La República (Plató)
|
Per a altres significats, vegeu «República (desambiguació)». |
(grc) Πολιτεία  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | obra literària |
| Autor | Plató |
| Llengua | grec antic i grec |
| Publicació | antiga Grècia |
| Creació | dècada del 370 aC |
| Tema | filosofia política |
| Gènere | diàleg |
| Personatges | |
| Lloc de la narració | Antiga Atenes |
| Sèrie | |
| diàlegs de Plató | |
  | |
|
| Part de la sèrie: Els diàlegs de Plató |
| Primers diàlegs: |
| Apologia – Càrmides – Critó |
| Eutífron – Alcibíades I |
| Hípias major – Hípias menor |
| Ió – Laques – Lisis |
| Transitoris i diàlegs mitjans: |
| Cràtil – Eutidem – Gòrgias |
| Menexen – Menó – Fedó |
| Protàgoras – El convit |
| Diàlegs mitjans posteriors: |
| La República – Fedre |
| Parmènides – Teetet |
| Últims diàlegs: |
| Timeu – Crítias |
| El Sofista – El Polític |
| Fileb – Lleis |
| Obres d'autenticitat dubtosa: |
| Axíoc - Alcíone |
| Clitofont – Epínomis - Eríxias |
| Demòdoc – Cartes – Hiparc |
| Minos – Rivals d'amor – Sísif |
| Alcibíades II – Tèages |
La República és un tractat de política escrit pel filòsof Plató. L'obra està estructurada en 10 llibres on Plató parla per boca del seu mestre Sòcrates.
En els quatre primers llibres s'hi exposen les quatre teories principals sobre l'origen de la Polis i el concepte de Justícia: Les mitològiques tradicionals, les dels sofistes realistes (la justícia no és altra cosa que aquell ordre imposat per qui té la força de fer-se obeir), la teoria contractualista (contraposen llei i naturalesa i la justícia és una convenció humana). Aquí és quan Sòcrates, en realitat Plató, exposa la seva teoria de l'estat entès com a organisme on la justícia és una harmonia conscient i vivent i la societat un fet natural.
Prossegueix l'obra com una contínua reflexió sobre la política i les relacions entre els governants i els ciutadans. Dona gran importància a l'educació dels ciutadans (incloses les dones). Filosofa sobre la idea del bé. Exposa la seva teoria de les quatre fases del coneixement que acaben amb la definitiva contemplació de l'ésser suprem. Presenta el famós Mite de la caverna que explica les relacions entre els dos mons, el sensible (la caverna) i l'exterior (les idees). Compara els sistemes polítics de l'època: timocràcia espartana, oligarquia, democràcia i tirania.
En l'últim llibre intenta preveure les conseqüències de la implantació de l'estat just que propugna i finalment analitza les diferències entre poesia i filosofia afirmant la preponderància d'aquesta última.
La República és, a més d'una utopia social, un tractat de política i una reflexió sobre l'ésser humà. La influència d'aquesta obra ha estat contínua en el pensament polític d'Occident al llarg del temps.
Estructura
[modifica]Llibre I
[modifica]El Llibre I de La República comença amb una discussió sobre la vellesa (Rep.I, 328c) i la riquesa, el que condueix als dialogants cap al tema de la justícia i el govern. Posicions tradicionals de Cèfal i Polemarc. Es comença per la de Céfal que afirma que la justícia és la devolució del que es deu (Rep.I, 331c), el segueix Polemarc declarant que la justícia consisteix en el benefici als amics i el perjudici als enemics, i en tercer lloc sorgeix l'opinió de Trasímac que creu que la justícia és el que convé al més fort (Rep.I, 338c), sent la injustícia la veritable excel·lència i saviesa (Rep.I, 348c). Sòcrates refutarà les tres teories, ell va proposar que la justícia és l'excel·lència de l'ànima (Rep.I, 353e)
Han estat discutint sobre les qualitats de la justícia, de tornar el degut, fer bé als amics i mal als enemics .. en lloc de respondre a la pregunta què és la justícia ? El diàleg acaba amb Sòcrates dient que no sap què és la justícia (Rep.I, 354c). Aquest fragment del diàleg socràtic va ser compost abans que la resta de l'obra.
