France 3

De Viquipèdia
Infotaula d'organitzacióFrance 3
France 3 2018.svg
Dades
Tipuscanal de televisió
emissora de televisió Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialFrancès
País d'origenFrança
Història
ReemplaçaFR3 (1975-1992)
ORTF 3 (1972-1975)
Creació31 de desembre de 1972 (1972-12-31) (49 anys)
Governança corporativa
Propietat deFrance Télévisions
AliatsFrance 2
France 4
France 5
TV5 Monde
Arte
Culturebox
France 1ère
France Info

Lloc webfrance.tv… Modifica el valor a Wikidata
Twitter: France3tv Youtube: UCRUzYNNHZktEHuqbBz-2wgQ Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica

France 3 (França 3, en català) és un canal públic de televisió francès que, a més de França, es pot sintonitzar a Andorra, Bèlgica i Luxemburg.

Basa les seves emissions en una programació regional feta per diverses emissores que elaboren continguts dirigits als territoris als quals pertanyen i una programació nacional amb entreteniment i informatius.

Història[modifica]

3ème Chaîne Couleur (ORTF 3)[modifica]

El canal va néixer la nit de Cap d'Any del 1972 sota el nom 3ème Chaîne Couleur (o ORTF 3), i per a la creació de la cadena es va decidir utilitzar els canals regionals de l'ORTF. La nova emissora emetria íntegrament en color i no tindria interrupcions publicitàries durant la programació. Al principi, només emetia durant tres hores i amb una cobertura limitada al 26% de la població, en zones com París, Illa de França i diverses regions del nord del país. A poc a poc va començar a créixer, i a finals del 1979 tenia cobertura d'abast nacional.

France Régions 3 (FR3)[modifica]

El 7 d'octubre de 1974, amb la reorganització de l'ORTF en sis companyies de televisió separades, ORTF 3 va passar a ser France Régions 3 (FR3). En aquella època, la Unió Europea de Radiodifusió donava a les tres cadenes franceses el nom de Télevision Française 1 (TF1), Télévision Française 2 (TF2), i Télévision Française 3 (TF3).[1] L'aleshores director de l'ORTF 1, Jean-Louis Guillaud, s'en va recordar d'aquestes denominacions i la va patentar, obligant les altres dues cadenes a buscar altres denominacions que, finalment, foren Antenne 2 i FR3.

Aquest canal tenia la responsabilitat de coordinar i desenvolupar la programació regional dels centres de ràdio i televisió, i els primers anys es va optar, a més de la programació regional, per espais dedicats al cinema i els debats. A poc a poc, els centres regionals es van començar a descentralitzar administrativament i econòmicament, i van anar adquirint més importància.

Entre el 6 de desembre del 1975 i el 20 de juny del 1983, a mesura que anava implantant-se el canal de TF1 en color a totes les regions, hi havia fins a 4 senyals diferents de televisió: TF1 (en blanc i negre), Antena 2 (en color), TF1/FR3 (canal compartit per FR3 i TF1 en color), i TF1 (en color).[2]

Els anys vuitanta se succeeixen diverses novetats, com la retransmissió de les preguntes als ministres a l'Assemblea Nacional des del 1981 o la introducció de publicitat en la programació a partir del 1983. Aquell mateix any, els centres de producció van començar a fer tres hores diàries de programació regional, i el 1986 es va començar a emetre un nou informatiu, anomenat 19|20, que des de les 19.00 fins a les 20.00 ofereix un informatiu nacional i edicions regionals i locals.

Durant un any, des de l'estiu del 1985, i fins a finals de l'estiu de 1986, s'emeté el programa de varietats Grande Première, produït per FR3 (FR3 Miègjorn-Pirenèus-Lengadòc-Rosselló i FR3 Aquitània Television) TV3, i l'antiga emissora de ràdio andorrana, Sud Ràdio, que també s'emetia a TV5 Monde.[3][4][5][6]

El 1986 el govern, presidit llavors per Jacques Chirac, va proposar la privatització d'un dels tres canals públics. En la proposta original es preveia privatitzar France Régions 3, però finalment es va optar per fer-ho amb TF1 a causa de la xarxa d'emissores regionals de FR3. Poc després, el canal va passar a tenir una vocació més cultural, tant en programes informatius com en concursos, amb l'arribada d'una nova direcció.

France 3[modifica]

Després de la privatització de TF1 i l'arribada dels nous operadors privats Canal+, La Cinq i M6, els canals Antenne 2 i FR3 van haver d'enfocar la programació cap a aspectes del servei públic, i FR3 va accentuar la seva vocació cultural. Així, entre el 1990 i el 1992, els dissabtes cedia la seva antena al canal cultural La Sept.

Després de sospesar una reunificació de les cadenes públiques en un sol grup, Public Télévision, amb els noms de Public 1 per a Antenne 2 i de Public 2 per a FR3, o Antenne France, amb els canals Antenne 2 i Antenne 3,[7] el 7 de setembre de 1992, FR3 va passar a dir-se France 3 i, juntament amb France 2, va passar a formar France Télévisions. Uns anys més tard, el 1998, es va crear un canal per satèl·lit anomenat Régions per a la plataforma TPS, que posteriorment va acabar desapareixent.[8]

Actualment, France 3 ofereix una programació generalista, mentre que els programes culturals han passat a emetre's en altres cadenes, com France 4 i France 5, i compta amb sèries, concursos i telesèries, juntament amb la programació local i regional. Molts dels seus programes es poden veure pel canal TV5 Monde.

