All the Beauty and the Bloodshed

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaAll the Beauty and the Bloodshed
All the Beauty and the Bloodshed i All the Beauty and the Bloodshed Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióLaura Poitras Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióLaura Poitras, Nan Goldin, Yoni Golijov, John S. Lyons i Howard Gertler Modifica el valor a Wikidata
MúsicaSoundwalk Collective i Dawn Sutter Madell Modifica el valor a Wikidata
FotografiaNan Goldin Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeAmy Foote, Joe Bini i Brian A. Kates Modifica el valor a Wikidata
ProductoraParticipant Media Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNeon i Pyramide Distribution Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena3 setembre 2022 Modifica el valor a Wikidata
Durada122 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Format16:9 Modifica el valor a Wikidata
Recaptació431.600 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredocumental i cinema biogràfic Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis
Lleó d'Or (2022) Modifica el valor a Wikidata


IMDB: tt21374850 Filmaffinity: 659329 Allocine: 306616 Rottentomatoes: m/all_the_beauty_and_the_bloodshed Letterboxd: all-the-beauty-and-the-bloodshed Metacritic: movie/all-the-beauty-and-the-bloodshed TMDB.org: 1004663 Modifica el valor a Wikidata


All the Beauty and the Bloodshed (La bellesa i el dolor) és una pel·lícula documental de 2022 que explora la carrera de Nan Goldin i la caiguda de la família Sackler. La pel·lícula va ser dirigida per Laura Poitras,[1][2] que n'havia dit: "L'art i la visió de Nan han inspirat el meu treball durant anys i han influït en generacions de cineastes".[3]

Laura Poitras, directora de la pel·lícula

La pel·lícula es va estrenar el 3 de setembre de 2022 en el 79è Festival Internacional de Cinema de Venècia, on va ser guardonada amb el Lleó d'Or, convertint-se així en el segon documental (després de Sacre GRA, el 2013) a guanyar el primer premi a Venècia. També es va projectar en el Festival de Cinema de Nova York de 2022, on va ser la pel·lícula central del festival i per a la qual Goldin va dissenyar dos cartells oficials.[4][5][6] La distribuïdora de la pel·lícula, Neon, va dir que l'estrena en cinemes coincidiria amb una retrospectiva del treball de Goldin en el Moderna Museet, el Museu d'Art Modern d'Estocolm, que s'inauguraria el 29 d'octubre de 2022.[7]

Nan Goldin, protagonista del film, al 2023

Sinopsi[modifica]

La pel·lícula repassa la vida i la carrera de la fotògrafa i activista Nan Goldin i els seus esforços per fer que Purdue Pharma, propietat de la família Sackler, es fes responsable de l'epidèmia d'opiacis que havia provocat als Estats Units, generant una emergència de salut pública. Nan Goldin, una fotògrafa coneguda, el treball de la qual sovint documentava les subcultures LGBT i la crisi de la SIDA, va fundar al 2017 el grup de defensa PAIN (Prescription Addiction Intervention Now), després d'haver sofert addicció al fàrmac opiaci OxyContin i de la ingesta d'una sobredosi gairebé mortal de fentanil. PAIN s'adreçà específicament als museus i altres institucions culturals perquè la comunitat artística es fes responsable de la seva col·laboració amb la família Sackler i perquè es conegués el suport financer que hi prestava el mon de les arts. Arran de les activitats de PAIN, la majoria dels museus van anar trencant tots els vincles amb la família Sackler i el 2021 Purdue Pharma es va declarar en fallida.[8][9]

La pel·lícula s'estructura en diversos capítols, cadascun dels quals comença amb una seqüència fotogràfica o metratge d'arxiu d'un període de la vida de Goldin i després passa a metratge de les seves protestes recents amb PAIN. La presentació de diapositives de fotografies d'arxiu recorda el treball fotogràffic de Goldin creant presentacions com La balada de la dependència sexual. Les imatges de les manifestacions de PAIN inclouen la seva primera protesta del 2018 al Temple de Dendur, del Metropolitan Museum of Art (MET), així com manifestacions similars al Louvre i al Museu Guggenheim. Goldin és la narradora principal de la pel·lícula, amb entrevistes addicionals d'associats com el periodista Patrick Radden Keefe i la membre de PAIN Megan Kapler.[10]

Repartiment[modifica]

  • Nan Goldin
  • Patrick Radden Keefe
  • Megan Kapler
  • John Waters (imatges d'arxiu)
  • Cookie Mueller (imatges d'arxiu)
  • David Wojnarowicz (imatges d'arxiu)

Producció[modifica]

