Carlo Savina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCarlo Savina

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 agost 1919 Modifica el valor a Wikidata
Torí (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 juny 2002 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, compositor de bandes sonores, director d'orquestra, violinista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorRai Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansFederico Savina (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0006274 Allocine: 43057 Allmovie: p110002 TMDB.org: 29389
Musicbrainz: bffd8523-d6c7-4ec4-8996-3a437775f70a Discogs: 362059 Allmusic: mn0000677242 Modifica el valor a Wikidata

Carlo Savina (Torí, 2 d'agost de 1919 – Roma 23 de juny de 2002) va ser un compositor i director d'orquestra italià que va compondre, arranjar i dirigir música per a pel·lícules, i és especialment recordat per ser el director musical de pel·lícules com El padrí (1972), Amarcord (1973), i L'os (1988).

Savina va treballar amb molts dels notables compositors de partitures de pel·lícules del segle XX, inclosos: Ennio Morricone, Armando Trovajoli, Nino Rota, Mario Nascimbene, Stanley Myers, Stephen Sondheim, Philippe Sarde, i Miklos Rozsa.[1] El seu treball va anar des de compondre música per frequents Spaghetti Western[2] com a Johnny Or per ser el director musical i director de l' Assaig d'orquestra de Federico Fellini.[3]

El 1985 va guanyar el premi David di Donatello al millor músic per la banda sonora de Pizza Connection.

Biografia[modifica]

Carlo Savina provenia d'una família de músics: el seu pare va ser el primer clarinetista de l'orquestra d'una emissora de ràdio pública italiana EIAR. Carlo va aprendre el violí de petit i es va graduar al Conservatori de Música Giuseppe Verdi a Torí, on va estudiar piano, violí, composició i direcció.[4]

El 1945 va començar a compondre música per a ràdio. A principis de la seva carrera, va ser guardonat amb un premi per l'Accademia Musicale Chigiana. Va fundar la seva pròpia orquestra i aviat va ser famós.

El 1950 va començar a compondre i arranjar música per al cinema. Durant els següents trenta anys, va compondre, organitzar i dirigir música per a més de 200 pel·lícules i es va convertir en un dels més prolífics,[5] i potser subestimats compositors de pantalla i televisió del segle XX.

Filmografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Carlo Savina, Ritratto di un Autore». CAM Original Soundtracks. Arxivat de l'original el 2011-07-26. [Consulta: 4 setembre 2018].
  2. «Spaghetti Westerns, Vol. 3 Soundtrack CD». CD Universe. Arxivat de l'original el 2011-12-19. [Consulta: 4 setembre 2018].
  3. Tylski, Alexandre. «Cadrage: An analysis of Orchestra Rehearsal, 1979». Cadrage, April–May 2003. Arxivat de l'original el 2017-02-02. [Consulta: 12 abril 2011].
  4. Musiker, Reuben; Musiker, Naomi. Conductors and Composers of Popular Orchestral Music: A Biographical and Discographical Sourcebook. Greenwood Publishing Group, 1998, p. 240. ISBN 9780313302602. 
  5. «Carlo Savina Filmography». Fandango. Arxivat de l'original el 2013-01-22. [Consulta: 4 setembre 2018].

Enllaços externs[modifica]