La nit (pel·lícula)
| La notte | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | Michelangelo Antonioni |
| Protagonistes | |
| Producció | Emanuele Cassuto (en) |
| Dissenyador de producció | Piero Zuffi |
| Guió | Michelangelo Antonioni, Ennio Flaiano i Tonino Guerra |
| Música | Giorgio Gaslini |
| Fotografia | Gianni Di Venanzo |
| Muntatge | Eraldo Da Roma |
| Distribuïdor | United Artists i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França i Itàlia |
| Estrena | 24 gener 1961 (Milà) |
| Durada | 122 min |
| Idioma original | italià |
| Versió en català | |
| Rodatge | Milà |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
| Lloc de la narració | Milà |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
| Premis | Os d'Or (1961) |
La nit (títol original en italià La notte) és una pel·lícula italiana del 1961 dirigida per Michelangelo Antonioni. Es considera el punt àlgid de la seva obra cinematogràfica. La notte desenvolupa un llenguatge cinematogràfic innovador i palesa una creativitat expressiva que van merèixer l'Os d'Or de l'onzena edició del Festival Internacional de Cinema de Berlín.[1] La notte és també considerada el capítol més rellevant de l'anomenada triologia "esistenziale" o "dell'incomunicabilità", iniciada amb L'avventura i finalitzada amb L'eclisse. Ha estat doblada al català.[2]
A Milà, a començaments de la dècada de 1960, Giovanni Pontano (Marcello Mastroianni), un escriptor d'èxit, i la seva esposa Lidia (Jeanne Moreau), visiten el seu amic Tommaso (Bernhard Wicki), també escriptor, que és en un hospital a punt morir. Després de la visita, van al local on es presenta el nou llibre de Giovanni. El públic l'envolta per parlar amb ell, i Lidia decideix marxar i fer un passeig per la ciutat. Més tard es reuneix amb Giovanni a casa. Ambdós, avorrits de la seva vida monòtona, decideixen sortir a un club nocturn; allà són convidats per assistir a una festa que fa un industrial milionari, Gherardini (Vincenzo Corbella), que en assabentar-se que Giovanni és escriptor, li proposa que escrigui un llibre sobre la seva empresa.
A la reunió assisteixen persones que s'han enriquit amb el desenvolupament econòmic italià i que proven de fer-se veure. A Lidia l'ambient no la satisfà i es manté aïllada de la resta. Decideix trucar a l'hospital per saber com està el seu amic Tommaso, i li responen que ha mort. Deprimida, comença a acceptar les insinuacions amoroses d'un playboy, Roberto (Giorgio Negro) sense arribar a més. Giovanni, per la seva banda, queda fascinat amb la jove filla de l'industrial Gherardini, Valentina (Monica Vitti). Esclata una tempesta i els convidats marxen, quedant només els tres. Lidia veu el seu marit petonejar-se amb Valentina, però no sent gelosia, ja que considera que el seu matrimoni està acabat. Es fa de dia, Lidia i Giovanni abandonen Valentina, que queda molt confosa, i es dirigeixen a un parc. Lidia llegeix una carta d'amor que Giovanni li havia escrit, però que ell no recorda. Ella li diu que ja no l'estima, i Giovanni reacciona provant d'encendre novament la passió entre ambdós. La càmera gira, abandonant l'escena.[4]
Referències en la cultura popular
[modifica]- Al film de Monty Python del 1979 Life of Brian, l'últim paràgraf dels crèdits finals fa un homenatge irònic a La notte, una pel·līcula radicalment diferent de la seva, dient:
If you have enjoyed this film, why not go and see "La Notte"?
(“Si li ha agradat aquesta pel·lícula, perquè no va a veure La notte?”)[5]
- Anteriorment, Monty Python ja s'hi havien referit als subtítols del tràiler original de 1974 de Monty Python and the Holy Grail.
- A l'episodi de Mad Men del 2008 "The New Girl" (temporada 2, episodi 5), Don Draper esmenta que li agrada La Notte.[6]
- L'àlbum La Notte del 2013 del pianista de jazz noruec Ketil Bjørnstad va prendre el títol i la portada de la pel·lícula.[7]
Premis
[modifica]- 1961: Festival de Berlín: Os d'Or
- 1960: Premis David di Donatello: Millor director
Repartiment
[modifica]- Marcello Mastroianni, Giovanni
- Jeanne Moreau, Lidia
- Monica Vitti, Valentina
- Bernhard Wicki, Tommaso
- Maria Pia Luzi, pacient anònim
- Rosy Mazzacurati, Rosy
Referències
[modifica]- ↑ «Berlinale 1961: Prize Winners». berlinale.de. [Consulta: 23 gener 2010].
- ↑ La nit a esadir.cat
- ↑ «La notte». The New York Times.
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis; Gubern, Román. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografı́a y televisión. Nueva edición. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 978-84-206-7691-3.
- ↑ Jones, Terry (director) (17 d'agost de 1979). Monty Python's Life of Brian (pel·lícula). L'esdeveniment té lloc al minut 93.31–38.
- ↑ Murray, Noel. «Mad Men: "The New Girl"». The A.V. Club, 24-08-2008. [Consulta: 8 gener 2024].
- ↑ «Ketil Bjørnstad – La notte». ECM Records. Arxivat de l'original el 15 February 2015.
- Pel·lícules d'Itàlia del 1961
- Pel·lícules d'Itàlia en blanc i negre
- Pel·lícules de drama romàntic de la dècada del 1960
- Pel·lícules guanyadores de l'Os d'Or
- Pel·lícules dirigides per Michelangelo Antonioni
- Pel·lícules en italià
- Pel·lícules en francès
- Pel·lícules del 1961 doblades al català
- Pel·lícules ambientades a Itàlia
- Umberto Eco