Llibre II
[modifica]Intervencions de Glaucó i Adimant, germans de Plató. Proposta de Glaucó de classificació tripartida dels béns:
a) Béns desitjables per si mateixos, amb independència de les seves conseqüències.
b) Béns desitjables per si mateixos i per les seves conseqüències.
c) Béns desitjables pels seus beneficis indirectes, encara que ens causen penes.
Sòcrates se situa en b); en canvi, la gent corrent en c). Petició de Galucó i Adimant a Sòcrates de demostració de la preferència per la vida justa en relació amb la vida injusta (és a dir, petició de rebuig de la posició de Trasímac). Pas de la discussió de la justícia de la ciutat a la discussió de la justícia de l'individu. La formació d'una ciutat i de la seva estructura (els tres estaments que intervenen en tota ciutat).
Llibre III
[modifica]Continuació de la temàtica i la problemàtica tractades en el llibre II. Gènesi de la ciutat injusta. Plantejament del nou procés educatiu que possibiliti les condicions per tal que una ciutat esdevingui justa. Crítica dels models educatius tradicionals basats en la poesia èpica i en la poesia tràgica. Importància de l'educació en la melodia i el ritme. Potència educativa de la gimnàstica i la medicina. Paper dels governants i de les classes de ciutadans dins la ciutat; i, en particular, dels guardians.
Llibre IV
[modifica]Rebuig a una felicitat particular per la classe dels guardians (i governants). La pobresa i la riquesa dels ciutadans. Les diferents excel·lències existents en una ciutat. La justícia en la ciutat (de la ciutat). Les parts de l'ànima, de les seves funcions i de la justícia individual.
Condicions de realització de la ciutat justa
Llibre V
[modifica]Conversa sobre algunes altres qüestions: les tasques de la dona a la ciutat; la comunitat de dones i nens; l'esclavatge i les lluites. Debat sobre la possibilitat de l'existència de la ciutat justa. Els filòsofs i el govern de la ciutat. La filosofia ocupa el centre de la conversa i, ben significativament, de La república.
Llibre VI
[modifica]Continuació de l'estudi de la concepció de la filosofia i el filòsof, dels seus àmbits de coneixement i del seu paper a la ciutat. L'ànima del filòsof. Les dificultats d'exercir la filosofia veritable. Possibilitats de la formació filosòfica dels joves i possibilitats de la filosofia de convèncer a la multitud. L'analogia del Sol. L'analogia del segment d'una línia.
Llibre VII
[modifica]El mite de la caverna. Els estudis que ha de tenir un filòsof-governant han de ser:
1) Aritmètica
2) Geometria
3) Estereometria
4) Astronomia
5) Harmonia
La dialèctica com a síntesi i visió del conjunt de tots els estudis i l'estudi suprem. La formació dels filòsofs (els homes de la dialèctica).
La injustícia en la ciutat i en l'individu
Llibre VIII
[modifica]Les constitucions. Classes d'institucions polítiques. La millor: l'aristocràcia. Gènesi de les formes polítiques degenerades des de la ciutat injusta (discurs de les Muses): la timocràcia, l'oligarquia, la democràcia i la tirania.
Llibre IX
[modifica]Exposició del règim polític més allunyat de la justícia: anàlisi política i psicològica de la tirania i l'home tirànic. Tres proves sobre la superioritat de l'home just per damunt de l'home injust. Conclusió: la justícia és millor que la injustícia, que esclavitza a l'home i el perverteix, si no paga per les injustícies comeses.
Recompenses de la justícia. Mite final
Llibre X
[modifica]Continuació de la crítica a la funció educativa de les arts (tècniques) imitatives (iniciada en els llibres II i III). El problema del mal i la immortalitat de l'ànima. Les recompenses de la vida justa: a l'home just li esdevindrà el millor, ja sigui en aquesta vida o després de la mort. El mite d'Er: un mite escatològic sobre els premis i els càstigs que rebran en el més enllà les ànimes dels justos i dels injustos. Importància de la manera de viure en la justícia.
Temes
[modifica]- Definició de la justícia
- Teoria dels universals
- Tipologia de governs
Llegat
[modifica]L'antiga Grècia i Roma
[modifica]
Aristòtil sistematitza moltes de les anàlisis de Plató a la seva Política i critica les proposicions de diversos filòsofs polítics sobre la ciutat-estat ideal.
