Vés al contingut

Anna Karènina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Anna Karènina (desambiguació)».
Infotaula de llibreAnna Karènina
(ru) Анна Каренина Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
AutorLev Tolstoi Modifica el valor a Wikidata
Llenguarus Modifica el valor a Wikidata
PublicacióImperi Rus, 1877 Modifica el valor a Wikidata
Creació1873
Gènerenovel·la realista Modifica el valor a Wikidata
Parts8 parts del total i 239 capítols literaris Modifica el valor a Wikidata
Personatges
Stepan Arkadievitx Oblonski
Anna Karènina
Aleksei Vronski
Aleksei Karenin
Serguei Karenin
Iekaterina Sxerbatskaia
Konstantin Levin
Daria Oblonskaia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióImperi Rus Modifica el valor a Wikidata
Movimentliteratura realista Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
Altres
Identificador Library of Congress ClassificationPG3365.A6-PG3365.A63 Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz (obra): c2a47dcc-0ddc-493d-9f55-bc91deb613fb Goodreads (obra): 2507928 Modifica el valor a Wikidata

Anna Karènina (o Anna Karénina; en rus: А́нна Каре́нина) és una novel·la de l'escriptor rus Lev Tolstoi,[1] publicada en forma completa l'any 1877. En català existeix una traducció d'Anna Karènina feta per Andreu Nin directament del rus,[2] publicada inicialment per Edicions Proa el 1933 i reeditada el 2013,[3] amb reimpressions posteriors.[4]

Retrat de Lev Tolstoi fet pel pintor rus Repin

La novel·la va aparèixer inicialment com una sèrie al diari Russki Véstnik ("El missatger rus"), en rus "Русский Вестник", entre 1875 i 1877.[5] Tolstoi, però, va topar amb el seu editor Mikhaïl Katkov sobre temes relacionats amb el final de la novel·la i l'obra no es va poder llegir completa fins que es va publicar en forma de llibre.[6]

Altament respectat com a exemple del realisme, Tolstoi considerava que Anna Karènina era la seva primera autèntica novel·la. Segons sembla, el personatge d'Anna podria estar parcialment inspirat en la filla gran del poeta rus Aleksandr Puixkin (1799-1837), Maria Hartung. Poc després d'haver-la coneguda personalment en un sopar, Tolstoi va començar a llegir l'obra en prosa de Puixkin i a perfilar el personatge d'Anna.

Malgrat que en el moment de la seva publicació alguns crítics van qualificar la novel·la com a "història d'amor de l'alta societat", Fiódor Dostoievski va declarar que era una "obra d'art".[7] Vladímir Nabókov va compartir aquesta opinió, i va admirar especialment "la màgia de l'estil de Tolstoi" i la figura del tren, que s'introdueix des dels primers capítols (els nens jugant amb un tren de joguina), i es desenvolupa als capítols següents, fins que arriba al majestuós final.

Context històric

[modifica]

Els esdeveniments de la novel·la tenen lloc sobre el teló de fons de les ràpides transformacions a Rússia resultat de les reformes liberals iniciades per l'emperador Alexandre II de Rússia. La principal va ser la Reforma emancipadora del 1861, seguida de la reforma judicial, que incloïa un sistema de jurats. Altres reformes van ser la militar i la introducció de governs locals electes (Zemstvo). Per altra banda, hi van confluir diferents processos de modernització, com el ràpid desenvolupament dels ferrocarrils, els bancs, la indústria, el telègraf, l'ascens de noves elits empresarials i la decadència de l'antiga aristocràcia terratinent, tot acompanyat d'una premsa més lliure i el despertar de l'opinió pública, que va provocar el moviment paneslavista o l'adopció de la qüestió de la dona. Igualment, les relacions internacionals van canviar de rumb, oferint-se Rússia voluntàriament a ajudar Sèrbia en el seu conflicte militar amb l'Imperi Otomà el 1876, per exemple. Aquests avenços contemporanis són molt debatuts pels personatges de la novel·la.[8]

L'estació de ferrocarril suburbana d'Obiralovka, on un dels personatges se suïcida, es coneix ara com la ciutat de Jeleznodorojni, óblast de Moscou.