Nan Goldin i dos activistes més havien estat filmant les seves activitats amb PAIN durant dos anys, amb la intenció de fer un documental sobre el grup activista. Aleshores, Goldin es va acostar a la productora per a convertir el metratge en una pel·lícula, i es va suggerir que Laura Poitras dirigís la pel·lícula, basant-se en el seu treball a Astro Noise per al Museu Whitney. Nan Goldin inicialment es va mostrar escèptica, per les pel·lícules polítiques anteriors de Poitras: "Vaig pensar que jo no seria interessant per a ella perquè no tinc secrets d'estat".[11]

Goldin ha declarat que la majoria de les imatges i fotografies de la pel·lícula provenen directament d'ella. Poitras va ampliar la visió de Goldin per al projecte i va optar per fer una pel·lícula més completa sobre la vida i la carrera de Goldin. Aquests elements biogràfics inclouen el suïcidi de la germana de Goldin, el consum de drogues de Goldin i les seves activitats de treball sexual, que mai abans havia publicat, així com la seva carrera artística i els seus èxits. Goldin inicialment es va sentir incòmoda en permetre que Poitras controlés la pel·lícula i la representació de la seva vida, però amb la pel·lícula acabada es va sentir satisfeta. Per a ella, Poitras estava "explicant la meva història amb la meva veu, tot i que no exactament com l'explicaria jo. Però ha estat increïble en deixar-me intervenir en el que es feia servir i el que es descartava".[12]

Estrena[modifica]

La pel·lícula es va estrenar el 3 de setembre de 2022 en el 79è Festival Internacional de Cinema de Venècia, on va ser guardonada amb el Lleó d'Or.[13] Es va projectar en el Festival Internacional de Cinema de Toronto de 2022 el 9 de setembre. Poc després, Poitras va criticar tant el festival de Venècia com el de Toronto per projectar una pel·lícula produïda per Hillary Clinton, In Her Hands. Va dir que estava "alarmada" per la presència en els festivals de Hillary Clinton, "que havia participat activament en les guerres i ocupacions a l'Iraq i l'Afganistan i havia donat suport a l'escalada de tropes”.[14] També es va projectar en el Festival de Cinema de Nova York de 2022, on va ser la pel·lícula central del certamen.[15][16]

A l'agost de 2022, abans de la seva estrena a Venècia, Neon en va adquirir els drets de distribució als Estats Units, mentre que Altitude Film Distribution obtenia els del Regne Unit i Irlanda.[17][18] Al setembre de 2022, HBO Documentary Films va adquirir els drets de streaming i televisió de la pel·lícula.[19] Va ser estrenada en cinemes per Neon el 23 de novembre de 2022.[20]

Premis[modifica]

Premi Data Categoria Nominats Resultat Ref.
Festival Internacional de Cinema de Venècia 10 de setembre de 2022 Lleó d'Or Laura Poitras guanyadora [21]
Premi Queer Lion nominada [22]
Premi Smithers Foundation "Ambassador of Hope" guanyadora [23]
Athens International Film Festival 8 d'octubre de 2022 Premi Golden Athena al millor documental All the Beauty and the Bloodshed guanyadora [24]
Festival de Cine de Londres 16 d'octubre de 2022 Premi Grierson nominada [25]
Montclair Film Festival 30 d'octubre de 2022 Premi Bruce Sinosky al millor documental guanyadora [26]
Critics' Choice Documentary Awards 13 de noviembre de 2022 Millor documental polític nominada [27]
Millor director Laura Poitras nominada
Premis Gotham 28 de novembre de 2022 Millor documental All the Beauty and the Bloodshed nominada [28]
Premis del New York Film Critics Circle 2 de desembre de 2022 Millor pel·lícula de no-ficció guanyadora [29]
Premis British Independent Film 4 de desembre de 2022 Millor pel·lícula estrangera Laura Poitras, Howard Gertler, John Lyons, Nan Goldin, Yoni Golijov nominats [30]
National Board of Review 8 de desembre de 2022 Top 5 Documentals All the Beauty and the Bloodshed guanyadora [31]
Premi Freedom of Expression guanyadora
Crítics de Cinema de Nova York Online 11 de desembre de 2022 Millor documental guanyadora [32]
Associació de Crítics de Cinema de Los Angeles 11 de desembre de 2022 Millor documental/pel·lícula de no-ficción guanyadora [33]
Boston Society of Film Critics 11 de desembre de 2022 Millor documental guanyadora [34]
Washington D.C. Area Film Critics Association 12 de desembre de 2022 Millor documental nominada [35]
Associació de Crítics de Cinema de Chicago 14 de desembre de 2022 Millor documental nominada [36]
Associació de Crítics de Cinema de San Luis 18 de desembre de 2022 Millor documental guanyadora [37]
Florida Film Critics Circle 22 de desembre de 2022 Millor documental guanyadora [38]
Aliança de Dones Periodistes de Cinema 5 de gener de 2023 Millor documental guanyadora [39]
Cinema Eye Honors 13 de gener de 2023 Millor pel·lícula de no-ficció Laura Poitras, Howard Gertler, John Lyons, Nan Goldin, Yoni Golijov nominats [40][41]
Millor director Laura Poitras guanyadora
Millor muntatge Amy Foote, Joe Bini and Brian A. Kates nominats
Millor banda sonora original Soundwalk Collective nominat
Els inoblidables Nan Goldin guanyadora
Cercle de Crítics de Cinema de Londres 5 de febrer de 2023 Millor pel·lícula de l'any All the Beauty and the Bloodshed nominada [42]
Millor documental de l'any gunyadora
Premis Satellite 11 de febrer de 2023 Millor documental nominada [43]
Associació de Crítics de Hollywood 24 de febrer de 2023 Millor documental nominada [44]
Premis Independent Spirit 4 de març de 2023 Millor documental Laura Poitras, Howard Gertler, Nan Goldin, Yoni Golijov, John Lyons guanyadors [45]
Golden Trailer Awards 29 de juny de 2023 Millor documental: biografia individual All the Beauty and the Bloodshed nominada [46]