Zenó de Cítion, el fundador de l'estoïcisme, va escriure la seva versió d'una societat ideal, la República de Zenó, en oposició a la República de Plató. La República de Zenó va ser controvertida i va ser vista amb certa vergonya per alguns dels estoics posteriors a causa de les seves defenses de l'amor lliure, l'incest i el canibalisme i per la seva oposició a l'educació ordinària i a la construcció de temples, tribunals i gimnasos.
El títol del diàleg de Plató deriva del De re publica de Ciceró, i va ser escrit uns tres segles més tard. El diàleg de Ciceró imita l'estil de Plató i tracta molts dels mateixos temes, i el personatge principal de Ciceró , Escipió Emilià, expressa la seva estima per Plató i Sòcrates.
Agustí d'Hipona va escriure la seva La ciutat de Déu; Agustí també va descriure un model de la ciutat ideal, en el seu cas la Jerusalem eterna, utilitzant un llenguatge visionari no gaire diferent del dels filòsofs precedents.
Es van trobar uns quants fragments de papirs d'Oxirrinc que contenien parts de la República, i d'altres obres com ara Fedó, o el diàleg Gòrgies, escrit al voltant del 200-300 dC.[1] El 1945 es van descobrir fragments d'una versió diferent de la República de Plató, que formaven part de la biblioteca de Nag Hammadi, escrita c. 350 dC.[2] Aquestes troballes destaquen la influència de Plató durant aquells temps a Egipte.
Edat Mitjana
[modifica]Ibn Rushd
[modifica]Els filòsofs islàmics estaven molt més interessats en Aristòtil que en Plató, però en no tenir accés a la Política d'Aristòtil, Ibn Rushd (Averrois) va produir en canvi un comentari sobre la República de Plató. Proposa un ideal autoritari, seguint el model paternalista de Plató. La monarquia absoluta, dirigida per un filòsof-rei, crea una societat justament ordenada. Això requereix un ús extensiu de la coacció,[3] tot i que es prefereix la persuasió i és possible si els joves són educats adequadament.[4] La retòrica, no la lògica, és el camí apropiat cap a la veritat per a l'home comú. El coneixement demostratiu a través de la filosofia i la lògica requereix un estudi especial. La retòrica ajuda la religió a arribar a les masses.[5]
Seguint Plató, Ibn Rushd accepta el principi de la igualtat de les dones. Haurien de rebre educació i permetre's servir a l'exèrcit; les millors d'elles podrien ser les filòsofes o governants del futur.[6][7] També accepta les mesures il·liberals de Plató, com ara la censura de la literatura. Utilitza exemples de la història àrab per il·lustrar ordres polítics justos i degenerats.[7]
Tomàs Moro
[modifica]Tomàs Moro, quan va escriure la seva Utopia, va inventar la tècnica d'utilitzar la representació d'una utopia com a portadora dels seus pensaments sobre la societat ideal. L'illa Utopia de More també és similar a la República de Plató en alguns aspectes, entre ells la propietat comuna i la manca de privacitat.[8]
Hegel
[modifica]Hegel respectava les teories de l'estat i l'ètica de Plató molt més que les dels primers filòsofs moderns com Locke, Hobbes i Rousseau, les teories dels quals provenien d'un estat de naturalesa fictici definit per les necessitats, els desitjos i la llibertat naturals de la humanitat. Per a Hegel, això era una contradicció: com que la natura i l'individu són contradictoris, les llibertats que defineixen la individualitat com a tal arriben tard a l'escenari de la història. Per tant, aquests filòsofs, sense voler, van projectar l'home com a individu de la societat moderna cap a un estat de naturalesa primordial. Plató, però, havia aconseguit comprendre les idees específiques del seu temps:
| « | Plató no és l'home que s'endinsa en teories i principis abstractes; la seva ment amant de la veritat ha reconegut i representat la veritat del món en què vivia, la veritat de l'únic esperit que vivia en ell com a la mateixa Grècia. Cap home pot saltar el seu temps, l'esperit del seu temps és també el seu esperit; però la qüestió és reconèixerquest esperit pel seu contingut.[9] | » |
Per a Hegel, la República de Plató no és una teoria o un ideal abstracte massa bo per a la naturalesa real de l'home, sinó que no és prou ideal, no és prou bo per als ideals ja inherents o naixents en la realitat del seu temps; una època en què Grècia entrava en decadència. Una d'aquestes idees naixents estava a punt d'aixafar la forma de vida grega: les llibertats modernes —o llibertats cristianes segons Hegel— com ara l'elecció individual de la seva classe social, o de quina propietat perseguir, o quina carrera seguir. Aquestes llibertats individuals van ser excloses de la República de Plató:
