Atom Egoyan

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaAtom Egoyan
Atomegoya.jpg
Biografia
Naixement 19 juliol 1960 (58 anys)
el Caire
Grup ètnic Armenis
Educació Trinity College Tradueix
Activitat
Ocupació Director de cinema, guionista, productor de cinema, actor i professor d'universitat
Ocupador European Graduate School Tradueix
Família
Cònjuge Arsinée Khanjian Tradueix
Premis

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: 0000382
Modifica les dades a Wikidata

Atom Egoyan (armeni: Ատոմ Եղոյան) és un director de cinema independent, que viu i treballa a Canadà i és d'origen armeni[1][2] Alguns temes recurrents del seu treball són l'alienació i la solitud,[1] que tracta mitjançant personatges les interaccions dels quals estan intervingudes per la tecnologia, la burocràcia o altres estructures de poder. Algunes de les seves pel·lícules segueixen estructures sense linealitat cronològica, en les quals els esdeveniments s'organitzen de manera no seqüencial amb la finalitat de provocar reaccions emocionals en l'espectador ocultant la clau de la història. La seva primera pel·lícula, Next of Kin, data de 1984. Algunes cintes notables de la seva carrera són Exotica,[3] The Sweet Hereafter,[4] Ararat i Where the Truth Lies.

Filmografia[modifica]

Aquest armeni-canadenc va iniciar la seva carrera amb Next of Kin 1984, pel·lícula que planteja la suplantació d'una personalitat a través de la mentida. Family Viewing 1987, el seu segon llargmetratge, segueix el camí ja traçat en la seva òpera primera: la família com a nucli reductor i representatiu de la societat. Speaking Parts 1989, segons paraules del propi Egoyan, es mou en “el terreny de la memòria i el desig.”

En la dècada següent es va estrenar El liquidador, de 1991, la seva pel·lícula més complexa, que mostra l'essència emocional d'uns personatges que fan dels seus treballs una desassossegant catarsi vital de conseqüències inútils.

Després de rodar Gross misconduct 1992 per a la televisió, torna al cinema amb Calendar 1993, travessia a l'interior de les relacions entre un fotògraf canadenc-armeni (encarregat de confeccionar un calendari amb les fotografies de dotze antigues esglésies d'Armènia), la seva dona i el guia que els acompanya. Però serà amb Exòtica, el 1994, quan arribi la seva consagració com a autor d'un molt personal estil. La seva definitiva projecció internacional es deu a la seva següent pel·lícula, titulada The Sweet Hereafter de 1997, una rondalla que investiga el sentiment de culpa dels membres d'una comunitat rural que han perdut als seus fills després de l'enfonsament de l'autobús escolar en un llac. El viatge de Felicia 1999 és la seva pel·lícula més accessible, menys hermètica, però no per això menys arriscada que les anteriors.

Per la seva banda, Ararat de 2002 cerca recrear el genocidi armeni perpetrat per l'autoritat turc-otomana dels anys 1910 mitjançant una història dins d'una altra història. El 2005, l'autor va dirigir Where the Truth Lies, un drama sobre una mort esdevinguda el 1957 després de la qual dues volguts i reeixits presentadors d'una Teletón se separen definitivament, completant el quadre una reportera que investiga els fets algunes dècades després. La cinta va tenir com a protagonistes a Kevin Bacon i Colin Firth. Després de diversos anys sense activitat s'ha especulat sobre una possible remasterització de l'antiga però popular sèrie Life with Derek.

Egoyan i la seva esposa, l'actriu Arsinee Khanjian, qui ha participat en diverses de les seves pel·lícules.
Egoyan l'octubre de 2005.
Any Pel·lícula
1984 Next of Kin
1987 Family Viewing
1989 Speaking Parts
1991 El liquidador
1993 Calendar
1994 Exotica
1997 The Sweet Hereafter
1999 El viatge de Felicia
2002 Ararat
2005 Where the Truth Lies
2008 Adoration
2009 Chloe
2014 Els Venturi
2014 The Captive
2015 Remember
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1997 Oscar al millor director The Sweet Hereafter Candidat
1997 Oscar al millor guió adaptat El dolç avenir Candidat

Referències[modifica]