La signora senza camelie
  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Michelangelo Antonioni |
| Protagonistes | |
| Dissenyador de producció | Gianni Polidori |
| Guió | Michelangelo Antonioni, Suso Cecchi D'Amico, Francesco Maselli i Pier Maria Pasinetti |
| Música | Giovanni Fusco |
| Fotografia | Enzo Serafin |
| Muntatge | Eraldo Da Roma |
| Productora | Ente Nazionale Industrie Cinematografiche |
| Distribuïdor | Istituto Luce |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Itàlia i França |
| Estrena | 1953 |
| Durada | 105 min |
| Idioma original | italià |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
| Lloc de la narració | Itàlia |
       | |
La signora senza camelie és una pel·lícula dramàtica en blanc i negre italiana del 1953 dirigida per Michelangelo Antonioni i protagonitzada per Lucia Bosè, Gino Cervi, i Andrea Checchi. Basada en una història d'Antonioni, la pel·lícula tracta sobre una nova estrella que es descobreix i les seves experiències en pel·lícules italianes.[1] La pel·lícula s'ha anomenat "el llargmetratge de ficció més injustament abandonat d'Antonioni."[2] Filmat en locació a Roma i Venècia,[3] La signora senza camelie fou estrenada el 27 de febrer de 1953 a Itàlia.
Argument[modifica]
Una jove dependenta anomenada Clara Manni (Lucia Bosè) és seleccionada pel director de cinema Gianni Franchi (Andrea Checchi) per a la seva nova pel·lícula, Dona sense destí. Quan les projeccions de prova revelen que el públic està enamorat de Clara, però menys entusiasmat amb la pel·lícula en si, el productor Ercole (Gino Cervi) veu l'oportunitat d'aprofitar la presència ben formada de la seva actriu i condimentar una mica la pel·lícula, amb menys atenció als detalls i mostres de passió més obertes. La Clara es veu compromesa quan es casa amb Gianni, que es posa gelós pel màrqueting provocatiu de la seva pel·lícula, i afirma categòricament que no vol que s'impliqui més amb ella. Accepta de mala gana, i després de demanar-li un vehicle més seriós, emprenen una nova versió del descoratjador judici de Joana d'Arc, amb Gianni a la cadira del director. La pel·lícula és denostada quan s'estrena al Festival de Cinema de Venècia, i amb la seva reputació destrossada, Clara es veu obligada a avaluar el seu matrimoni i la carrera en què s'ha embarcat.
Repartiment[modifica]
- Lucia Bosè com a Clara Manni
- Gino Cervi com a Ercole
- Andrea Checchi com a Gianni Franchi
- Ivan Desny com a Nardo Rusconi
- Monica Clay com a Simonetta
- Alain Cuny com a Lodi
- Gisella Sofio com a amiga de Simonetta
- Anna Carena com a mare de la Clara
- Enrico Glori com a director[4]
Producció[modifica]
Els decorats de la pel·lícula van ser dissenyats pel director d'art Gianni Polidori. Es va fer als Estudis Cinecittà, que també apareixen com a escenari de la pel·lícula, amb exteriors a Roma i Venècia.
Crítica[modifica]
La signora senza camelie s'ha considerat el punt d'inflexió en l'evolució de la narrativa cinematogràfica a Itàlia, des del cinema neorealista i per tant de la crítica social on Vittorio de Sica i Cesare Zavattini van destacar amb Umberto D, amb les mateixos inicis dels anys 1950, a l'aprofundiment de la crisi de sentiments, que caracteritzarà el cinema d'Antonioni en els propers anys.[5]
Llançament[modifica]
La pel·lícula es va estrenar en Blu-ray i DVD el 21 de març de 2011 al Regne Unit.[6]
Referències[modifica]
- ↑ «The Lady Without Camelias». IMDb. [Consulta: 7 agost 2018].
- ↑ Rosenbaum, Jonathan «La Signora Senza Camelie». Jonathan Rosenbaum [Consulta: 7 agost 2018].
- ↑ «Locations for The Lady Without Camelias». IMDb. [Consulta: 7 agost 2018].
- ↑ «Full cast and crew for The Lady Without Camelias». IMDb. [Consulta: 7 agost 2018].
- ↑ Mira Liehm, Passion and defiance. Film in Italy from 1942 to the present, University of California Press, Ltd , U.S. 1984, p. 97 - 98 e 122 - 124
- ↑ «La Signora Senza Camelie Blu-ray». [Consulta: 7 agost 2018].
Enllaços externs[modifica]
Fragment de la pel·lícula a YouTube- (24 March 1981), ANTONIONI'S 'LADY' The New York Times.
Pel·lícules dirigides per Michelangelo Antonioni | ||
|---|---|---|
Cronaca di un amore (1950) · I vinti (1953) · La signora senza camelie (1953) · Tentato suicidio, episodi de L'amore in città (1953) · Le amiche (1955) · Il grido (1957) · L'avventura (1960) · La nit (1961) · L'eclisse (1962) · Il deserto rosso (1964) · Il provino, episodi d’ I tre volti (1965) · Blow Up (1966) · Zabriskie Point (1970) · Professione: reporter (1975) · El misteri d'Oberwald (1980) · Identificazione di una donna (1982) · Roma, episodi de 12 registi per 12 città (1989) · Al di là delle nuvole (amb Wim Wenders, 1995) · Il filo pericoloso delle cose, episodi d’ Eros (2004) |  | |
