En el nom del pare

De Viquipèdia
Infotaula de pel·lículaEn el nom del pare
In the Name of the Father Modifica el valor a Wikidata
Father2.GIF
Fitxa
DireccióJim Sheridan Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióJim Sheridan Modifica el valor a Wikidata
GuióTerry George i Jim Sheridan Modifica el valor a Wikidata
MúsicaTrevor Jones Modifica el valor a Wikidata
FotografiaPeter Biziou Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeGerry Hambling Modifica el valor a Wikidata
ProductoraHell's Kitchen Productions Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorUniversal Studios Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit, Estats Units d'Amèrica i República d'Irlanda Modifica el valor a Wikidata
Estrena12 desembre 1993 Modifica el valor a Wikidata
Durada133 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Rodatgepresó de Kilmainham, Dublín, South Lotts (en) Tradueix, Sheriff Street (en) Tradueix i Liverpool Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema biogràfic, cinema de presons, pel·lícula de judici, drama polític i drama Modifica el valor a Wikidata
Temaconflicte nord-irlandès, Exèrcit Republicà Irlandès, Els Quatre de Guildford i error judicial Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióIrlanda del Nord, Belfast i Londres Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0107207 Filmaffinity: 376985 Allocine: 9430 Rottentomatoes: m/in_the_name_of_the_father Mojo: inthenameofthefather Allmovie: v123216 TCM: 79143 Metacritic: movie/in-the-name-of-the-father TV.com: movies/in-the-name-of-the-father Modifica el valor a Wikidata

En el nom del pare (títol original en anglès In the Name of the Father)[1] és una pel·lícula irlandeso-britànica de 1993 dirigida per Jim Sheridan.

La història està basada en fets reals. Aquesta pel·lícula compromesa, que retrata la crònica d'un error de la justícia, és una de les més destacades de la carrera de Jim Sheridan. Va rebre l'Os d'Or en el Festival Internacional de Cinema de Berlín el 1994 i va ser nomenat set vegades per l'Oscar. La pel·lícula és una crítica virulenta i intransigent del sistema judicial britànic arran dels atemptats de l'IRA en la dècada de 1970. La pel·lícula reuneix Daniel Day-Lewis interpretant el paper de Gerry Conlon, Pete Postlethwaite en el paper del pare, Giuseppe Conlon, i Emma Thompson en el paper de l'advocada Gareth Peirce.

Argument[modifica]

Belfast, 1974. A l'atur, Gerry Conlon viu de petits furts. Un dia, volent escapar d'un control, crida involuntàriament l'atenció dels soldats britànics a prop d'un amagatall de l'IRA. Enutjats, els militants irlandesos amenacen de mutilar-lo. Gerry marxa cap a Londres amb el seu amic Paul, i s'instal·la a casa d'un parell de hippies. Però la nit del 5 d'octubre de 1974, a Guildford (Surrey), un suburbi de Londres, mentre que Paul i Gerry roben a una prostituta, dos pubs freqüentats per soldats són el blanc d'un atemptat Resultat: cinc morts. La població està en estat de xoc. A la policia li calen culpables perquè l'Estat i els ciutadans volen resultats ràpids. I aviat, Paul i Gerry són detinguts arran d'una denúncia. Gerry és interrogat per la policia a Londres que l'acusa d'instigar els atemptats de Guildford a compte de l'IRA. Gerry és sotmès a tortura física i psicològica. Els interrogatoris no acaben. Les mateixes preguntes es repeteixen i Gerry dona les mateixes respostes. Sota la pressió de la policia, Gerry signa la confessió sota tortura, que implica, no només Paul Hill, el seu amic de la infància, sinó el parell de hippies - els quatre són anomenats els Quatre de Guildford - i diversos membres de la seva família inclòs el seu propi pare.

El drama en el qual la família s'enfonsa contrasta amb el fet que cap dels policies en qüestió en aquest cas ha estat condemnat. I que els autors de l'atemptat són encara a la presó sense haver estat jutjats.[2]

Anàlisi[modifica]

El llargmetratge és una immersió en l'infern irlandès a través d'un personatge trencat per la injustícia.

Interrogatoris, inculpació de la família en ple, condicions d'empresonament (pare i fill a la mateixa cel·la a la mateixa presó que el veritable culpable), desenllaç feliç que es produeix en un cop de sort fortuït. El director s'embolica en les relacions pare-fill. Pel que fa a la interpretació dels actors, la de Daniel Day-Lewis, va ser acollida amb satisfacció per la professió pel seu paper de Gerry Conlon (va ser nominat a l'Oscar per aquest paper). Aguanta tota la pel·lícula sobre les seves espatlles, sense oblidar-se dels secundaris. Peter Postlewaite (Giuseppe) fa una interpretació emotiva i Emma Thompson exerceix perfectament el paper d'una advocada implicada, que no para per descobrir la veritat, per no esmentar l'inspector interpretat per Corine Redgrave, que busca tapar per tots els mitjans, el seu "excessiu zel".

Repartiment[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. «En el nom del pare». Ésadir.cat. [Consulta: 19 abril 2022].
  2. «In the name of the father» (en anglès). The New York Times.