Anna Karènina

Anna Karènina

(ru) Анна Каренина
Tipus	obra literària
Fitxa
Autor	Lev Tolstoi
Llengua	rus
Publicació	Imperi Rus, 1877
Creació	1873
Editorial	El Missatger Rus
Dades i xifres
Gènere	novel·la realista
Part d'una obra	8 part and whole (en) i 239 capítols literaris
Personatges	Stepan Arkadyevich Oblonsky (en) Anna Karenina (en) Alexei Vronsky (en) Alexei Karenin (en) Sergei Alexeyich Karenin (en) Ekaterina Shcherbatskaya (en) Konstantin Dmitrievich Levin (en) Darya Oblonskaya (en)
Lloc de la narració	Imperi Rus
Moviment	literatura realista
Sèrie
← Guerra i pau Resurrecció →

Anna Karènina (més exactament: Anna Karénina; en rus: А́нна Каре́нина) és una novel·la de l'escriptor rus Lev Tolstoi (1828-1910) publicada per primera vegada l'any 1877.

Retrat de Lev Tolstoi fet pel pintor rus Repin

La novel·la va aparèixer inicialment com una sèrie al diari Russki Véstnik ("El missatger rus"), en rus "Русский Вестник". Tolstoi, però, va topar amb el seu editor Mikhaïl Katkov sobre temes relacionats amb el final de la novel·la i l'obra no es va poder llegir completa fins que es va publicar en forma de llibre.

Altament respectat com a exemple del realisme, Tolstoi considerava que Anna Karènina era la seva primera autèntica novel·la. Segons sembla, el personatge d'Anna podria estar parcialment inspirat en la filla gran del poeta rus Aleksandr Puixkin (1799-1837), Maria Hartung. Poc després d'haver-la coneguda personalment en un sopar, Tolstoi va començar a llegir l'obra en prosa de Puixkin i a perfilar el personatge d'Anna.

Malgrat que en el moment de la seva publicació alguns crítics van qualificar la novel·la com a "història d'amor de l'alta societat", Fiódor Dostoievski va declarar que era una "obra d'art". Vladímir Nabókov va compartir aquesta opinió, i va admirar especialment "la màgia de l'estil de Tolstoi" i la figura del tren, que s'introdueix des dels primers capítols (els nens jugant amb un tren de joguina), i es desenvolupa als capítols següents, fins que arriba al majestuós final.

En català existeix una traducció d'Anna Karènina feta per Andreu Nin directament del rus.

Sinopsi

Es tracta de l'enamorament i la ineludible tragèdia entre l'esposa d'un alt funcionari i un comte solter dins de la noblesa russa al final del segle XIX.

Espectacular relat d'emocions humanes, que Tolstoi enllaça a diferents personatges: la gelosia, les relacions de domini i dependència, l'individualisme, la submissió, les "apostes pel llarg termini", la fidelitat i la lleialtat, la hipocresia, l'estatus social, la moral, la determinació...

A través de la protagonista i d'altres personatges femenins se'ns mostra la posició social desfavorable de les dones. La diferent acceptació social de l'adulteri fet per una dona o per un home, la diferent adaptabilitat a canvis de lloc de residència ciutat-camp, el patronímic...

L'emotivitat és present en gran part de les pàgines del llibre, fent que les diferents (i difícils) traduccions hagin de tenir-se en compte en el moment de comprar el llibre. En el tema del suïcidi hi ha la vessant de venjança (suïcidar-se "contra") i la de "l'absurd" o el "sense sentit". El tema de la mort el trobem descrit de forma palesa, crua i amb una magistral descripció de diferents formes d'afrontar-lo. Per altra banda, s'hi veu un repàs dels cruels però justificats tòpics sobre algunes formes d'exercir unes professions, com per exemple els funcionaris, els advocats, metges, rendistes, jugadors, agricultors. També hi ha un encomi de qui és al final de la cadena del treball, sigui una llevadora, un agricultor, un conductor de carruatge, un escriptor i també la figura del patró.

En l'aspecte social i polític cal destacar l'exercici del poder, en l'oposició dels treballadors del camp a canviar els procediments agrícoles als quals estaven acostumats. En termes polítics, en accions de guerra a un altre Estat enviant-hi voluntaris, essent dubtós el focus i l'interès dels voluntaris, i la baixa participació i interès dels treballadors en la política russa d'aquell temps.

Tolstoi, amb preocupacions religioses, elabora amb ponderació, centrant-lo en un dels personatges, el tema de l'existència de Déu. Les creences del mateix Tolstoi n'impregnen els relats.

Arbres de les famílies principals de la novel·la Anna Karènina.

Argument

La novel·la comença amb una de les frases més cèlebres i citades : "Totes les famílies felices s'assemblen. Cada família dissortada ho és a la seva manera."

