Il futuro è donna

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaIl futuro è donna
Fitxa
DireccióMarco Ferreri Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Hanna Schygulla
Ornella Muti
Niels Arestrup
Isabella Biagini
Maurizio Donadoni
Christian Frémont
Piera Degli Esposti
Laura Morante
Solvejg D'Assunta
Pierangelo Bertoli
Rocco D'Assunta Modifica el valor a Wikidata
ProduccióAchille Manzotti Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióDante Ferretti Modifica el valor a Wikidata
GuióPiera Degli Esposti, Marco Ferreri i Dacia Maraini Modifica el valor a Wikidata
MúsicaCarlo Savina Modifica el valor a Wikidata
FotografiaTonino Delli Colli Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeRuggero Mastroianni Modifica el valor a Wikidata
VestuariNicoletta Ercole Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia, França i Alemanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena31 agost 1984 Modifica el valor a Wikidata
Durada103 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0087310 Allocine: 6832 Letterboxd: the-future-is-woman Allmovie: v157984 TCM: 486465 TMDB.org: 81787 Modifica el valor a Wikidata

Il futuro è donna és una pel·lícula italiana de 1984 dirigida per Marco Ferreri, coautor del guió amb Dacia Maraini i Piera Degli Esposti, i protagonitzada per Hanna Schygulla i Ornella Muti.[1][2][3]

Ornella Muti és Malvina

Argument[modifica]

En una discoteca plena de gent, la Malvina, una noia embarassada, és assetjada i tirada per un grup de fatxendes. Hi és present l'Anna, que la salva de l'atac i la porta a casa seva, on viu amb la seva parella Gordon. S'estableix, doncs, una estranya relació entre tots tres, feta de picades d'ullet, mil matisos i temptacions: les escenes de sexe no falten, però l'Anna sembla abocar a la maternitat imminent de la seva nova amiga l'entusiasme que no ha pogut tenir de primera mà fins ara, mai haver tingut fills.

Hanna Schygulla és Anna

Un dia, mentre els tres assisteixen a un concert de Pierangelo Bertoli, un grup de joves inadaptats irromp a l'arena: es produeixen enfrontaments en els quals Gordon perd la vida després d'un fort cop al cap, mentre intentava protegir Malvina. Després de l'evacuació de l'arena, un Bertoli atordit reprèn el concert davant de les grades ja gairebé desertes, amb el trio de protagonistes encara al seu lloc malgrat el cos sense vida d'un d'ells. El nen no nascut, en canvi, està segur. Ara les dues dones estrenyen encara més la seva relació: marxen de la ciutat i s'aturen a una platja, on naixerà el fill de Malvina. Després de donar a llum, Malvina marxa sense dir ni una paraula, deixant el nadó a les mans de l'Anna.[3]

Repartiment[modifica]

Recepció[modifica]

La pel·lícula participà en la competició oficial de la 41a Mostra Internacional de Cinema de Venècia.[4]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Il futuro è donna» (en italià). [Consulta: 24 desembre 2021].
  2. ↑ «Ornella Muti: 60 años, optimista y como veinteañera». [Consulta: 24 desembre 2021].
  3. ↑ 3,0 3,1 Biscontini, Luca. «Il futuro è donna di Marco Ferreri, con Hanna Schygulla e Ornella Muti, in home video» (en italià), 20-11-2018. [Consulta: 24 desembre 2021].
  4. ↑ Roberto Chiti. Dizionario del cinema italiano. Gremese Editore, 1991, 1996. 

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Il_futuro_è_donna&oldid=32228444»