Genocidi armeni

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'esdevenimentGenocidi armeni
Armenian Genocide Museum-Institute 7.JPG
Tipus genocidi
Data 1915
Lloc Imperi Otomà i Armènia Otomana
Estat Turquia
Part de Antiarmenisme
Morts 1.500.000
Modifica dades a Wikidata
Mapa del genocidi armeni (1915)

El genocidi armeni fou un conjunt de matances i deportacions massives de la població armènia de l'actual territori de Turquia efectuades per l'imperi Otomà entre finals del segle xix i 1915, especialment durant el règim dels Joves Turcs. És considerat el segon genocidi modern, després de l'extermini dels hereros de Namíbia per part d'Alemanya, i el primer a utilitzar un sistema complex de deportació i extermini.[1]

La finalitat que es buscava era l'eliminació física del poble armeni als territoris de Turquia. Es considera que va haver-hi un milió i mig de morts i un milió més de deportats en el que es coneix com la diàspora armènia. En l'actualitat, l'Estat turc no tan sols nega oficialment l'existència històrica del genocidi armeni, sinó que sosté que la població turca va ser la víctima real de les matances per part dels armenis.

L'imperi Otomà i el nacionalisme armeni: les primeres matances[modifica | modifica el codi]

Les minories a l'imperi Otomà a principis del segle xx

L'Imperi Otomà sota el règim autocràtic del soldà Abdul Hamid II, malgrat les matances hamidianes del finals del segle xix, era una entitat política pluriètnica i plurireligiosa. Entre les nombroses minories que hi havia, destacaven els armenis, de llengua indoeuropea i religió cristiana.

Al llarg del segle xix van sorgir els primers partits nacionalistes armenis que, influïts per les idees liberals, democratitzadores i revolucionàries procedents d'Europa, van desencadenar un seguit de revoltes i accions armades a l'est d'Anatòlia. El grup Armenagan va provocar una insurrecció a la ciutat de Van l'any 1885. El partit Hentxak, d'orientació marxista, va començar a promoure l'autodefensa de la població armènia contra els abusos de latifundistes, funcionaris dèspotes i atacs de les tribus kurdes emparats per l'administració otomana en tot el seu territori.

Davant d'aquesta situació, l'any 1894 el soldà hi féu intervenir l'exèrcit amb els hamidiye, cavalleria formada per tribus kurdes enquadrades militarment, segons el model dels cosacs russos. La situació ben aviat es convertiria en una matança contra els armenis encara residents a l'imperi otomà.

Els incidents es van estendre a Istanbul el 1896, quan, en resposta, un comando armeni assaltà la Banca Otomana. Les represàlies governamentals contra els armenis van ser terribles. Es produïren matances en tots els barris armenis de la ciutat, sobretot al Gàlata. Els morts es comptaven per milers als carrers, on els cossos eren amuntegats per portar-los a fosses comunes o cremats en piles.

Entre 1894 i 1896 es calcula que foren assassinats uns 300.000 armenis.

Anul·lació de l'estatus especial dels armenis i segona campanya de matances[modifica | modifica el codi]

Rafael de Nogales Méndez (1879-1936), un oficial de Veneçuela en l'exèrcit turc, va escriure el seu testimoni de les massacres en el seu llibre Quatre anys sota la mitja lluna

El soldà, a conseqüència dels fets, féu que els armenis deixessin d'estar reconeguts com a minoria ètnica i religiosa a protegir per la Constitució otomana. Malgrat la violència, la intel·lectualitat armènia no posava en dubte la pertinença d'Armènia a l'imperi Otomà, sinó que culpava dels fets el règim autocràtic d'Abdul Hamid II. Les elits armènies continuaren ocupant llocs d'importància a les institucions otomanes i donaren suport al moviment dels Joves Turcs, que pretenia democratitzar l'estructura imperial. Malgrat tot, els Joves Turcs ben aviat mostraren la intenció de fer de Turquia un país centralitzat i culturalment homogeni, segons el model jacobí, i refusaren les reivindicacions armènies, que d'altra banda comptaven amb el suport de la Rússia tsarista.

Amb l'entrada de l'imperi Otomà a la I Guerra Mundial com a aliat d'Alemanya i contra Rússia, França i la Gran Bretanya, la població armènia esdevingué de seguida sospitosa de fer el joc a l'enemic. Els armenis que tenien càrrecs públics foren despatxats. El govern va requisar totes les armes de foc a la població armènia. Seguidament ordenà detencions en massa entre els intel·lectuals armenis i s'inicià la deportació de la població armènia. L'ambaixador nord-americà fou dels primers a denunciar els fets com una autèntica campanya d'extermini amb l'excusa de reprimir una revolta de fet inexistent. Els deportats eren sistemàticament assassinats per la gendarmeria, per escamots kurds i per companyies de convictes posats en llibertat i armats per a l'ocasió.

Es calcula que 1,5 milions d'armenis van ser assassinats en aquestes massacres, mentre que uns 800.000 van aconseguir arribar als centres de deportació de Síria i uns 300.000 més a l'Armènia russa.

El genocidi armeni i la inspiració nazi[modifica | modifica el codi]

Quelcom relaciona el genocidi armeni amb l'holocaust nazi per la seva similitud. Hom cita declaracions d'Adolf Hitler, personatge relacionat amb l'holocaust nazi. Una obra de la literatura catalana que reflecteix el genocidi armeni és Quadern d'Aram, de M. Àngels Anglada.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Casas Codinach, Sònia «El primer genocidi del segle XX». Sàpiens [Barcelona], núm. 66, abril 2008, p. 5. ISSN: 1695-2014.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]