Places de Sobirania

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Mapa de les places de sobirania

Les Places de sobirania (Plazas de soberanía en castellà) és el nom històric amb què al segle XX hom designà a alguns territoris espanyols del nord d'Àfrica, en contraposició al Protectorat Espanyol a Marroc. Quan Espanya va renunciar al protectorat el 1956, les ciutats no es van veure afectades, ja que no en formaven part. Actualment el terme no s'utilitza més que ocasionalment per definir el conjunt. Marroc en reclama la sobirania.

Les places de sobirania principals eren cinc: Ceuta, Melilla, illes Chafarinas, Illes Alhucemas, i penyal de Velez de la Gomera. També es pot considerar dins aquesta denominació l'illot Perejil. L'illa d'Alborán, en canvi, forma part de la província d'Almeria i terme municipal d'Almeria.

Totes les places són al costat de Marroc, i Ceuta, Melilla i el penyal de Velez de la Gomera hi fan frontera (en aquest darrer cas el penyal va quedar defintivament unit a terra després d'un terratrèmol el 1930). La resta són illes a poca distància de la costa.

El 1995 Ceuta i Melilla van esdevenir ciutats autònomes, amb una capacitat major que un municipi però menor que una comunitat autònoma. Les places menors no en formen part jurídicament i són territoris sota administració militar (actualment ja no hi ha població civil). Les guarnicions (uns 30 soldats per cada lloc) formen part del cos de regulars de Melilla.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Places de Sobirania Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 35° 53′ 19″ N, 5° 18′ 59″ O / 35.888611°N,5.316389°O / 35.888611; -5.316389