| « | Plató va reconèixer i captar el veritable esperit del seu temps, i el va presentar d'una manera més definida, en la mesura que desitjava fer impossible aquest nou principi a la seva República.[10] | » |
Grècia es trobava en una cruïlla, la nova constitució de Plató a la República va ser un intent de preservar Grècia: va ser una resposta reaccionària a les noves llibertats de propietat privada, etc., que finalment van obtenir forma legal a través de Roma. En conseqüència, en la vida ètica, va ser un intent d'introduir una religió que elevés cada individu no com a propietari de béns, sinó com a posseïdor d'una ànima immortal.Plató va reconèixer i captar el veritable esperit del seu temps, i el va presentar d'una manera més definida, en la mesura que desitjava fer impossible aquest nou principi a la seva República.[10]
Segle XX
[modifica]Mussolini admirava la República de Plató, que sovint llegia per inspirar-se.[11] La República exposava diverses idees que promovia el feixisme, com ara el govern d'una elit que promovia l'estat com a fi últim, l'oposició a la democràcia, la protecció del sistema de classes i la promoció de la col·laboració de classes, el rebuig de l'igualitarisme, la promoció de la militarització d'una nació mitjançant la creació d'una classe de guerrers, l'exigència que els ciutadans realitzessin deures cívics en interès de l'estat i la utilització de la intervenció estatal en l'educació per promoure el desenvolupament de guerrers i futurs governants de l'estat. Plató era un idealista, centrat en aconseguir la justícia i la moralitat, mentre que Mussolini i el feixisme eren realistes, centrats en aconseguir objectius polítics.Plató va reconèixer i captar el veritable esperit del seu temps, i el va presentar d'una manera més definida, en la mesura que desitjava fer impossible aquest nou principi a la seva República.[10]
Martin Luther King va proposar La República com l'únic llibre que voldria tenir en una illa deserta, a part de la Bíblia.[12]
Segle XXI
[modifica]El 2001, una enquesta a més de 1.000 acadèmics i estudiants va votar La República com el millor text filosòfic mai escrit. Julian Baggini va argumentar que, tot i que l'obra "s'equivocava en gairebé tots els punts, les preguntes que planteja i els mètodes que utilitza són essencials per a la tradició occidental de la filosofia. Sense ella, potser no tindríem la filosofia tal com la coneixem".[13] El 2021, una enquesta va mostrar que La República és el llibre més estudiat a les millors universitats dels Estats Units. Plató va reconèixer i captar el veritable esperit del seu temps, i el va presentar d'una manera més definida, en la mesura que desitjava fer impossible aquest nou principi a la seva República.[10][14][15]
Influència cultural
[modifica]La República de Plató ha tingut una gran influència en la literatura i l'art.
- El llibre Un món feliç d'Aldous Huxley presenta un govern distòpic que s'assembla a la forma de govern descrita a La República, amb la separació de les persones per classe professional, l'assignació de professió i propòsit per part de l'estat i l'absència d'unitats familiars tradicionals, substituïdes per la cria organitzada per l'estat.
- La distopia orwelliana descrita a la novel·la 1984 tenia moltes característiques en comú amb la descripció de Plató de l'al·legoria de la Caverna, en què Winston Smith s'esforça per alliberar-se'n.[16]
- A principis dels anys setanta, el compositor neerlandès Louis Andriessen va compondre una obra vocal anomenada De Staat, basada en el text de La República de Plató.[17]
- A Starship Troopers de Robert A. Heinlein, el seu ciutadà es pot comparar amb un Guardià Platònic, sense la cria ni la propietat comunitàries, però encara amb una base militarista. Tot i que hi ha diferències significatives en les especificitats del sistema, tant Heinlein com Plató descriuen sistemes de sufragi limitat, amb una classe política que suposadament s'ha guanyat el poder i governa sàviament el conjunt. La República és atacada específicament a Starship Troopers. Els aràcnids es poden veure com molt més propers a una societat republicana que els humans.
