Djemal Paixà

Djemal Paixà

Biografia
Naixement	6 maig 1872 Mitilene (Grècia)
Mort	21 juliol 1922 (50 anys) Tbilisi
Causa de mort	homicidi
Sepultura	Erzurum
Beglerbegi de Damasc
1915
Dades personals
Religió	Islam
Formació	Col·legi Militar Otomà institut militar Kuleli
Activitat
Camp de treball	Política i exèrcit
Ocupació	polític, oficial, soldat
Activitat	1893 -
Partit	Comitè d’Unió i Progrés
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit Otomà
Grau militar	general de cos d'exèrcit
Conflicte	Primera Guerra Mundial Primera Guerra Balcànica Segona Guerra Balcànica
Premis
Pour le Mérite

Ahmed Djemal Paixà amb la seva dona Seniha Hanım

Djemal Paixà (1872-1922) fou un militar i polític turc, un dels caps dels Joves Turcs en temps otomans.

Es va afiliar als Joves Turcs (Comitè Unió i Progrés) quan era a Macedònia amb grau de capità després del 1885. Després de la revolució del 1908 va formar part del Comitè Executiu i va participar en la repressió de la contrarevolució de 1909. Fou governador militar d'Uskudar (part asiàtica d'Istanbul) i després governador (wali) d'Adana (1910) i de Bagdad (1912). El 1912 va lluitar a la guerra dels Balcans i fou derrotat a Pinar Hisar.

Després del cop d'estat del 13 de gener de 1913 o Incident de la Sublim Porta va esdevenir governador militar d'Istanbul; va participar en les operacions contra Edirne durant la segona guerra dels Balcans. El juny de 1913 fou assassinat el sadr azam Mahmud Şevket Paşa, però en general va contribuir a consolidar el nou règim i junt amb Enver Pasha i Talat Pasha fou considerat un dels tres dictadors militars que oficiosament governaven el país.

Promogut a general de divisió, fou ministre d'obres públiques el desembre de 1913 i ministre de marina (1914); a l'agost del 1914 va rebre el comandament del II exèrcit de la costa de la mar Egea i després, el novembre, el IV exèrcit amb seu a Damasc (que va dirigir fins al desembre de 1917) amb autoritat a Palestina i Hedjaz, sense deixar mai el ministeri de Marina. Les defeccions dels àrabs sirians i libanesos foren castigades durament i 11 caps foren penjats el 1915 i 21 més el 6 de maig de 1916, i els àrabs el van anomenar al-saffah, o «el botxí»; la revolta àrab al Hedjaz dirigida pel xerif Husayn (juny de 1916), va debilitar la seva posició i el 1917 els britànics van atacar Palestina i a final d'any estava en retirada quan fou cridat a Istanbul.

Va conservar el càrrec de ministre de Marina fins a octubre de 1918 quan va dimitir junt amb la resta del gabinet de Talat Pasha (2 de novembre de 1918) i va fugir a Berlín amb Enver Paşa i Mehmet Talat Paşa i després a Suïssa. Una cort marcial a Istanbul el va condemnar a mort en rebel·lia.

Després es va posar al servei de l'emir Amanullah de l'Afganistan per modernitzar el seu exèrcit. Va anar a Moscou des d'on va donar suport a Ataturk i va facilitar els contactes entre kemalistes i soviètics i després va anar a l'Afganistan (1920-1921) retornant a Moscou el setembre de 1921. Els seus contactes van facilitar el tractat de Moscou entre Rússia i Turquia del 1921. Va retornar a l'Afganistan i va morir pel camí assassinat a Tbilisi el 21 de juliol de 1922 pels armenis Kerekin Lalayan i Sergo Vartayan en revenja pel genocidi armeni en l'Operació Nèmesi. El seu cos, inicialment a Tbilisi fou portat després a Erzurum.

Djemal Paixà va estar casat amb Seniha Hanım, durant 22 anys, fins a la seva mort per assassinat.

Bibliografia

• W. Cleveland: A History of the Modern Middle East. Boulder: Westview Press, 2004. "World War I and the End of the Ottoman Order"
• Memories of a Turkish statesman: 1913-1919, Nova York, George H. Doran Company