El turment i l'èxtasi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
The Agony and the Ecstasy
El turment i l'èxtasi
The Agony and the Ecstasy.jpg
Fitxa tècnica
Direcció Carol Reed
Protagonistes Charlton Heston
Rex Harrison
Diane Cilento
Harry Andrews
Alberto Lupo
Producció Carol Reed
Disseny de producció John DeCuir
Guió guió
Philip Dunne
Carol Reed
Basat en la novel·la de
Irving Stone
Música Jerry Goldsmith
Alex North
Fotografia Leon Shamroy
Muntatge Samuel E. Beetley
Productora 20th Century Fox
Distribuïdora 20th Century Fox
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1965
Durada 138 minuts
Idioma original anglès
Temàtica
Gènere Drama, biogràfica
Lloc de la narració Itàlia
Palmarès
Nominacions Òscar a la millor pel·lícula en color
Academy Award for Best Costume Design, Color
Academy Award for Best Art Direction, Color
Oscar a la millor banda sonora
Oscar al millor so
Més informació
IMDB Fitxa 7.0/10 stars
FilmAffinity Fitxa 7.1/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica dades a Wikidata

El turment i l'èxtasi (títol original en anglès The Agony and the Ecstasy) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Carol Reed i estrenada l'any 1965. Superproducció històrica de la mà del cineasta britànic Sir Carol Reed (El tercer home), que va adaptar la novel·la d'Irving Stone per realitzar aquest film que retrata la vida tempestuosa del controvertit artista renaixentista Miquel Àngel. La història se centra principalment en les relacions d'aquest i el papa Juli II. Dos personatges encarnats per dos grans actors, com Charlton Heston i Rex Harrison, que al llarg de les seves carreres ja havien interpretat altres personatges històrics. Heston havia donat vida a personalitats de la talla de Marc Antoni, Moisès o Joan Baptista. Harrison, per la seva banda, va estar inoblidable interpretant a Juli Cèsar a la Cleopatra de Mankiewicz.

Ha estat doblada al català.[1]

Argument[2][modifica | modifica el codi]

Quan el Papa Juli II encarrega a Miquel Àngel que pinti el sostre de la Capella Sixtina, aquest rebutja en un principi la feina. El Papa l'obliga a acceptar-ho, fet que porta a l'artista a destruir posteriorment la seva obra i fugir cap a Roma. Quan finalment Miquel Àngel torna a realitzar aquest projecte, aquest es converteix en un enfrontament de fèrries voluntats, avivat per contínues diferències artístiques i temperamentals, que constitueix l'eix central de la pel·lícula.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Va ser nominada a 5 Oscars:

  • Millor fotografia en color
  • Millor direcció artística en color
  • Millor vestuari en color
  • Millor so
  • Millor música original

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. esadir.cat. El turment i l'èxtasi (en català). esadir.cat. 
  2. «The Agony and the Ecstasy». The New York Times.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]