abans d'arribar al port de Harlond, al sud de Minas Tirith, i arriba al port de Pelàrgir, desembocant al Gran Mar a la Badia de Belfalas, formant un extens delta anomenant Éthir Ànduin.

Afluents[modifica]

Els afluents, de nord a sud són:

  • Rhimdath
  • Llirial
  • Celèbrant
  • Limclar
  • Rieradent
  • Mórgulduin
  • Èrui
  • Sirith
  • Poros

Els cinc primes neixen a les Muntanyes Boiroses. Mórgulduin i Poros a Éphel Dúath, a la vora de Mórdor, i la resta a les Muntanyes Blanques.

Assentaments[modifica]

Durant la Marxa dels Elfs en els Anys dels Arbres, els nàndor van instal·lar-se a la Vall de l'Ànduin. Alguns, més tard, van marxar i es van convertir amb els elfs verds d'Ossíriand, però els elfs van ser-hi presents fins a la Guerra de l'Anell.

Els assentaments a la Vall de l'Ànduin durant la Tercera Edat inclouen la ciutat de Framsburg, la Sala de Beorn i els assentaments dels Stoor pròxims als Camps Llirials (on l'Sméagol va néixer). Fou als Camps Llirials on l'Isíldur fou mort i l'Anell Únic desaparegué durant dos mil anys. I fou aquí on en Déagol va trobar l'Anell i l'Sméagol li va prendre. Rhosgobel, llar de Radagast el Bru, i el reialme elf de Lothlórien també són dins la Vall de l'Ànduin.

Un cop dins de Góndor, el riu flueix per Osguíliath i Minas Tirith, i finalment arriba a Pelàrgir, al costat del mar.

Illes[modifica]

Les principals illes semblen ser Cair Andros, a la vora d'Ithílien, i Tol Brandir a Nen Hithoel. Carrock, al nord, fou on les Àguiles deixaren Thorin i la Companyia.