Armènia Otomana

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
La distribució dels Armenis a principis del segle XVII, unes dècades després de la seva conquesta pels otomans, dins de les fronteres actuals de Turquia:[1]
Significativa presència armènia (major com més vermell)

Armènia Otomana (també dita occidental, en armeni occidental: Արեւմտեան Հայաստան, Arevmdian Hayasdan) és un terme utilitzat per referir-se a les parts orientals de Turquia (antic Imperi Otomà) que van formar part de la històrica pàtria dels armenis.[2] Armènia occidental coneguda a través dels temps com Armènia Bizantina i Armènia Otomana, va sorgir arran de la divisió de la Gran Armènia entre l' Imperi Bizantí (Armènia Occidental) i la Pèrsia Sassànida (Armènia Oriental) vers l'any 387/390.

La zona va ser conquerida pels otomans al segle XVI durant la guerra Otomano–Safavid (1532-1555) que els turca van lliurar contra els seus seculars enemics els iranians safàvides. Va canviar de mans en les lluites i el domini  otomà no es va consolidar fins després de la guerra Otomano–Safàvida de 1623-1639.[3] La zona llavors va ser conegut com Armènia Turca o Armènia Otomana. Durant el segle XIX, l' Imperi Rus va conquerir la part oriental d'Armènia a l'Iran,[4] i també algunes parts de l'Armènia otomana, com Kars. La població de la regió armènia es va veure afectada greument durant l'es grans matances d'armenis a la dècada de 1890.

Els armenis que vivien a les seves terres ancestrals van ser exterminats o deportats durant el genocidi armeni de l'any 1915, i els anys següents. Els més de dos mil any[5][6] de presència armènia a la zona gairebé es va acabar i el patrimoni cultural va ser en gran part destruït per l'aleshores govern otomà.[7][8]

Només armenis assimilats (armenis convertits a l'islam i criats entre turcs o kurds)  i cripto-armenis (armenis que viuen clandestinament com a tals, de religió cristiana armènia) viuen a la zona avui dia (estimacions de entre 500.000 i 3.000.000), i alguns irredentistes armenis la reclamen com a part del històric Regne d'Armènia i com a part assignada pel tractat de Sevres. El més notable partit polític amb aquests punts de vista és la  Federació Revolucionària Armènia.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Armenia Turkomania el 1810, mapa

En armeni, hi ha diversos noms per a la regió. Avui en dia, el més comú és Arevmtyan Hayastan (Արևմտյան Հայաստան), en llengua armènia oriental, que és majoritària a Armènia, Rússia, Geòrgia i Iran) i Arevmdean Hayasdan (Արեւմտեան Հայաստան), en armeni occidental (parlat a la diàspora: EUA, França, Líban, Síria, l'Argentina, etc.). Els nom arcaics (utilitzats abans de la dècada de 1920) inclouen Tačkahayastan (Տաճկահայաստան) donat a l'est i Daǰkahayasdan donat a l'oest. També s'utilitzaren en el mateix període T'urk'ahayastan (Թուրքահայաստան) o T'rk'ahayastan (Թրքահայաստան), tots dos significant Armènia Turca.

En turc, la traducció literal de l' Armènia occidental és Batı Ermenistan, però la regió es coneix com Doğu Anadolu (Est d'Anatòlia), una de les set regions geogràfiques de Turquia, tot i no ser part de la península d'Anatòlia.

Els kurds es refereixen a la regió o la major part d'ella com Bakurê Kurdistanê (Kurdistan del Nord).

Història[modifica | modifica el codi]

Els sis vilayets (províncies) armenis de l' Imperi Otomà van ser definits com a Armènia Occidental.

Conquesta otomana[modifica | modifica el codi]

Després de la Guerra Otomano-Safàvida (1623-1639), l'oest d'Armènia es va convertir definitivament en part de l' Imperi Otomà.[3] Des de la Guerra russoturca (1828-1829), el terme "Armènia Occidental" es va aplicar a les zones històricament de població armènia de l'Imperi Otomà que va quedar sota govern otomà després que la part oriental d'Armènia va ser cedida a l' Imperi rus pels Qajars de Pèrsia després del resultat de la Guerra russopersa de 1804-1813 i Guerra russopersa de 1826-1828.[4]

Armènia Occidental (Otomana)  consistia en sis vilayets (vilâyat-ı sitte):  Erzurum, Van, Bitlis, Diyarbekir, Kharput, i Sivas.[9]

El destí de l'oest d'Armènia — comunament coneguda com "La qüestió armènia"  és considerat un tema clau en la història moderna del poble armeni.[10]

La primera Guerra mundial i els anys posteriors[modifica | modifica el codi]

Genocidi armeni: mapa dels llocs de la massacre i de centres de deportació i extermini.