Rerefons

[modifica]

Tracta de l'enamorament i la tragèdia entre l'esposa d'un alt funcionari i un comte solter de la noblesa russa al final del segle xix, trenat en un relat d'emocions humanes, que Tolstoi enllaça a diferents personatges: la gelosia, les relacions de domini i dependència, l'individualisme, la submissió, les "apostes pel llarg termini", la fidelitat i la lleialtat, la hipocresia, l'estatus social, la moral o la determinació. A través de la protagonista i d'altres personatges femenins es mostra la posició social desfavorable de les dones: la diferent acceptació social de l'adulteri fet per una dona o per un home, la diferent adaptabilitat a canvis de lloc de residència ciutat-camp, o el patronímic entre d'altres qüestions.

L'emotivitat és present en moltes de les pàgines del llibre. La qüestió del suïcidi es desenvolupa des del vessant de la venjança (suïcidar-se "contra") i la de "l'absurd" o el "sense sentit". La mort es descriu de forma palesa, crua i amb una magistral descripció de diferents formes d'afrontar-la. Per altra banda, s'hi fa un repàs dels tòpics sobre algunes professions, com per exemple els funcionaris, els advocats, metges, rendistes, jugadors, agricultors. També hi ha un encomi de les persones al final de la cadena del treball, sigui una llevadora, un agricultor, un conductor de carruatge o un escriptor, i també de la figura del patró.

En l'aspecte social i polític cal destacar l'exercici del poder, en l'oposició dels treballadors del camp a canviar els procediments agrícoles als quals estaven acostumats. En termes polítics, en accions de guerra a un altre Estat enviant-hi voluntaris, essent dubtós el focus i l'interès dels voluntaris, i la baixa participació i interès dels treballadors en la política russa d'aquell temps.

Tolstoi, amb preocupacions religioses, elabora amb ponderació, centrant-lo en un dels personatges, el tema de l'existència de Déu. Les creences del mateix Tolstoi n'impregnen els relats.

Arbres de les famílies principals de la novel·la Anna Karènina.

Trama

[modifica]

La novel·la comença amb una de les frases més cèlebres i citades de la literatura universal: "Totes les famílies felices són iguals, cada família infeliç és infeliç a la seva manera.” (“Все счастливые семьи похожи друг на друга, каждая несчастная семья несчастна по-своему.”)

La coneixença

[modifica]

Anna Karènina és una dama de l'alta societat russa, casada amb un funcionari de Sant Petersburg amb qui té un fill, Serguei. L'Anna viatja a Moscou per resoldre un assumpte familiar. El seu germà, Stepan Oblonski, li havia demanat que l'ajudés a fer les paus amb la seva muller, Dolly, que acabava d'assabentar-se que li havia estat infidel amb la institutriu dels seus fills. En el viatge, l'Anna fa amistat amb una senyora que va a Moscou a visitar el seu fill, el comte Vronski. L'Anna coneix Vronski a l'estació, i des del primer moment, s'hi sent atreta. Vronski, al seu torn, queda perdudament enamorat de l'Anna des d'aquell mateix instant. Un cop arreglats els problemes familiars del seu germà, l'Anna torna de seguida a Sant Petersburg, per evitar la gelosia de la Kitty, la germana de la Dolly, que està enamorada del comte Vronski. Aquest, quan sap que l'Anna torna a Sant Petersburg, córrer a trobar-la, i li declara el seu amor dalt del tren de tornada. L'Anna intenta rebutjar-lo i controlar els forts sentiments d'amor que en Vronski li desperta. Ja a Sant Petersburg, el comte Vronski no deixa de cercar l'amor de la seva estimada, i finalment aquesta cedeix.

Un gran amor

[modifica]
Анна Каренина (Anna Karènina), traducció catalana d'Andreu Nin publicada a Barcelona l'any 1933, dins la col·lecció A tot vent

Viuen el seu amor amb una passió desenfrenada, buscant qualsevol lloc i qualsevol moment per trobar-se. Aviat la societat que els envolta se n'adona, i Aleksei Karenin, el marit de l'Anna, comença a sospitar i a fer preguntes a la seva muller. Al cap d'un temps, l'Anna queda embarassada de Vronski i cau en una profunda depressió. En parlar amb Vronski i li expressa la seva preocupació per la reacció que tindrà el seu marit en assabentar-se'n. Vronski li proposa d'escapar junts, però ella rebutja aquest pla.

