Vés al contingut

Los chicos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLos chicos
Fitxa
DireccióMarco Ferreri Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióMarco Ferreri Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMiquel Asins Arbó Modifica el valor a Wikidata
FotografiaFrancisco Sempere González Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJosé Antonio Rojo Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena1959 Modifica el valor a Wikidata
Durada90 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0053710 TMDB: 93907 FilmAffinity: 705925 Modifica el valor a Wikidata

Los chicos és una pel·lícula espanyola influïda pel neorealisme italià, dirigida per Marco Ferreri i estrenada el 1959.[1]

És la segona pel·lícula de la trilogia madrilenya de Ferreri després d' El pisito i abans d' El cochecito. Va ser prohibida per la censura franquista.[2]

Argument

[modifica]

Ambientada a Madrid a finals de la dècada del 1950, narra les vicissituds de quatre adolescents menors de 18 anys, Andrés, El Chispa, Carlos i Joaquín "El Negro", que es reuneixen un dissabte a la tarda plujós al quiosc del pare d'El Chispa abans d'anar al cinema amb quatre noies del barri. Un d'ells és estudiant, i no hi pot anar, i els altres treballen del que poden. Parlen dels seus somnis i esperances de futur davant una quotidianitat mediocre i trista.[3]

Repartiment

[modifica]
  • Madeleine Piguet: Madeleine
  • José Luis García: El chispa
  • Joaquin Cascales Zarzo: Joaquin
  • Alberto Jiménez: Carlos
  • Jose Sierra: Andrés
  • Mari Carmen Aymat: La primera noia
  • Ana María Vidal: La segona noia
  • Carmen Franco: La tercera donzella
  • Matilde Asencio: La quarta donzella
  • Concha Gómez Conde: La cinquena donzella
  • Felix Dafauce: Enrique
  • Rosario García Ortega: mare de Carlos
  • María Luisa Ponte: mare de Joaquín
  • Irene Daina: El mirador
  • Adriano Rimoldi: xicot del mirador

Producció

[modifica]

Segona pel·lícula dirigida per Ferreri, però aquest cop el guió no és de Rafael Azcona. Es tracta d'una pel·lícula amb to pessimista sobre l'Espanya de la postguerra i la situació de la joventut.[4]

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Los_chicos&oldid=36312172»