Referències[modifica]

  1. ↑ Lang, Brent. «Laura Poitras’ ‘All the Beauty and the Bloodshed’ Tapped as New York Film Festival Centerpiece Selection» (en anglès americà). Variety, 04-08-2022. [Consulta: 29 novembre 2022].
  2. ↑ «Laura Poitras documentary on Nan Goldin’s campaign against the Sacklers to show at New York Film Festival». The Art Newspaper - International art news and events, 05-08-2022. [Consulta: 29 novembre 2022].
  3. ↑ Kilkenny, Katie. «Neon Acquires Laura Poitras Doc ‘All the Beauty and the Bloodshed’» (en anglès americà). The Hollywood Reporter, 18-08-2022. [Consulta: 29 novembre 2022].
  4. ↑ «Laura Poitras documentary on Nan Goldin’s campaign against the Sacklers to show at New York Film Festival». The Art Newspaper - International art news and events, 05-08-2022. [Consulta: 29 novembre 2022].
  5. ↑ D'Alessandro, Anthony. «New York Film Festival Selects Laura Poitras Documentary ‘All The Beauty And The Bloodshed’ As Centerpiece» (en anglès americà). Deadline, 04-08-2022. [Consulta: 29 novembre 2022].
  6. ↑ «60th New York Film Festival Posters by Nan Goldin Unveiled» (en anglès). Film at Lincoln Center, 13-09-2022. [Consulta: 29 novembre 2022].
  7. ↑ Kilkenny, Katie. «Neon Acquires Laura Poitras Doc ‘All the Beauty and the Bloodshed’» (en anglès americà). The Hollywood Reporter, 18-08-2022. [Consulta: 29 novembre 2022].
  8. ↑ Jones, Emma «Nan Goldin, la fotógrafa que se enfrentó al imperio farmaceútico de la familia Sackler por su papel en la crisis de los opioides en Estados Unidos» (en castellà). BBC News Mundo, 09-01-2023.
  9. ↑ Lima, Lioman «Los Sackler, la reservada familia de multimillonarios a la que señalan de beneficiarse con la crisis de opioides en EE.UU.» (en castellà). BBC News Mundo, 26-10-2017.
  10. ↑ Iribe, Ana. «Crítica de "All the Beauty and the Bloodshed", la liberación en medio del caos». La Estatuilla, 28-01-2023. [Consulta: 14 agost 2023].
  11. ↑ Cascone, Sarah. «Nan Goldin on Handing Over the Camera to Laura Poitras for a Golden Lion-Winning Documentary About Her Life» (en anglès americà). Artnet News, 14-09-2022. [Consulta: 29 novembre 2022].
  12. ↑ Cascone, Sarah. «Nan Goldin on Handing Over the Camera to Laura Poitras for a Golden Lion-Winning Documentary About Her Life» (en anglès americà). Artnet News, 14-09-2022. [Consulta: 29 novembre 2022].
  13. ↑ Foreman, Alison. «‘All the Beauty and the Bloodshed’ Wins Venice Film Festival Golden Lion: See All the Winners» (en anglès). IndieWire, 10-09-2022. [Consulta: 29 novembre 2022].
  14. ↑ Carey, Matthew. «Oscar Winner Laura Poitras Bashes Toronto, Venice For Programming Hillary Clinton Docs, Accuses Festivals Of “Kind Of Whitewashing” Clinton’s Record» (en anglès americà). Deadline, 13-09-2022. [Consulta: 29 novembre 2022].
  15. ↑ «Laura Poitras documentary on Nan Goldin’s campaign against the Sacklers to show at New York Film Festival». The Art Newspaper - International art news and events, 05-08-2022. [Consulta: 29 novembre 2022].
