Los chicos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLos chicos
Fitxa
DireccióMarco Ferreri Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióMarco Ferreri Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMiquel Asins Arbó Modifica el valor a Wikidata
FotografiaFrancisco Sempere (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJosé Antonio Rojo Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena1959 Modifica el valor a Wikidata
Durada90 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0053710 Filmaffinity: 705925 Letterboxd: los-chicos TMDB.org: 93907 Modifica el valor a Wikidata

Los chicos eés una pel·lícula espanyola dirigida per Marco Ferreri i estrenada el 1959.

És la segona pel·lícula de la trilogia madrilenya de Ferreri després d' El pisito i abans d' El cochecito. Va ser prohibida per la censura franquista.[1]

Argument[modifica]

Quatre amics inseparables, Andrés, Carlos, el Chispa i el Negro, que només pensen en divertir-se, se citen en un quiosc durant una tarda de pluja. Un d'ells ha d'estudiar i els altres tres van al cinema, però com que són menors de 18 anys no els deixen entrar. Andrés treballa de grum en un hotel i somia amb ser torero, "el chispa" porta el quiosc del seu pare, un home malcarat i amargat, Carlos és estudiant, i "el Negro" és un noi tímid que rebutja les relacions amoroses de la seva mare.

Repartiment[modifica]

  • Madeleine Piguet: Madeleine
  • José Luis García: El chispa
  • Joaquin Cascales Zarzo: Joaquin
  • Alberto Jiménez: Carlos
  • Jose Sierra: Andrés
  • Mari Carmen Aymat: La primera noia
  • Ana María Vidal: La segona noia
  • Carmen Franco: La tercera donzella
  • Matilde Asencio: La quarta donzella
  • Concha Gómez Conde: La cinquena donzella
  • Felix Dafauce: Enrique
  • Rosario García Ortega: mare de Carlos
  • María Luisa Ponte: mare de Joaquín
  • Irene Daina: El mirador
  • Adriano Rimoldi: xicot del mirador

Producció[modifica]

Segona pel·lícula dirigida per Ferreri, però aquest cop el guió no és de Rafael Azcona. Es tracta d'una pel·lícula amb to pessimista sobre l'Espanya de la postguerra i la situació de la joventut.[2]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]