Genocidi Armeni[modifica | modifica el codi]

Article principal: Genocidi armeni

Durant la decadència de l' Imperi Otomà, l'Armènia occidental es va mantenir sota govern turc imperial, i en 1894-96 i el 1915 l'Imperi Otomà va cometre massacres sistemàtiques i deportacions forçades d'armenis[11] donant com a resultat el anomenat Genocidi armeni.

La deportació massiva i matances d'armenis va començar a la primavera de 1915. El 24 d'abril de 1915 intel·lectuals armenis i dirigents de la comunitat van ser deportats des de Constantinoble. Segons les fonts citades, sobre 1.500.000 armenis van morir durant el genocidi.

Campanya del Caucas[modifica | modifica el codi]

Article principal: Campanya del Caucas
L'àrea d'ocupació russa de l'oest d'Armènia a l'estiu de 1916.

Durant la  Campanya del Caucas de la primera Guerra Mundial, l' Imperi Rus va ocupar la major part de les regions de població armènia de l'Imperi Otomà. Un govern provincial temporal es va establir a les zones ocupades entre 1915 i 1918.

El caos provocat per la Revolució russa de 1917 va posar fi a totes les operacions militars russes i els soldats van començar a retirar-se. El primer i segon congressos dels armenis de l'oest  van tenir lloc a Erevan en 1917 i 1919. El 1918 la Rússia Soviètica no solament va evacuar totes les zones ocupades sinó que va cedir Kars i Ardahan a l'Imperi Otomà. Quan l'Imperi Otomà fou substituït per la República Turca, va mantenir aquestes zones.

Situació actual[modifica | modifica el codi]

El concepte modern de l'Armènia Unida com és emprat per la Federació Revolucionària Armènia (Dashnaktsutyun).

Actualment, la República d'Armènia no té cap reclamació territorial  contra la República de Turquia, tot i que un partit polític, la Federació Revolucionària Armènia, el principal partit armeni a la diàspora i un partit rellevant dins Armènia, reclama l'àrea assignada a la República d'Armènia (1918-1920) pel lauda arbitral del president dels Estats Units Woodrow Wilson i reconeguda al Tractat de Sèvres de 1920, també coneguda com a Armènia Wilsoniana.

Des de l'any 2000, una comissió organitzadora del congrés dels hereus dels armenis occidentals que van sobreviure al Genocidi armeni és actiu en les comunitats de la diaspora.[12]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. State Committee of the Real Estate Cadastre of the Republic of Armenia (2007).
  2. Myhill, John. Language, Religion and National Identity in Europe and the Middle East: A historical study. Amsterdam: J. Benjamins, 2006, p. 32. ISBN 978-90-272-9351-0. 
  3. 3,0 3,1 «Genocide and the Modern Age: Etiology and Case Studies of Mass Death». [Consulta: 30 desembre 2014].
  4. 4,0 4,1 Timothy C. Dowling Russia at War: From the Mongol Conquest to Afghanistan, Chechnya, and Beyond pp 728-729 ABC-CLIO, 2 dec. 2014 ISBN 1598849484
  5. Marie-Aude Baronian; Stephan Besser; Yolande Jansen Diaspora and Memory: Figures of Displacement in Contemporary Literature, Arts and Politics. Rodopi, 2007, p. 174. ISBN 9789042021297. 
  6. Shirinian, Lorne. The Republic of Armenia and the rethinking of the North-American Diaspora in literature. E. Mellen Press, 1992, p. ix. ISBN 9780773496132. «This date is important, for it marks the beginning of the Armenian Genocide, which destroyed the over two-thousand-year Armenian presence in historical, Western Armenia.» 
  7. Hovannisian, Richard G. The Armenian Genocide: Cultural and Ethical Legacies. New Brunswick, New Jersey: Transaction Publishers, 2008, p. 22. ISBN 9781412835923. 
  8. Jones, Adam. Genocide: A Comprehensive Introduction. Routledge, 2013, p. 114. ISBN 9781134259816. 
  9. Armenia
  10. Arman J. Kirakossian, British Diplomacy and the Armenian Question, from the 1830s to 1914
  11. Britannica Online: Armenia
  12. WESTERN ARMENIANS ARE PREPARING, A1plus, 16 November, 2007

Lectures relacionades[modifica | modifica el codi]

  • Arman J. Kirakosian, "English Policy towards Western Armenia and Public Opinion in Great Britain (1890–1900)", Yerevan, 1981, 26 p. (in Armenian and Russian).
  • Armen Ayvazyan, "Western Armenia vs Eastern Anatolia", Europe & Orient – n°4, 2007

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]