L'Anna Karènina té una filla preciosa en un part molt complicat, on li falta poc per deixar-hi la vida. Segura de la seva mort, l'Anna demana perdó al seu marit, que l'hi concedeix. Quan està restablerta, en Vronski, l'Anna i la nena marxen de viatge i s'instal·len a Itàlia durant una temporada. Més endavant tornen a Rússia, on viuen amb molta preocupació la situació creada pel seu estat social il·legítim. Finalment, el comte Vronski demana al germà de l'Anna que intercedeixi perquè el seu marit li concedeixi el divorci i perquè ella recuperi els drets sobre el seu primer fill Serguei. Mentre esperen el divorci, es desencadena la gelosia desmesurada i la crisi neuròtica de l'Anna. El llarg silenci de Karenin agreuja aquesta crisi emocional.

La desesperació

[modifica]

L'amor de l'Anna per Vronski es va convertint en una obsessió malaltissa, i cada vegada que ell no és al seu costat, ella se l'imagina en companyia d'altres dones. Finalment, com que la resposta de Karenin sobre el divorci no arribava, decideixen anar-se'n a viure al camp, amb l'esperança de trobar-hi una mica de pau per a l'Anna. Abans d'anar-se'n, el comte Vronski fa una visita a la seva mare, que vivia fora de la ciutat. Aquest viatge fa caure l'Anna en un atac de desesperació, perquè s'imagina que el seu company és amb una altra dona amb la complicitat de la seva mare. L'Anna marxa cap a casa de la mare de Vronski pensant que veuria confirmades les seves sospites, però eren infundades, ja que Vronski li és fidel i segueix totalment enamorat d'ella. Durant el viatge, de camí a la casa de la comtessa mare, l'Anna no para de donar tombs i més tombs als pensaments negatius, convençuda que la vida ja no té per a ella cap valor i que havia perdut l'amor de Vronski. En una parada del tren, l'Anna baixa i, pensant en la seva trista situació, arriba a la conclusió que l'única sortida és la mort. Camina lentament cap a la via i es llença davant del tren. Vronski, quan s'assabenta de la tràgica mort de l'Anna, té un daltabaix emocional, decideix abandonar-ho tot, i se'n va a la guerra.

Personatges principals

[modifica]
Arbre genealògic d'Anna Karènina
  • Anna Arkàdievna Karénina (Анна Аркадьевна Каренина ): germana de Stepan Oblonski, dona de Karenin i amant de Vronski.
  • Comte Aleksei Kiríllovitx Vronski (Алексей Кириллович Вронский ): amant d'Anna, oficial de cavalleria.
  • El príncep Stepan "Stiva" Arkàdievitx Oblonski (Степан "Стива" Аркадьевич Облонский ): funcionari i germà de l'Anna, home de poble, 34 anys. (Stiva és diminutiu de Stepan)
  • Princesa Dària "Dolly" Aleksàndrovna Oblónskaia (Дарья "Долли" Александровна Облонская ): dona de Stepan, 33 anys.
  • Aleksei Alexàndrovitx Karenin (Алексей Александрович Каренин ): estadista gran i marit de l'Anna, vint anys més gran que ella.
  • Konstantin "Kòstia" Dmítrievitx Levin/Liovin (Константин "Костя" Дмитриевич Лёвин ): el pretendent de Kitty, vell amic de Stiva, terratinent, 32 anys.
  • Nikolai Dmítrievitx Levin/Liovin (Николай Дмитриевич Лёвин ): germà gran de Konstantin, alcohòlic empobrit.
  • Sergei Ivànovitx Koznixev (Сергей Иванович Кознышев ): mig germà de Konstantin, escriptor famós, de 40 anys.
  • Princesa Ekaterina "Kitty" Alexàndrovna Sxerbàtskaia (Екатерина "Кити" Александровна Щербацкая ): germana petita de Dolly i després dona de Levin, de 18 anys.
  • Príncep Aleksander Sxerbatski (Александр Щербацкий ): El pare de la Dolly i la Kitty.
  • Princesa Sxerbàtskaia (sense nom ni patronímic): mare de Dolly i Kitty.
  • Princesa Elizaveta "Betsy" Tverskaia (Елизавета "Бетси" Тверская ): l'amic de la societat rica i moralment fluixa de l'Anna i cosí de Vronski.
  • Comtessa Lídia Ivànovna (Лидия Ивановна ): líder d'un cercle de l'alta societat que inclou Karenin, i fuig la princesa Betsy i el seu cercle. Manté un interès per l'ortodòxia russa, el misticisme i l'espiritualitat.
  • Comtessa Vrónskaia: mare de Vronski.
  • Serguei "Serioja" Alexéitx Karenin (Сергей "Серёжа" Каренин ): fill de l'Anna i Karenin, de 8 anys.
  • Anna "Annie" (Анна "Ани" ): la filla d'Anna i Vronski.
  • Agàfia Mikhàilovna (Агафья Михайловнa ): L'antiga infermera de Levin, ara la seva amant de confiança.

