Vés al contingut

Dear Wendy

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaDear Wendy
Fitxa
DireccióThomas Vinterberg Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióSisse Graum Jørgensen Modifica el valor a Wikidata
GuióLars von Trier Modifica el valor a Wikidata
MúsicaBenjamin Wallfisch Modifica el valor a Wikidata
FotografiaAnthony Dod Mantle Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMikkel E.G. Nielsen Modifica el valor a Wikidata
VestuariThomas Bo Larsen Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorA-Film (en) Tradueix i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenDinamarca, Regne Unit, França i Alemanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena2005 Modifica el valor a Wikidata
Durada105 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama, comèdia i cinema de ficció criminal Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióApalatxes Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

Lloc webdearwendythemovie.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0342272 The Movie Database: 10913 Filmaffinity: 894452 Allocine: 47578 Rottentomatoes: m/dear_wendy Mojo: dearwendy Allmovie: v319397 Metacritic: movie/dear-wendy TV.com: movies/dear-wendy Modifica els identificadors a Wikidata

Dear Wendy és una pel·lícula del 2005 dirigida per Thomas Vinterberg i protagonitzada per Jamie Bell, Bill Pullman, Mark Webber i Alison Pill.

Argument

[modifica]

Dear Wendy és la història d'en Dick (Jamie Bell), un noi de divuit anys que viu a Esther-slope, un trist poble miner de l'oest mitjà. Els habitants el consideren un noi estrany. Un dia, de sobte, es troba una pistola i se'n sent atret tot i el seu declarat pacifisme. Decideix anomenar-la 'Wendy'. De seguida crea un grup de joves inadaptats al poble anomenat 'Els Dandies'. El grup els fa sentir-se més forts i els dona un sentit d'unitat. Tots tenen una arma a què han posat un nom i que han estudiat a fons, malgrat que juren que mai no traurien l'arma. Aquesta és la primera i la més important regla d''Els Dandies'. Tanmateix, fins i tot un Dandy pot veure's immers en un embolic. Al capdavall, les regles es fan per violar-les, sobretot si un gran i important principi està en joc.[1][2]

Repartiment

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Dear Wendy Arxivat 2014-03-28 a Wayback Machine. a La Butaca (castellà)
  2. «Dear Wendy». The New York Times.

Enllaços externs

[modifica]