La llegenda del Sant Bevedor

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaLa llegenda del Sant Bevedor
La leggenda del Santo Bevitore
Fitxa
Direcció Ermanno Olmi
Protagonistes
Producció Roberto Cicutto, Vincenzo De Leo, Mario Cecchi Gori i Vittorio Cecchi Gori
Dissenyador de producció Gianni Quaranta
Guió Ermanno Olmi i Tullio Kezich, del relat Die Legende vom heiligen Trinker (1939) de Joseph Roth[3]
Música Temes d'arxiu de José Padilla Sánchez i Ígor Stravinski
Fotografia Dante Spinotti, en color
Muntatge Paolo Cottignola
Dades i xifres
País d'origen Itàlia i França
Estrena 1988
Durada 127 min
Idioma original Anglès, italià i francès
Color en color
Descripció
Basat en The Legend of the Holy Drinker Tradueix
Gènere Drama
Tema alcoholisme
Lloc de la narració París
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt0095513 Filmaffinity: 606557 Allocine: 4381 Rottentomatoes: m/la_leggenda_del_santo_bevitore Allmovie: v132229
Modifica les dades a Wikidata

La llegenda del Sant Bevedor[4] (La leggenda del Santo Bevitore en el seu títol original en italià) és una pel·lícula de l'any 1988 dirigida per Ermanno Olmi i protagonitzada per Rutger Hauer i Anthony Quayle,[5] la qual fou emesa a TV3 per primera vegada el 22 de desembre del 1995.[4]

Argument[modifica]

El miner silesià Andreas Kartak (Rutger Hauer) fou condemnat per la mort fortuïta d'un home. Ara, expulsat del seu país, ha esdevingut un rodamón i acostuma a dormir sota els ponts del Sena, a París. Un dia rep la visita inesperada d'un ancià cavaller (Anthony Quayle), que es confessa devot de Santa Teresa de Lisieux. Lliura al desemparat indigent 200 francs, dient-li que haurà de pagar el deute contret tan prompte com pugui. Andreas s'hi compromet. Poc després, deixa la indigència i recupera la dignitat. Quan es troba en condicions de tornar els diners, alguna cosa li ho impedeix.[5]

Context històric i artístic[modifica]

Ermanno Olmi ha estat un personalíssim fabulista, fent sovint cinema al marge de la indústria i dels corrents i modes imperants. A instàncies del productor Roberto Cicutto, el cineasta llombard realitzaria el 1988 una obra insòlita i sorprenent. Plena de suggeriments i misteri, aquesta intemporal pel·lícula estableix esperonadores vessants místiques i cristianes al voltant de la paràbola d'un pecador a la recerca d'exculpació i descàrrec moral. I encara que el sentit de caràcter poètic, metafísic i sobrenatural és molt pronunciat (s'hi succeeixen aparicions teresianes i alguns miracles), la pel·lícula també pot ésser entesa com a conseqüent escomesa realista de l'èxtasi mental i els deliris d'un home malalt i consumit per la beguda. De fet, el mateix autor del relat, l'escriptor austríac Joseph Roth va morir alcoholitzat el 1939, amb 45 anys d'edat i pocs mesos després de veure'l publicat.[5]

Comptant amb una atmosfèrica fotografia de Dante Spinotti, la tasca descriptiva i artística d'Olmi esdevé molt meritòria, sobretot en l'harmonitzada posada en escena i en la sòbria direcció d'actors. Excel·leix el britànic Anthony Quayle en el paper de missatger de Santa Teresa de Lisieux, però qui de debò sobresurt és l'actor dels Països Baixos Rutger Hauer, qui aquesta vegada caracteritza el commovedor rodamón silesià, personatge sobre el qual es projecten incisives reflexions ètiques i existencials. Exquisita i subjugant, però tanmateix massa espiritual, calmada i ombrívola per a agradar a les grans audiències, aquesta molt notable pel·lícula va obtindre el Lleó d'Or al Festival Internacional de Cinema de Venècia.[5][6]

Frases cèlebres[modifica]

«
"Darrerament, en aquests dies passats, al meu voltant sovint sorgeixen miracles. Tu creus en els miracles?" (Andreas / Rutger Hauer)[5]
»

Curiositats[modifica]

  • A la novel·la homònima de Joseph Roth, el vell amic d'Andreas durant la seua etapa escola és un futbolista, mentre que a la pel·lícula és un boxejador.[7]
  • Robert de Niro fou considerat per a interpretar el paper d'Andreas, però va rebutjar l'oferta perquè no estava gaire convençut sobre el projecte.[7]
  • Tullio Kezich, coguionista de la pel·lícula juntament amb Ermanno Olmi, fou un famós crític de cinema italià i, també, el biògraf més destacat de Federico Fellini.[7]

Premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. Full Cast & Crew - IMDb (anglès)
  2. 2,0 2,1 Filmaffinity (castellà)
  3. Poppi, Roberto, 2000. Dizionario del cinema italiano: I film. Gremese Editore. ISBN 8877424230. [1]
  4. 4,0 4,1 ÉsAdir (català)
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Vilaseca, Ramón Robert, 2014. Les 500 millors pel·lícules de la història del cinema. Lleida: Pagès Editors, S. L. ISBN 9788499754932. Pàg. 272. [2]
  6. Enrico Lancia, 1998. I premi del cinema. Gremese Editore. ISBN 8877422211. [3]
  7. 7,0 7,1 7,2 Trivia - IMDb (anglès)

Enllaços externs[modifica]