Clitofont

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Plato's Academy mosaic from Pompeii.jpg
Part de la sèrie:
Els diàlegs de Plató
Primers diàlegs:
ApologiaCàrmidesCritó
EutífronAlcibíades I
Hípies majorHípies menor
LaquesLisis
Transitoris i diàlegs mitjans:
CràtilEutidemGòrgies
MenexenMenóFedó
ProtàgoresEl banquet
Diàlegs mitjans posteriors:
La RepúblicaFedre
ParmènidesTeetet
Últims diàlegs:
TimeuCríties
El SofistaEl Polític
FilebLleis
Obres d'autenticitat dubtosa:
Axioc - Alcione
ClitofontEpínomis - Erixias
DemòdocCartesHiparc
MinosRivals d'amorSísif
Alcibíades IITèages

El Clitofont és un diàleg que normalment s'atribueix a Plató, encara que hi ha cert desacord quant a la seva autenticitat. És el més curt dels diàlegs, i és significatiu per centrar-se en el paper de Sòcrates d'exhortat la gent perquè s'involucrin en la investigació filosòfica. Hi ha dos participants, Clitofont i Sòcrates, i la característica central de la discussió és llarga, Clitofont es queixa sobre Sòcrates. El quid d'aquesta denúncia és que, encara que ningú sobresurt a Sòcrates com a exhortador de les virtuts i la vida de la filosofia, ningú és més inútil que un altre ja convençut de la seva importància. Sòcrates no respon, o el diàleg no conté la seva resposta.

Alguns estudiosos dubten de l'autenticitat del Clitofont perquè (tal com ens ha arribat a nosaltres) Sòcrates no surt victoriós en la batalla verbal. Una escola de pensament a favor de la seva autenticitat pensa que Plató el va escriure, però després va decidir que l'argument l'escriuria a la La República. El diàleg també ha estat interpretat com una peça acabada del corpus platònic, concebuts per a ser llegits en la versió que actualment tenim.

De fet, mai l'antiga tradició dubte de l'autenticitat del diàleg, i és coneguda com a obra de Plató per Olimpiòdor, Apuleu, Hipòlit i Alcínou. Les sospites sobre Clitofont semblen haver sorgit al Renaixement, quan Marsilio Ficino va escriure "hic est Platonis llibertat no" al capdavant de la seva traducció del diàleg. El Clitofont es va publicar (per error) entre els spuria platònic en les edicions Aldine de Plató, un error que es va retractar i es va demanar disculpes pels editors, però no es va corregir.

Estudis recents, han considerat com a autèntic el diàleg, incloent articles de Mark Kremer, Roochnik David, Orwin Clifford i Jan Blits. L'estudi més ampli del Clitofont, és el de S.R. Slings, (Plató:Clitophon(Cambridge, 1999)) sosté que el Clitofont és autèntic; Slings va canviar d'opinió respecte a l'autenticitat del diàleg vint anys després de la seva tesi doctoral on parlava en contra de la seva autenticitat. L'estudi més recent del Clitofont, (GS Bowe, "En defensa de Clitofont", Filologia Clásica 102: 3, 2007 pp. 245-264) també advoca per l'autenticitat del Clitofont i conté una revisió de la literatura rellevant, així com observacions sobre el seu significat de la República de Plató.