- La pel·lícula Matrix modela l'al·legoria de la caverna de Plató.[18]
- En ficció, la novel·la de Jo Walton del 2015 , The Just City, va explorar les conseqüències d'establir una ciutat-estat basada en la República a la pràctica.
- Vegeu també Anell de Giges: Influències culturals
Traduccions al català
[modifica]- Plató: La República. Tres volums. Traducció de Manuel Balasch. Barcelona: Editorial Bernat Metge (Plató - els Diàlegs. Volums X (1989), XI (1990) i XII (1992). Col·lecció Bernat Metge, número 258, 263 i 273). Volum I: ISBN 8472254402; ISBN 978-8472254404. Volum II: ISBN 8472254720; ISBN 978-8472254725. Volum III: ISBN 8472255255; ISBN 978-8472255258.
- Plató: La República. Llibre VII. Traducció de Carles Miralles. València: PUV Arxivat 2014-11-11 a Wayback Machine., 1990 (Col·lecció: EDUCACIÓ. Sèrie MATERIALS DE FILOSOFIA). ISBN 978-84-370-0675-8.
- Plató: La República - Llibre VII. Traducció de Guillermo Quintás Alonso, José M. Pabón i Manuel Fernández Galiano. València: Publicacions de la Universitat de València, 2003 (Educació. Sèrie Materials de Filosofia). ISBN 8437006759; ISBN 978-8437006758.
- Plató. Llegir «La República (506b-541b)». A cura de Marta I. Moreno, Martín Pacheco, Guillermo Patiño, Guillermo Quintás, i José Mª Rubio. València: PUV Arxivat 2014-11-11 a Wayback Machine., 2009 (Col·lecció: BATXILLERAT). ISBN 978-84-370-7474-0.
- Plató: La República - Llibre VI (18-21 des de 506b), llibre VII (1-5 fins a 521b). Traducció de Carlos Roser Martínez. València: Editilde, S.L., 2009. ISBN 8496976408; ISBN 978-8496976405.
- Plató: La República - Llibre VII. Traducció: Xavier Renau. Revisió: Vicent Pitarch. Versió online lliure.
- Plató: Paideia - Protàgoras, De la República, De les Lleis. Introducció i traducció a cura de Carles Miralles amb la col·laboració de Montserrat Jufresa i Jaume Pòrtulas. Vic: EUMO editorial (alhora: Barcelona: Diputació de Barcelona), 1988 (Textos Pedagògics Nr. 16). Extractes del llibre II i III de la República (376e-392c) i del llibre X (595a-608). ISBN 84-7602-256-5.
Referències
[modifica]- ↑ Grenfall, Bernard Pyne. «The Oxyrhynchus papyri». Arxivat de l'original el 3 maig 2016. [Consulta: 21 octubre 2017].
- ↑ Mountain Man Graphics. «Plato's Republic at Nag Hammadi c.350 CE».
- ↑ Black, Antony. The History of Islamic Political Thought. 2on. Edinburgh University Press, 2011, p. 122. ISBN 978-0-7486-3987-8.
- ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«».
- ↑ Robert Pasnau «Còpia arxivada». Humanities, 32, 11-2011. Arxivat de l'original el 2025-03-24 [Consulta: 17 setembre 2025].
- ↑ «Averroes». A: , 26 desembre 2017. Arxivat 4 de juny 2023 a Wayback Machine.
- ↑ 7,0 7,1 (Fakhry 2001)
- ↑ Interpreting Thomas More's Utopia By John Charles Olin Fordham Univ Press, 1989. ISBN 0-8232-1233-5
- ↑ Hegel, "Lliçons de filosofia de la història", vol. II, pàg. 96
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Hegel, "Lliçons de filosofia de la història", vol. II, pàg. 99
- ↑ Moseley, Ray. Mussolini: The Last 600 Days of Il Duce. Taylor Trade, 2004, p. 39. ISBN 978-1-58979-095-7.
- ↑ Strunk, Thomas E. Faculty Scholarship, 2010, pàg. 140.
- ↑ Gibbons, Fiachra. «The thinking person's favourite thinkers». TheGuardian.com, 07-09-2001. [Consulta: 14 març 2016].
- ↑ Quartz, 27-01-2016. Arxivat de l'original el 28 maig 2021.
- ↑ Business Insider, 05-02-2016. Arxivat de l'original el 7 maig 2021.
