La casa del sorriso

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLa casa del sorriso
Fitxa
DireccióMarco Ferreri Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióAugusto Caminito Modifica el valor a Wikidata
GuióMarco Ferreri, Liliana Betti i Antonino Marino Modifica el valor a Wikidata
MúsicaBruno Guarnera
FotografiaFranco Di Giacomo Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1991 Modifica el valor a Wikidata
Durada110 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i melodrama Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis
Os d'Or (1991) Modifica el valor a Wikidata



IMDB: tt0094841 Filmaffinity: 385213 Allocine: 1887 Letterboxd: the-house-of-smiles Allmovie: v141068 TCM: 511565 TMDB.org: 148757 Modifica el valor a Wikidata

La casa del sorriso és una pel·lícula italiana del 1991 dirigida per Marco Ferreri. Representa un romanç entre un ancià i una anciana en una residència geriàtrica.[1]

Argument[modifica]

L'Adelina i l'Andrea són dues persones grans que ja no són autosuficients, ambdues allotjades en una residència geriàtrica de la Romanya. L'Adelina hi va arribar perquè la seva nora, després de la mort del seu marit, ja no tenia temps de cuidar-la. Andrea, conegut com "el mestre" per la seva passió per la guitarra, també veu la seva exdona hongaresa allotjada al mateix edifici.

A mesura que passa el temps i augmenta la passió entre els dos, la seva relació es torna cada cop més incòmoda i mal vista per la resta de residents i el personal de la residència d'avis.[2]

Repartiment[modifica]

Premis[modifica]

La pel·lícula va guanyar l'Ós d'Or al 41è Festival Internacional de Cinema de Berlín.[3][4]

Referències[modifica]

  1. La casa de la sonrisa (La casa del sorriso) a cineuropa.org
  2. La casa del sorriso a Il Cinematografo
  3. «Berlinale: 1991 Prize Winners». berlinale.de. [Consulta: 26 març 2011].
  4. Un certamen en peligro, El País, 27 de febrer de 1991

Enllaços externs[modifica]