La llegenda del Sant Bevedor

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLa llegenda del Sant Bevedor
La leggenda del santo bevitore Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióErmanno Olmi Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Rutger Hauer
Anthony Quayle
Dominique Pinon
Sandrine Dumas
Cécile Paoli
Françoise Pinkwasser Modifica el valor a Wikidata
ProduccióMario Cecchi Gori i Vittorio Cecchi Gori Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióGianni Quaranta Modifica el valor a Wikidata
GuióErmanno Olmi i Tullio Kezich Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJosé Padilla Modifica el valor a Wikidata
FotografiaDante Spinotti Modifica el valor a Wikidata
MuntatgePaolo Cottignola Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança i Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1988 Modifica el valor a Wikidata
Durada127 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enThe Legend of the Holy Drinker (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gèneredrama i pel·lícula basada en una obra literària Modifica el valor a Wikidata
Temaalcoholisme Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióParís Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis
IMDB: tt0095513 Filmaffinity: 606557 Allocine: 4381 Rottentomatoes: m/the_legend_of_the_holy_drinker Letterboxd: the-legend-of-the-holy-drinker Allmovie: v132229 TCM: 504813 TMDB.org: 54990 Modifica el valor a Wikidata

La llegenda del Sant Bevedor[1] (La leggenda del Santo Bevitore en el seu títol original en italià) és una pel·lícula de l'any 1988 dirigida per Ermanno Olmi i protagonitzada per Rutger Hauer i Anthony Quayle,[2] la qual fou emesa a TV3 per primera vegada el 22 de desembre del 1995.[1]

Argument[modifica]

El miner silesià Andreas Kartak (Rutger Hauer) fou condemnat per la mort fortuïta d'un home. Ara, expulsat del seu país, ha esdevingut un rodamón i acostuma a dormir sota els ponts del Sena, a París. Un dia rep la visita inesperada d'un ancià cavaller (Anthony Quayle), que es confessa devot de Santa Teresa de Lisieux. Lliura al desemparat indigent 200 francs, dient-li que haurà de pagar el deute contret tan prompte com pugui. Andreas s'hi compromet. Poc després, deixa la indigència i recupera la dignitat. Quan es troba en condicions de tornar els diners, alguna cosa li ho impedeix.[2]

Context històric i artístic[modifica]

Ermanno Olmi ha estat un personalíssim fabulista, fent sovint cinema al marge de la indústria i dels corrents i modes imperants. A instàncies del productor Roberto Cicutto, el cineasta llombard realitzaria el 1988 una obra insòlita i sorprenent. Plena de suggeriments i misteri, aquesta intemporal pel·lícula estableix esperonadores vessants místiques i cristianes al voltant de la paràbola d'un pecador a la recerca d'exculpació i descàrrec moral. I encara que el sentit de caràcter poètic, metafísic i sobrenatural és molt pronunciat (s'hi succeeixen aparicions teresianes i alguns miracles), la pel·lícula també pot ésser entesa com a conseqüent escomesa realista de l'èxtasi mental i els deliris d'un home malalt i consumit per la beguda. De fet, el mateix autor del relat, l'escriptor austríac Joseph Roth va morir alcoholitzat el 1939, amb 45 anys i pocs mesos després de veure'l publicat.[2]

Comptant amb una atmosfèrica fotografia de Dante Spinotti, la tasca descriptiva i artística d'Olmi esdevé molt meritòria, sobretot en l'harmonitzada posada en escena i en la sòbria direcció d'actors. Excel·leix el britànic Anthony Quayle en el paper de missatger de Santa Teresa de Lisieux, però qui de debò sobresurt és l'actor dels Països Baixos Rutger Hauer, qui aquesta vegada caracteritza el commovedor rodamón silesià, personatge sobre el qual es projecten incisives reflexions ètiques i existencials. Exquisita i subjugant, però tanmateix massa espiritual, calmada i ombrívola per a agradar a les grans audiències, aquesta molt notable pel·lícula va obtindre el Lleó d'Or al Festival Internacional de Cinema de Venècia.[2][3]

Frases cèlebres[modifica]

«
"Darrerament, en aquests dies passats, al meu voltant sovint sorgeixen miracles. Tu creus en els miracles?" (Andreas / Rutger Hauer)[2]
 »

Curiositats[modifica]

  • A la novel·la homònima de Joseph Roth, el vell amic d'Andreas durant la seua etapa escola és un futbolista, mentre que a la pel·lícula és un boxejador.[4]
  • Robert de Niro fou considerat per a interpretar el paper d'Andreas, però va rebutjar l'oferta perquè no estava gaire convençut sobre el projecte.[4]
  • Tullio Kezich, coguionista de la pel·lícula juntament amb Ermanno Olmi, fou un famós crític de cinema italià i, també, el biògraf més destacat de Federico Fellini.[4]

Premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 ÉsAdir (català)
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Vilaseca, Ramón Robert, 2014. Les 500 millors pel·lícules de la història del cinema. Lleida: Pagès Editors, S. L. ISBN 9788499754932. Pàg. 272. [1] Arxivat 2016-05-08 a Wayback Machine.
  3. ↑ Enrico Lancia, 1998. I premi del cinema. Gremese Editore. ISBN 8877422211. [2]
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Trivia - IMDb (anglès)
  5. ↑ Filmaffinity (castellà)

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=La_llegenda_del_Sant_Bevedor&oldid=32809039»