Roland Emmerich

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Director chair.png30x-Movie.pngRoland Emmerich
Roland Emmerich.5132 (cut).jpg
Naixement 10 de novembre de 1955 (1955-11-10) (60 anys)
Stuttgart (Alemanya)
Nacionalitat Alemanya Alemanya
Ocupació guionista, director de cinema, productor de cinema i escriptor

IMDB Roland Emmerich a IMDb
Modifica dades a Wikidata

Roland Emmerich (Stuttgart, 10 de novembre de 1955) és un director, guionista i productor de cinema alemany. Generalment treballa a Hollywood i en anglès. La seva primera pel·lícula, The Noah's Ark Principle (1984), era part de la seva tesi doctoral. Moltes de les seves pel·lícules han estat grans èxits del gènere del cinema de catàstrofes, com ara Independence Day (1996), El dia de demà (2004) i 2012 (2009). També són seves Stargate (1994) i El patriota (2000). Algunes altres pel·lícules, en canvi, van rebre crítiques negatives: Universal Soldier (1992), Godzilla (1998) i 10000 aC (2008).

És col·leccionista d'art i activista de diverses causes: pels drets dels homosexuals, contra l'escalfament global i pels drets humans.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Primers anys[modifica | modifica el codi]

Emmerich va néixer a Stuttgart, Baden-Wurtemberg, Alemanya, i va créixer al barri residencial de Sindelfingen.[1] En la seva joventut, va viatjar pertot arreu d'Europa i Amèrica del Nord en vacances pagades pel seu pare Hans, adinerat fundador d'una companyia productora de maquinària agrícola.[2] Va anar a la Universitat del Cinema i la Televisió de Munic des de 1977 fins a 1981 amb la intenció de convertir-se en dissenyador de producció. Però després de veure Star Wars episodi IV: Una nova esperança, va decidir matricular-se en un programa de direcció cinematogràfica. Va haver de crear una pel·lícula curta per a la seva tesi doctoral de 1981: Das Arche Noah Prinzip que va escriure i el llargmetratge del qual va dirigir ell mateix, i que va obrir el Festival Internacional de Cinema de Berlín de 1984.[3]

El 1985, va fundar Centropolis Film Productions (ara coneguda com a Centropolis Entertainment) juntament amb la seva germana la productora Ute Emmerich, i va dirigir la seva gran pel·lícula com a debutant, un film de fantasia anomenada Joey. Posteriorment va dirigir el 1987 la comèdia Holly-Monster i el 1990 una pel·lícula de ciència-ficció Moon 44. Encara que Emmerich les va rodar en anglès per anar en contra dels estils convencionals alemanys en un intent d'atreure un mercat més gran, només van ser projectades en cinemes del seu país d'origen i fronterers.[4] A continuació, va tenir com a resultat el llançament de Moon 44 directament en vídeo als Estats Units a principis de 1990. Finalment Joey i Hollywood-Monster també es van llançar en vídeo en els EUA (igual que Making Contact i Ghost Chase) una vegada que Emmerich va adquirir més importància en aquell país.

Director a Hollywood[modifica | modifica el codi]

Dècada de 1990[modifica | modifica el codi]

El productor Mario Kassar va convidar a Emmerich als Estats Units per dirigir una pel·lícula futurista d'acció titulada Isobar.[5] Dean Devlin, que va aparèixer en Moon 44, aviat es va unir a Emmerich com a soci de producció i guió, exercint aquest paper fins al 2000. Posteriorment Emmerich va rebutjar aquesta oferta després que els productors no acceptessin el nou guió escrit per Devlin, i el projecte Isobar va ser al final descartat. En canvi, Emmerich va ser contractat per reemplaçar al director Andrew Davis per a la pel·lícula d'acció Soldat Universal. Aquesta pel·lícula es va estrenar el 1992, i li van seguir dues seqüeles directament per vídeo: una per ser projectada en cinemes i una altra seqüela programada pel 2010.

