Sísif (diàleg)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Plato's Academy mosaic from Pompeii.jpg
Part de la sèrie:
Els diàlegs de Plató
Primers diàlegs:
ApologiaCàrmidesCritó
EutífronAlcibíades I
Hípies majorHípies menor
LaquesLisis
Transitoris i diàlegs mitjans:
CràtilEutidemGòrgies
MenexenMenóFedó
ProtàgoresEl banquet
Diàlegs mitjans posteriors:
La RepúblicaFedre
ParmènidesTeetet
Últims diàlegs:
TimeuCríties
El SofistaEl Polític
FilebLleis
Obres d'autenticitat dubtosa:
Axioc - Alcione
ClitofontEpínomis - Erixias
DemòdocCartesHiparc
MinosRivals d'amorSísif
Alcibíades IITèages

Sísif es suposa que és un dels diàlegs de Plató. Aquest diàleg es va incloure en l'edició Stephanus, publicada a Ginebra el 1578. Actualment es creu ser fals el seu origen. Aquest diàleg data del segle IV aC, i l'autor era probablement un deixeble de Plató.[1]

És un diàleg entre Sòcrates i Sísif. Sísif creu que la deliberació permet trobar el millor curs de l'acció, però a Sòcrates la pròpia deliberació el confón i perquè se suposa que la deliberació ha de ser diferent de fer conjectures. Al final del diàleg es fa evident que Sísif no sap què és deliberació.[1] El diàleg sembla fer referència a una concepció bona de la deliberació (euboulia) de la qual Isòcrates va ser un exponent rellevant.[1][2] L'autor utilitza el terme dialegesthai (338d8, 390b6) d'una manera no platònica per a referir-se, no a la dialèctica, sinó al que Plató considerava erística.[3]

Carl Werner Müller sosté que Sísif es pot datar amb seguretat al terç mitjà del segle IV aC i, suposant que la referència a Cal·lístrat el 388 és a Cal·lístrat d'Afidnes, per al període comprès entre la pena de mort de Cal·lístrat el 361 i la seva execució (per 350), ningú no hauria de preguntar "qui és Cal·lístrat?"; però, pel fet que Cal·lístrat "constantment canviava de localització quan era a l'exili", la pregunta d'"on és Cal·lístrat?" sí que seria una veritable pregunta.[4] Francesco Aronadio data també aquest treball durant la vida de Plató i la posa dins l'Acadèmia.[5] Schleiermacher havia opinat que Sísif tal vegada podria haver estat produït a l'escola de Mègara.[6]

El diàleg és lliurement parafrasejat en el llibre de Dió Crisòstom, En Deliberació (oració 26), el primer exemple d'una referència feta pel famós autor d'una composició dins l'Appendix Platonica (Notheuomenoi).[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 D.S. Hutchinson, introduction to "Sisyphus," in John M. Cooper and D. S. Hutchinson (eds.), Plato, Complete works, Indianapolis: Hackett, 1997, pp. 1707-8.
  2. Carl Werner Müller, Die Kurzdialoge der Appendix Platonica, Munich: Wilhelm Fink, 1975, pp. 79-82.
  3. Müller 1975, p. 104
  4. Müller 1975, p. 103
  5. John M. Dillon, review of F. Aronadio, Dialoghi spuri di Platone (Turin, 2008), in Bryn Mawr Classical Review 2010.03.05.
  6. Friedrich Schleiermacher, Kritische Gesamtausgabe, Berlin: Walter de Gruyter, 1988, part 1 (Schriften und Entwürfe), vol. 3 (Schriften aus der Berliner Zeit, 1800-1802), p. 366.
  7. C.W. Müller, "Appendix Platonica und Neue Akademie: Die pseudoplatonischen Dialoge Über die Tugend und Alkyon," in Döring, Erler, and Schorn (eds.), Pseudoplatonica (Stuttgart, 2005), p. 155.