Programació en altres llengües[modifica]

El primer canal, TF1, que havia emés programació regional des del 1950, va deixar d'emetre la programació regional que produïa FR3 el 2 de febrer del 1985.

De la mateixa manera, el segon canal, Antena 2 va emetre programació regional entre el 4 d'abril del 1970 i el 20 de juliol del 1989.[9][10] A més, des de l'any 1967, la segona cadena, encara com a ORTF 2, permetia que les desconnexions regionals s'emeteren en color.

Occità[modifica]

El centre de producció de programes de Marsella, FR3 Mieterrano,[11] va començar a emetre en occità l'any 1977.

L'any 1981 es va produir la primera emissió de Viure al País a França Regions 3 (FR3). Després de l'emissió d'un programa pilot en occità el 25 de setembre,[12] el 31 d'octubre s'emet el primer programa regular[13]. El programa, emés als tres canals públics i produït a Tolosa de Llenguadoc, comptava aleshores amb una emissió de 15 minuts en català cada tres divendres, mentre les altres difusions es reservaven a l'occità.[14]

Entre el 1981 i el 1983 també es començaren a incloure reportatges produïts per FR3 Mieterrano, FR3 Aquitània (centre de Bordeus, i FR3 Auvèrnha-Lemosin, arribant a ser emés a tot Occitània.

L'any 1982, el centre de producció de Bordeus, FR3 Aquitània, va començar a emetre Viure al País. Entre el 1983 i el 1984, els centres de Clarmont d'Alvèrnia, agermanat amb el de Lió, i el de Llemotges, feren emissions conjuntes en occità (FR3 Auvèrnha-Lemosin).

L'any 1984, FR3 Mieterrano va començar la producció del programa Vaqui, produït als estudis de Marsella, i l'any 1988, FR3 Languedoc-Roussillon, FR3 Midi-Pyrénées, FR3 Aquitaine, TVE Aragón, TVE Telenavarra, TVE Telenorte i TVE Catalunya comencen la producció del programa Pyrénées Pirineus que, a Catalunya es va emetre en català a TVE 2.[15]

L'any 1991 el programa en occità de Viure al País va començar a incloure reportatge de la delegació de TV3 a la Vall d'Aran, que acabava de començar la producció del Telenotícies Comarques en aranés.[16]

Català[modifica]

El divendres 13 de novembre del 1981, s'estrenà el primer programa de Viure al País en català. El programa, que també s'emetia a TF1 i Antena 2, i era produït a Tolosa de Llenguadoc, comptava aleshores amb una emissió de 15 minuts en català cada tres divendres. Actualment, el programa segueix en emissió.[17]

Amb el naixement de TV3, FR3 encetà el 5 de setembre del 1983 la producció d'un informatiu de 5 minuts cada divendres, entre les 19:25 hores i les 19:30 hores, per a la Catalunya del Nord produït des de Montpeller. L'informatiu també s'emetia a TF1 i Antena 2.[18]

L'any 1988, el programa en català de Viure al País va començar a incloure reportatges de les diferents delegacions dels Telenotícies Comarques de TV3.[19]

L'any 1991 FR3 Midi-Pyrénées-Languedoc-Roussillon només havia emés 33 hores en occità i en català,[20] però Viure al País va ampliar la seva durada fins a 40 minuts.[21]

En compensació per la disminució d'hores de català a l'any (de 40 a 26), al desembre del 1994, FR3 inaugura l'antena França 3 Sud Rosselló amb l'emissió de l'informatiu Notícies, aquesta vegada produït a Perpinyà.[22][23]

El 20 de març del 1999, França 3 va començar a emetre l'informatiu País Català per a la Catalunya Nord,[24] amb una durada de sis minuts, que després es va anar incrementant. Va ser en aquell moment quan l'antena va ser reanomenada com a França 3 País Català.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. La chaîne de télévision TF1-tvexpress.com
  2. Télévision. Réseaux des émetteurs principaux diffusant les programmes.
  3. The Cure on FM and TV-24.06.1986 Port-Barcarès-Lydia (France)-Grande Première
  4. Véronique Sanson: C'est long, c'est court, 1985-Dailymotion
  5. TvGraphie Archives-Véronique Sanson
  6. Mylène Farmer Libertine Grande Première FR3 02 août 1986-YouTube
  7. [1]
  8. La chaîne Régions - nouvel an - 31/12/2000-01/01/2001-YouTube
  9. Indicatif A2 et pendule de décrochage-INA
  10. La chaîne de télévision France 2-tvexpress.com
  11. FR3 VAQUI - festival de FUVEAU - 1989-YouTube
  12. Per Jòia Recomençar (extrach)-INA
  13. Viure Al País: L'Erba d'agram (extrach)-INA
  14. Médias et langage, Numéros 17-20; Secrétariat permanent du langage de l'audiovisuel, 1983
  15. Avui-29/12/1988-Pàg.47
  16. Viure al pais : espace géographique, espace social
  17. Web oficial de Viure al país
  18. Apprendre et vivre sa langue-Michel Tozzi (capítol II)
  19. Viure al pais : espace géographique, espace social
  20. La regionalització de la televisió a Europa. Situació als dotze estats de la Unió Europea-Carmelo Garitaonandía i Bernat López; pàg. 9; www.raco.cat
  21. Maurice Andrieu: pionnier de l'occitan à la télévision [Article biographique-occitanica.eu]
  22. France 3 Sud Roussillon-31/08/2003-Télé Satellite Numérique
  23. Rapport de stage-France 3 Languedoc-Roussillon
  24. [enllaç sense format] http://languedoc-roussillon.france3.fr/emissions/jt-local-1920-pais-catala

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: France 3