La coneixença

Anna Karènina era una dama de l'alta societat russa, casada amb un funcionari de Sant Petersburg amb qui tenia un fill, Serguei. L'Anna va viatjar a Moscou per resoldre un assumpte familiar. El seu germà, Stepan Oblonski, li havia demanat que l'ajudés a fer les paus amb la seva muller, Dolly, que acabava d'assabentar-se que li havia estat infidel amb la institutriu dels seus fills. En el viatge, l'Anna va fer amistat amb una senyora que anava a Moscou a visitar el seu fill, el comte Vronski. L'Anna va conèixer en Vronski a l'estació, i des del primer moment, s'hi sentí atreta. Pel que fa a en Vronski, va quedar perdudament enamorat de l'Anna des d'aquell mateix instant. Un cop arreglats els problemes familiars del seu germà, l'Anna va tornar de seguida a Sant Petersburg, per evitar la gelosia de la Kitty, la germana de la Dolly, que estava enamorada del comte Vronski. Aquest, quan va saber que l'Anna tornava a Sant Petersburg, va córrer a trobar-la, i li va declarar el seu amor dalt del tren de tornada. L'Anna va intentar rebutjar-lo i controlar els forts sentiments d'amor que en Vronski li despertava. Ja a Sant Petersburg, el comte Vronski no va deixar de cercar l'amor de la seva estimada, i finalment aquesta va cedir.

Un gran amor

Van viure el seu amor amb una passió desenfrenada, buscant qualsevol lloc i qualsevol moment per trobar-se. Aviat la societat que els envoltava se'n va adonar, i l'Aleksei Karenin, el marit de l'Anna, va començar a sospitar i a fer preguntes a la seva muller. Al cap d'un temps, l'Anna va quedar embarassada d'en Vronski i va caure en una profunda depressió. Va parlar-ne amb en Vronski, i li va expressar la seva preocupació per la reacció que tindria el seu marit en assabentar-se'n. En Vronski li va proposar que s'escapessin junts, però ella va rebutjar aquest pla. L'Anna Karènina va tenir una preciosa filla, en un part molt complicat, on li va faltar poc per deixar-hi la vida. Segura de la seva mort, l'Anna va demanar perdó al seu marit, que l'hi va concedir. Quan va estar restablerta, en Vronski, l'Anna i la nena van marxar de viatge a l'estranger i es van instal·lar a Itàlia durant una temporada. Més endavant van tornar a Rússia, on van viure amb molta preocupació la situació creada pel seu estat social il·legal. Finalment, el comte Vronski va demanar al germà de l'Anna que intercedís perquè el seu marit li concedís el divorci i perquè ella recuperés els drets sobre el seu primer fill Serguei. Mentre esperaven el divorci, es va desencadenar la gelosia desmesurada i la crisi neuròtica de l'Anna. El llarg silenci d'en Karenin va agreujar aquesta crisi emocional.

La desesperació

L'amor de l'Anna per en Vronski es va anar convertint en una obsessió malaltissa, i cada vegada que ell no era al seu costat, ella se l'imaginava en companyia d'altres dones. Finalment, com que la resposta d'en Karenin sobre el divorci no arribava, van decidir anar-se'n a viure al camp, amb l'esperança de trobar-hi una mica de pau per a l'Anna. Abans d'anar-se'n, el comte Vronski va anar a fer una visita a la seva mare, que vivia fora de la ciutat. Aquest fet va fer caure l'Anna en un atac de desesperació, ja que es va imaginar que el seu company estava amb una altra dona amb la complicitat de la seva mare. Se'n va anar cap a casa de la mare d'en Vronski pensant que veuria confirmades les seves sospites, que eren totalment infundades, ja que en Vronski li era fidel i seguia totalment enamorat d'ella. Durant el viatge, de camí a la casa de la comtessa mare, l'Anna no parava de donar tombs i més tombs als pensaments negatius, convençuda que la vida ja no tenia per a ella cap valor i que havia perdut l'amor d'en Vronski. En una parada del tren, l'Anna va baixar i pensant en la seva trista situació, va arribar a la conclusió que l'única sortida era la mort. Va caminar lentament cap a la via i es va llançar davant del tren. En Vronski, quan es va assabentar de la tràgica mort de l'Anna, va tenir un fort impacte emocional, va decidir abandonar-ho tot, i se'n va anar a la guerra.

Llegat

Les obres que s'inspiren directament en aquesta novel·la són molt nombroses, cal destacar les següents

• Anna Karenina, òpera de Jenö Hubay
• Anna Karènina, òpera de Igino Robbiani, 1924.
• Love, pel·lícula de 1927.
• Anna Karenina, pel·lícula de 1935 amb Greta Garbo
• Anna Karenina, pel·lícula de 1948 amb Vivien Leigh
• Anna Karenina, pel·lícula de 2012 amb Keira Knightley
• Anna Karenina, ballet de Rodion Shchedrin
• Anna in the Tropics, obra de Nilo Cruz
• L'elegància de l'eriçó, on la novel·la és un dels motius recurrents

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anna Karènina