- ↑ (November 5–8, 1987) "From Plato to Orwell: Utopian Rhetoric in a Dystopian World" a Annual Meeting of the Speech Communication Association (73rd).
- ↑ Adlington, Robert. Louis Andriessen: De Staat. Ashgate, 2004. ISBN 0-7546-0925-1 – In 1992 a CD-recording by the Schoenberg Ensemble, conducted by Reinbert de Leeuw appeared – In 1977 Andriessen had been awarded several prizes for this composition
- ↑ The Matrix and Philosophy: Welcome to the Desert of the Real By William Irwin. Open Court Publishing, 2002/ ISBN 0-8126-9501-1 "written for those fans of the film who are already philosophers."
Bibliografia addicional
[modifica]- Annas, Julia. Oxford University Press. An Introduction to Plato's Republic, 1981.
- Benardete, Seth. University of Chicago Press. Socrates' Second Sailing: On Plato's Republic, 1989.
- Blackburn, Simon. Atlantic Monthly Press. Plato's Republic: A Biography, 2007.
- Bosanquet, B. Rivington, Percival & Co. A Companion to Plato's Republic, 1895.
- University of Edinburgh Press. Pursuing the good, 2007.
- Craig, Leon. University of Toronto Press. The War Lover: A Study of Plato's Republic, 1994.
- Cross, R.C.. Macmillan. Plato's Republic: A Philosophical Commentary, 1964.
- Dixsaut, Monique. vrin. études sur la république de platon, 2005.
- Ferrari, ed., G.R.F.. Cambridge University Press. The Cambridge Companion to Plato's Republic, 2007.
- Howland, Jacob. Paul Dry Books. The Republic: The Odyssey of Philosophy, 1993.
- Hyland, Drew. Finitude and transcendence in the Platonic dialogues, 1995.
- Rowman & Littlefield. Plato's Republic: Critical Essays, 1997.
- LeMoine, Rebecca. Oxford University Press. Plato's Caves: The Liberating Sting of Cultural Diversity, 2020.
- Levinson, Ronald. Harvard. In Defense of Plato, 1953.
- Academia Verlag. The Ascent to the Good, 2007.
- Mayhew, Robert. Rowman & Littlefield. Aristotle's Criticism of Plato's Republic, 1997.
- McNeill, David. Pennsylvania State University Press. An Image of the Soul in Speech, 2010.
- Mitchell, Basil; Lucas, J.R.. Ashgate. An Engagement with Plato's Republic: A Companion to Plato's Republic, 2003.
- Murphy, N.R.. Oxford U.P. The Interpretation of Plato's Republic, 1951.
- Nettleship, Richard. Lectures on The Republic of Plato, 1898.
- Nettleship, Richard. Oxford. The Theory of Education in Plato's Republic, 1935.
- Ophir, Adi. Routledge. Plato's Invisible Cities, 1991.
- Pappas, Nikolas. Routledge. Routledge Philosophy Guidebook to Plato and the Republic, 1995.
- Piechowiak, Marek. Peter Lang. Plato's Conception of Justice and the Question of Human Dignity, 2019.
- Purshouse, Luke. Continuum. Plato's Republic, 2007.
- Reeve, C.D.C.. Princeton University Press. Philosopher-Kings: The Argument of Plato's Republic, 1988.
- Rice, Daryl H. Oxford University Press. A Guide to Plato's Republic, 1998.
- Roochnik, David. Cornell University Press. Beautiful City, 2003.
- Rosen, Stanley. Yale University Press. Plato's Republic: A Study, 2005.
- Blackwell. The Blackwell Guide to Plato's Republic, 2006.
- wiley-Blackwell. understanding Plato's Republic, 2010.
- Sayers, Sean. Edinburgh University Press. Plato's Republic: An Introduction, 1999.
- Wadsworth. Plato's Republic: Interpretation and Criticism, 1966.
- Sinaiko, Herman. Yale University Press. Reclaiming the Canon, 1998.
- Strauss, Leo. Rand McNally. The City and Man, 1964.
- White, Nicholas P. Hackett. A Companion to Plato's Republic, 1979.
- Wild, John. Harvard. Plato's Theory of Man, 1946.
- Wild, John. University of Chicago. Plato's Modern Enemies and the Theory of Natural Law, 1953.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Project Gutenberg: e-text Plato's Republic (anglès)