Nens robats

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaNens robats
Il ladro di bambini
Fitxa
Direcció Gianni Amelio
Protagonistes
Producció Angelo Rizzoli
Dissenyador de producció Andrea Crisanti
Guió Gianni Amelio i Sandro Petraglia
Música Franco Piersanti
Fotografia Tonino Nardi
Muntatge Simona Paggi
Vestuari Gianna Gissi
Distribuïdor The Samuel Goldwyn Company Tradueix
Dades i xifres
País d'origen Itàlia, Suïssa i França
Estrena 1992
Durada 110 min
Idioma original italià
Color en color
Descripció
Gènere drama
Lloc de la narració Sicília
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0104663 Filmaffinity: 967134 Allocine: 7729 Rottentomatoes: m/stolen_children Allmovie: v46943 TCM: 91443
Modifica les dades a Wikidata

Nens robats (títol original: Il ladro di bambini) és una pel·lícula italiana dirigida per Gianni Amelio, estrenada l'any 1992. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Al suburbi de Milà, una siciliana acusada de prostituir la seva filla Rosetta, d'11 anys, és detinguda. El carabiner Antonio és encarregat d'escortar la noieta i el seu germà a una llar religiosa a Civitavecchia. Però els dos nens no hi són acceptats. Antonio llavors els ha de portar a Sicília, a un institut especialitzat.[2]

Repartiment[modifica]

  • Enrico Lo Verso: Antonio
  • Valentina Scalici: Rosetta
  • Giuseppe Ieracitano: Luciano
  • Florence Darel: Martine
  • Marina Golovine: Nathalie
  • Fabio Alessandrini: Grignani
  • Agostino Zumbo: Priest
  • Vitalba Andrea: la germana d'Antonio
  • Massimo De Lorenzo: Papaleo
  • Celeste Brancato: la filla al sopar
  • Vincenzo Peluso: un carabiner
  • Santo Santonocito: un carabiner
  • Renato Carpentieri: el cap de la policia
  • Maria Pia Di Giovanni: la mamà de Rosetta i Luciano
  • Lello Serao: l'home aturat
  • Antonino Vittorioso: el lladre de càmeres

Premis i nominacions[modifica]

  • Gran Premi i Premi del jurat ecumènic al Festival de Canes 1992[3]
  • Nominada al Gran Premi de la Unió de la critica de cinema l'any 1993.
  • David di Donatello: 5 premis, incloent-hi millor pel·lícula. 11 nominacions

Crítica[modifica]

  • "Cinta ferotge i sincera que beu de la millor tradició neorealista. Sens dubte, un dels millors films del cinema italià recent" [4]

Referències[modifica]

  1. «Nens robats» (en català). esadir.cat.
  2. «Il ladro di bambini». Allociné.
  3. «Festival de Cannes: The Stolen Children». festival-cannes.com. [Consulta: 14 agost 2009].
  4. Martínez, Luis «Niños robados». El País, 1992.