Després, el 1994, Emmerich va prendre les regnes de la pel·lícula de ciència-ficció Stargate. En aquella època, va establir un rècord com l'estrena més taquillera en un cap de setmana per a una pel·lícula llançada en el mes d'octubre.[6] Va arribar a ser comercialment més reeixida del que la indústria del cinema havia previst i va produir una franquícia mediàtica molt popular.[7]

Llavors Emmerich va dirigir Independence Day, sobre una invasió alienígena, estrenada el 1996, que va arribar a ser el primer film a recaptar 100 milions de dòlars en menys d'una setmana i va continuar sent, econòmicament parlant, una de les més reeixides de tots els temps, fins a tal punt que ha estat la segona pel·lícula més taquillera del món.[8][9][10][11] Llavors Emmerich i Devlin van crear la sèrie de televisió The Visitor, emesa en la FOX des de 1997 fins a 1998, sent cancel·lada després de la primera temporada.

La seva següent pel·lícula, Godzilla, es va estrenar el 1998, i va comptar amb un extens desplegament publicitari. No obstant això, la pel·lícula no va arribar a a conèixer l'èxit pronosticat, i va ser rebutjada per gran part de la crítica.[12][13]

A partir del 2000[modifica | modifica el codi]

En prendre's un petit descans de ciència-ficció, després Emmerich va dirigir la superproducció sobre Guerra de la Independència dels Estats Units, El Patriota. Va ser la segona pel·lícula (la primera, Soldat Universal) en la qual Emmerich no havia contribuït al guió; en general la pel·lícula va rebre una resposta comercial i crítiques favorables, i ha estat treball millor acollit fins avui.[14][15][16] Després d'associar-se amb el seu nou company de guió Harald Kloser, Emmerich va tornar una vegada més a dirigir un altre èxit de taquilla en el 2004, una aventura carregada d'efectes visuals, The Day After Tomorrow, una altra pel·lícula de desastre sobre una esdevenidora Glaciació com la conseqüència de l'escalfament global. Poc després, va fundar Reelmachine, una altra companyia de producció cinematogràfica amb base a Alemanya.

El 2008, Emmerich va dirigir 10000 aC, una pel·lícula sobre els viatges d'una tribu prehistòrica de caçadors de mamuts. Va ser un total èxit de taquilla, però va ser considerada per la crítica com una de les pitjors pel·lícules de l'any.[17] Després va ser triat per dirigir una nova versió de la pel·lícula de ciència-ficció de 1966 Fantastic Voyage, però al final el projecte es va quedar estancat. 2012, una pel·lícula de desastres apocalíptics inspirada en l'antiga teoria maia que vaticinava la fi del món pel 21 de desembre del 2012.[18][19][20] Emmerich sol acabar la producció d'una pel·lícula a gran escala tant en un marc de temps més curt com amb un pressupost més baix al que normalment necessiten altres directors.[3][4]

El 2011 dirigeix Anonymous, que explica el cas d'Edward de Vere, 17è Comte d'Oxford, com el veritable autor de les obres de teatre i sonets normalment atribuïts a William Shakespeare.[21] El 2013, s'estrena la seva última pel·lícula anomenada White House Down, relativa a un atac paramilitar a la Casa Blanca i conspiració contra el president dels Estats Units d'Amèrica.

El 2008, Emmerich va dirigir 10000 aC, una pel·lícula sobre els viatges d'una tribu prehistòrica de caçadors de mamuts. Va ser un total èxit de taquilla, però va ser considerada per la crítica com una de les pitjors pel·lícules de l'any.[17] Després va ser triat per dirigir una nova versió de la pel·lícula de ciència-ficció de 1966 Fantastic Voyage, però al final el projecte es va quedar estancat. 2012, una pel·lícula de desastres apocalíptics inspirada en l'antiga teoria maia que vaticinava la fi del món pel 21 de desembre del 2012.[18][19][20] Emmerich sol acabar la producció d'una pel·lícula a gran escala tant en un marc de temps més curt com amb un pressupost més baix al que normalment necessiten altres directors.[3][4]

El 2011 dirigeix Anonymous, que explica el cas d'Edward de Vere, 17è Comte d'Oxford, com el veritable autor de les obres de teatre i sonets normalment atribuïts a William Shakespeare.[21] El 2013, s'estrena la seva última pel·lícula anomenada White House Down, relativa a un atac paramilitar a la Casa Blanca i conspiració contra el president dels Estats Units d'Amèrica.

