Tèages
|
| Part de la sèrie: Els diàlegs de Plató |
| Primers diàlegs: |
| Apologia – Càrmides – Critó |
| Eutífron – Alcibíades I |
| Hípias major – Hípias menor |
| Ió – Laques – Lisis |
| Transitoris i diàlegs mitjans: |
| Cràtil – Eutidem – Gòrgias |
| Menexen – Menó – Fedó |
| Protàgoras – El convit |
| Diàlegs mitjans posteriors: |
| La República – Fedre |
| Parmènides – Teetet |
| Últims diàlegs: |
| Timeu – Crítias |
| El Sofista – El Polític |
| Fileb – Lleis |
| Obres d'autenticitat dubtosa: |
| Axíoc - Alcíone |
| Clitofont – Epínomis - Eríxias |
| Demòdoc – Cartes – Hiparc |
| Minos – Rivals d'amor – Sísif |
| Alcibíades II – Tèages |
Tèages és un diàleg socràtic que s'atribueix a Plató, amb Demòdoc, Sòcrates i Tèages. Existeix un debat sobre la seva autenticitat.[1] W. R. M. Lamb assenyala que arriba a aquesta conclusió a partir de la seva opinió que el treball és inferior i no socràtic, però reconeix que s'havia considerat universalment com a autèntic en l'antiguitat.[2]
Tèages (125e8, 126a4) és citat per Nietzsche en La voluntat de poder (§ 958): "Al Tèages de Plató és escrit: "A cada un de nosaltres, ens agradaria ser l'amo sobre tots els humans, si és possible; i el millor de tot Déu. Aquesta actitud ha de tornar a existir". (trad. Walter Kaufmann.)
Referències[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- HTML Greek text available via Greco interattivo Arxivat 2009-11-29 a Wayback Machine..
- Loeb Classical Library Greek-English edition by W.R.M. Lamb via archive.org.