Traduccions al català

[modifica]

Llegat

[modifica]

La novel·la s'ha adaptat a diversos mitjans, com ara òpera, cinema, televisió, ballet i drama radiofònic. La primera adaptació cinematogràfica es va estrenar el 1911 però no ha arribat a nosaltres.[10]

Cinema i televisió

[modifica]
  • 1911: Anna Karenina (1911), una adaptació russa dirigida per Maurice André Maître[11][12]
  • 1915: Anna Karenina (1915), versió nord-americana protagonitzada per l'actriu danesa Betty Nansen
  • 1918: Anna Karenina (1918), adaptació hongaresa protagonitzada per Irén Varsányi com Anna Karenina
  • 1927: Love (pel·lícula de 1927), versió americana, protagonitzada per Greta Garbo i dirigida per Edmund Goulding. Aquesta versió va presentar canvis significatius respecte a la novel·la i va tenir dos finals diferents, amb un de feliç per al públic nord-americà
  • 1953: Panakkaari (Dona rica), una adaptació en llengua tàmil dirigida per KS Gopalakrishnan, protagonitzada per TR Rajakumari, MG Ramachandran i V. Nagayya.
  • 1967: Anna Karenina (1967), versió russa dirigida per Alexander Zarkhi
  • 1977: Anna Karenina, una sèrie de deu capítols de la BBC de 1977, dirigida per Basil Coleman i protagonitzada per Nicola Pagett, Eric Porter i Stuart Wilson[15][16]
  • 1975/1979: Anna Karenina (1975), pel·lícula de la producció del Ballet Bolshoi, dirigida per Margarita Pilikhina, estrenada per primera vegada a Finlàndia el 1976. Estrena als Estats Units el 1979[17][18] ]

Teatre

[modifica]
  • 1992: Helen Edmundson va adaptar Anna Karenina per a una producció de Shared Experience que va fer una gira pel Regne Unit i internacionalment; Edmundson va guanyar un Time Out Award i un TMA Award[19][20]
  • 1992: Anna Karenina, musical amb llibre i lletra de Peter Kellogg i música de Daniel Levine. Inaugurat a Broadway a Circle in the Square, el 26 d'agost de 1992; va tancar el 4 d'octubre de 1992 després de 18 preestrenes i 46 actuacions.[21]
  • 1994: Anna Karenina, musical dels autors hongaresos Tibor Kocsák (música) i Tibor Miklós (llibre i lletra)

Ballet

[modifica]
  • 1979: Anna Karenina, coreografia d'André Prokovsky, amb música de Txaikovski[24]
  • 2005: ' Anna Karenina , coreografia de Boris Eifman, amb música de Txaikovski
  • 2019: Anna Karenina, coreografia de Yuri Possokhov, amb música d'Ilya Demutsky[25]

Ràdio

[modifica]

Òpera

[modifica]