La crítica[modifica | modifica el codi]

És una opinió general entre els crítics que les pel·lícules de Emmerich confien en excés en els efectes visuals, i pateixen del clixé del diàleg, de la pobra narració, d'imprecisions científiques i anacronismes, del desenvolupament il·lògic de l'argument, i de la falta de profunditat en els seus personatges.[22][23][24] Emmerich sosté que no es desanima per crítiques tan negatives, i que es proposa oferir entreteniment agradable per al públic de la "pantalla gran".[25] Afirmant que és "un director, no un científic", crea la seva pròpia ficció basada en la ciència o les històries reals perquè el missatge que llança sigui "més emocionant".[26]

Com a resposta a les acusacions de falta de sensibilitat per incloure escenes de Nova York destruïda en El dia de demà, menys de tres anys després dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, Emmerich al·lega que era necessari representar l'esdeveniment com a mitjà per exhibir la creixent unitat que ara la gent té a l'hora d'afrontar un desastre, gràcies al 11S.[25][26][27] En ser acusat de recrear molt sovint escenes de ciutats sotmeses a desastres a gran escala, Emmrech va dir que és un camí justificat per a incrementar la conscienciació tant sobre l'escalfament global, i la falta d'un pla de preparació del govern per a les possibles circumstàncies més catastròfiques.[26][28]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Rebecca Ascher-Walsh. «Space Under Fire». Entertainment Weekly, 22 d'agost de 1995.
  2. By Hilary Whiteman. «Roland Emmerich, the accidental director openly gay». CNN, 7 de març de 2008.
  3. 3,0 3,1 3,2 By Hilary Whiteman. «Roland Emmerich: Making it big». CNN, 10 de març de 2008.
  4. 4,0 4,1 4,2 Richard Corliss. «THE INVASION HAS BEGUN!». TIME, 8 de juliol de 1996 [Consulta: 8 juliol 2008].
  5. Patrick Lee, Maria Virobik. «Devlin's Isobar Moves Forward». Sci Fi Wire, 21-JULY-06.
  6. «TOP OPENING WEEKENDS BY MONTH». boxofficemojo.com.
  7. Rebecca Ascher-Walsh. «Space Under Fire». Entertainment Weekly, 28 de juliol de 1995.
  8. A.J. Jacobs. «The Day After». Entertainment Weekly, 19 de juliol de 1996.
  9. Film History of the 1990s filmsite.org.
  10. "Independence Day."
  11. "William Fay Bio." www.10000bcmovie.com.
  12. «Weekend Box Office (May 22 – 25, 1998)». boxofficeguru.com. 25 de maig de 1998.
  13. «Godzilla (1998)». rottentomatoes.com. 24 de juny de 2006.
  14. «The Patriot».
  15. «Roland Emmerich (search results)».
  16. «Roland Emmerich». rottentomatoes.com.
  17. 17,0 17,1 «Tomato Picker 2008 films with <10% "fresh" ratings». rottentomatoes.com.
  18. 18,0 18,1 «Emmerich to captain 'Voyage'». variety.com. 15 de agosto de 2007.
  19. 19,0 19,1 «Sony buys Emmerich's '2012'». variety.com. 21 de febrero de 2008.
  20. 20,0 20,1 Pawlowski, Agnes (27 de enero de 2009).
  21. 21,0 21,1 Coming Attractions
  22. «The Day After Tomorrow (2004)». rottentomatoes.com.
  23. «The Patriot (2000)». rottentomatoes.com.
  24. «10,000 BC (2008)». rottentomatoes.com.
  25. 25,0 25,1 Thomas Chau. «INTERVIEW: Director Roland Emmerich on "The Day After Tomorrow"». Cinema Confidential, 27 de maig de 2004 [Consulta: 16 març 2009].
  26. 26,0 26,1 26,2 Todd Gilchrist. «The Day After Tomorrow: An Interview with Roland Emmerich». blackfilm.com, Maig 2004.
  27. Daniel Robert Epstein. «Roland Emmerich of The Day After Tomorrow (20th Century Fox) Interview». UGO [Consulta: 16 març 2009].
  28. By Alex Billington. «Roland Emmerich (Almost) Explains What Happens in 2012». Firstshowing.net, 3 de març de 2008.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Roland Emmerich Modifica l'enllaç a Wikidata