Irredemptisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Una mostra de l'irredemptisme bolivià, que reivindica els territoris que el país va perdre en la Guerra del Pacífic (1879-1883). El text diu: «El que un dia va ser nostre serà nostre de nou», i «Agafeu-vos, rotos (xilens), que aquí vénen els colorados de Bolívia.»

El terme irredemptisme indica l'aspiració d'un poble de completar la unitat territorial de la pròpia nació annexionant-se territoris subjectes al domini estranger («terres irredemptes»); l'irredemptisme es basa en una comunitat d'ètnia o en el fet d'haver posseït el territori anteriorment, de manera real o suposada. L'irredemptisme, doncs, es refereix als pobles que, vivint en una terra subjecta a l'autoritat d'un cert Estat, volen separar-se'n per formar part de l'Estat del qual se senten originaris o per crear un Estat nacional propi. Alguns d'aquests moviments també s'anomenen pannacionalisme.

Com que al llarg de la història els canvis de fronteres entre nacions no han estat estranys, són molts els països que en teoria podrien fer demandes irredemptistes als seus veïns. Certs Estats podrien presentar reclamacions irredemptistes ja des del seu naixement, com és el cas de molts països africans, amb unes fronteres dibuixades artificialment per les potències colonials europees que no respecten la distribució ètnica dels pobles (és el que passa, per exemple, amb els ioruba, que estan dividits entre Nigèria i Benín). Després de la Primera Guerra Mundial, moltes fronteres de l'Europa de l'Est, els Balcans i el Pròxim Orient van ser traçades pels aliats d'una manera més o menys arbitrària, cosa que va deixar molts nous països insatisfets, amb minories nacionals repartides en diversos Estats i territoris en disputa. Algunes reclamacions irredemptistes han arribat als nostres dies amb plena vigència.

Orígens[modifica | modifica el codi]

La paraula es va originar a Itàlia de la frase italiana Italia irredenta ("Itàlia no redimida, no alliberada"), que es referia al govern austrohongarès sobre una gran part dels territoris habitats per italians com Trentino, Trieste, Ístria, i Dalmàcia durant el segle XIX i principis del XX.

L'expressió terres irredemptes (en italià, terre irredente, és a dir, no alliberades), va ser utilitzada per primera vegada pel patriota i polític italià Matteo Renato Imbriani l'any 1877, en els funerals del pare Paolo Emilio.

Sovint, per a expressar una reclamació sobre els territoris adjacents basant-se en una relació històrica o ètnica s'ha afegit l'epítet "gran" abans del nom d'un país. Així es transmet la imatge de territori nacional en la seva màxima extensió concebible amb el país "propi" al seu cor. S'ha de fer notar que l'ús de "gran" no sempre es fa per expressar un significat irredentístic. Per exemple, Gran Romania és la traducció comuna donada al terme romanès Euga de Romania que va ser el nom del Regne de Romania entre les dues Guerres Mundials. Romania tenia reclamacions sobre Transilvània i Bessaràbia després de la Primera Guerra Mundial. El terme també va ser utilitzat pels alemanys que es referien a la Gran Alemanya o Große Deutschland, que consistiria en els territori de l'Imperi Alemany anterior a la Primera Guerra Mundial, incloent tota Prússia etc., amb l'actual república d'Àustria, i els Sudets (actualment dins de la república de Txèquia).

Una altra reclamació irredemptista ha estat la Gran Idea o Megalí Idea a Grècia, que pretenia reunir en un mateix estat tots els territoris amb un component important de població considerada grega.

Irredemptisme constitucional[modifica | modifica el codi]

Alguns Estats formalitzen les seves reclamacions irredemptistes incloent-les als seus textos constitucionals.

Afganistan[modifica | modifica el codi]

La frontera afganesa amb el Pakistan, coneguda com a línia Durand, va ser dibuixada arbitràriament el 1893 pels funcionaris colonials de l'imperi Britànic després de la Segona Guerra Anglo-afganesa, i imposada a la família reial del país, que en aquell moment estava en una situació de feblesa. Les tribus paixtus que vivien a les zones frontereres van quedar dividides en diferents Estats de manera arbitrària, cosa que mai no han acceptat. La línia Durand es va interpretar com una frontera provisional, i als anys cinquanta i seixanta del segle XX això va provocar diverses topades entre l'Afganistan i el Pakistan. Al llarg del segle passat, de fet, tots els governs afganesos van manifestar amb més o menys intensitat la voluntat de recuperar la sobirania de tots els territoris de majoria paixtu.


Argentina[modifica | modifica el codi]

La disposició transitòria primera de la Constitució argentina estableix que «la nació argentina ratifica la seva legítima i imprescriptible sobirania sobre les illes Malvines, Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud i els espais marítims i insulars corresponents, que són part integrant del territori nacional. La recuperació d'aquests territoris i l'exercici ple de la sobirania, respectant la manera de viure dels seus habitants i d'acord amb els principis del dret internacional, són un objectiu permanent i irrenunciable del poble argentí.»

República Popular de la Xina[modifica | modifica el codi]

El preàmbul de la Constitució de la República Popular de la Xina estableix que «Taiwan és part del sagrat territori de la República Popular de la Xina. El deure més alt de tot el poble xinès, inclosos els nostres compatriotes de Taiwan, és acomplir la gran tasca de reunificar la mare pàtria». La reclamació de la sobirania sobre Taiwan es basa en la teoria de la successió dels Estats, per la qual la República Popular de la Xina és el successor reconegut legalment de la República de la Xina.

República de la Xina[modifica | modifica el codi]

Reivindicacions territorials recollides a la Constitució de la República de la Xina (Taiwan).

L'article 4 de la Constitució de la República de la Xina establia en un primer moment que «el territori de la República de la Xina i les seves fronteres actuals no es modificaran tret que hi hagi una resolució de l'Assemblea Nacional». Alguns canvis constitucionals recents traslladat aquesta facultat a un referèndum nacional.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Irredemptisme Modifica l'enllaç a Wikidata