Altres

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Anna Karènina». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  2. ↑ Marimon, Sílvia. «La curta i intensa vida de traductor d'Andreu Nin». Ara.cat, 20-06-2018. [Consulta: 7 desembre 2024].
  3. ↑ ISBN 978-84-7588-419-6
  4. ↑ «Anna Karènina». [Consulta: 24 desembre 2025].
  5. ↑ Todd, William M. III (2003). "Anna on the Installment Plan: Teaching Anna Karenina through the History of Its Serial Publication," Approaches to Teaching Tolstoy's "Anna Karenina," ed. Liza Knapp and Amy Mandeleker, New York: Modern Language Assoc. of America, p. 55.
  6. ↑ Nabokov, Vladimir. Lectures on Russian Literature. Harvest, 1980, p. 137 (note). ISBN 0-15-649591-0. 
  7. ↑ McCrum, Robert. «Can I make up my own mind?». TheGuardian.com, 04-03-2007. [Consulta: 14 octubre 2018].
  8. ↑ Miller, Forrest Allen, 1931-. Dmitrii Miliutin and the reform era in Russia. Vanderbilt University Press, 1968. OCLC 397207329. 
  9. ↑ Catalans, Institut d'Estudis. Literatura catalana contemporània: transformacions, imitacions i altres formes de reescriptura. Institut d'Estudis Catalans, 2021-06-23. ISBN 978-84-9965-601-4. 
  10. ↑ Makoveeva, Irina «Còpia arxivada». Studies in Slavic Cultures, 2, 2001. Arxivat de l'original el de setembre 11, 2013 [Consulta: 16 agost 2013].
  11. ↑ «Anna Karenina (1911)». IMDb.
  12. ↑ «Poster for Anna Karenine (1911)» (jpg). [Consulta: 16 agost 2013].
  13. ↑ Wake, Oliver. «Cartier, Rudolph (1904–1994)». Screenonline. Arxivat de l'original el 1 març 2007. [Consulta: 25 febrer 2007].
  14. ↑ «Lost BBC period drama of Anna Karenina found starring Sean Connery». , 17-08-2010 [Consulta: 17 agost 2010].
  15. ↑ «Anna Karenina (TV Mini-Series 1977)». IMDb. Arxivat de l'original el 2008-07-26. [Consulta: 19 agost 2023].
  16. ↑ «Masterpiece Theatre – The Archive – Anna Karenina (1978)». pbs.org. Arxivat de l'original el 2001-03-12. [Consulta: 19 agost 2023].
  17. ↑ Amazon.com: Anna Karenina (VHS): Maya Plisetskaya, Alexander Godunov, Yuri Vladimirov, Nina Sorokina, Aleksandr Sedov, M. Sedova, Vladimir Tikhonov, Margarita Pilikhina, Vladimir Papyan, Boris Lvov-Anokhin, Leo Tolstoy: Movies & TV. 
  18. ↑ «Anna Karenina (1976)». IMDb. [Consulta: 26 desembre 2012].
  19. ↑ «Edmundson, Helen – Drama Online». dramaonlinelibrary.com.
  20. ↑ «Nick Hern Books – Helen Edmundson». nickhernbooks.co.uk.
  21. ↑ «Anna Karenina». IBDB. [Consulta: 10 març 2022].
  22. ↑ «Anna Karènina». TNC. [Consulta: 7 desembre 2024].
  23. ↑ Ramos Cartanyà, Laura. «Anna Karènina a foc lent, amb Carme Portaceli al Teatre Nacional de Catalunya». La Veu dels Llibres, 29-11-2024. [Consulta: 7 desembre 2024].
  24. ↑ Anderson, Jack «André Prokovsky, Dancer and Ballet Choreographer, Dies at 70» (en anglès). , 20-08-2009 [Consulta: 12 abril 2020].
  25. ↑ «Anna Karenina». Joffrey Ballet. Arxivat de l'original el 15 de febrer 2019. [Consulta: 15 febrer 2019].
  26. ↑ «MGM Theatre». Billboard, 22-10-1949 [Consulta: 25 desembre 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anna Karènina
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Anna_Karènina&oldid=36639304»