  16. ↑ Cheshire, Godfrey. «NYFF 2022: No Bears, R.M.N., All the Beauty and the Bloodshed | Festivals & Awards | Roger Ebert» (en anglès). https://www.rogerebert.com/. [Consulta: 29 novembre 2022].
  17. ↑ Kilkenny, Katie. «Neon Acquires Laura Poitras Doc ‘All the Beauty and the Bloodshed’» (en anglès americà). The Hollywood Reporter, 18-08-2022. [Consulta: 29 novembre 2022].
  18. ↑ Goodfellow, Melanie. «Altitude Boards International Sales, UK & Ireland Rights For Laura Poitras’ Nan Goldin Doc ‘All The Beauty And The Bloodshed’» (en anglès americà). Deadline, 22-08-2022. [Consulta: 29 novembre 2022].
  19. ↑ Carey, Matthew. «HBO Documentary Films Acquires Laura Poitras Oscar Contender ‘All The Beauty And The Bloodshed’ Ahead Of TIFF North American Premiere» (en anglès americà). Deadline, 08-09-2022. [Consulta: 29 novembre 2022].
  20. ↑ Chapman, Wilson. «‘All the Beauty and the Bloodshed’ Trailer: Laura Poitras Tracks Nan Goldin’s Takedown of the Sacklers» (en anglès). IndieWire, 13-10-2022. [Consulta: 29 novembre 2022].
  21. ↑ Tartaglione, Nancy. «Venice Film Festival Winners: Golden Lion Goes To ‘All The Beauty And The Bloodshed’; Luca Guadagnino Best Director, Martin McDonagh Best Screenplay; Cate Blanchett, Colin Farrell Take Acting Prizes» (en anglès americà), 10-09-2022. [Consulta: 3 gener 2023].
  22. ↑ Goldstein, Gregg. «‘Tár’ Leads Large Pack of Venice Pics in Race for Queer Lion» (en anglès americà), 02-09-2022. [Consulta: 3 gener 2023].
  23. ↑ «Biennale Cinema 2022 | Collateral awards of the 79th Venice Film Festival» (en anglès), 10-09-2022. [Consulta: 3 gener 2023].
  24. ↑ Amoweb. «28th Athens International Film Festival: Stranger than Fiction | International Documentaries Competition Awards». [Consulta: 3 gener 2023].
  25. ↑ «Full programme announced for 66th BFI London Film Festival» (en anglès). [Consulta: 3 gener 2023].
  26. ↑ «Montclair Film Festival Announces 2022 Award Winners» (en anglès americà), 31-10-2022. [Consulta: 3 gener 2023].
  27. ↑ Davis, Clayton. «'Fire of Love' and 'Good Night Oppy' Lead Critics Choice Documentary Award Nominations», 17-10-2022. [Consulta: 17 octubre 2022].
  28. ↑ Shanfield, Ethan. «'Tár' Leads Gotham Awards Nominations: Full List», 25-10-2022. [Consulta: 25 octubre 2022].
  29. ↑ Davis, Clayton. «New York Film Critics Circle Announcing 2022 Winners (Updating Live)», 02-12-2022. [Consulta: 2 desembre 2022].
  30. ↑ Ntim, Zac. «British Independent Film Awards: 'Aftersun,' 'Blue Jean' & 'The Wonder' Lead Nominations», 04-11-2022. [Consulta: 4 novembre 2022].
  31. ↑ Jones, Marcus. «2022 National Board of Review Winners: 'Top Gun: Maverick' Takes Top Honor», 08-12-2022. [Consulta: 8 desembre 2022].
  32. ↑ Neglia, Matt. «The 2022 New York Film Critics Online (NYFCO) Winners», 11-12-2022. [Consulta: 11 desembre 2022].
  33. ↑ Thomas, Carly. «'Tár' and 'Everything Everywhere All at Once' Named Best Picture by L.A. Film Critics», 11-12-2022. [Consulta: 11 desembre 2022].
  34. ↑ Neglia, Matt. «The 2022 Boston Society Of Film Critics (BSFC) Winners», 11-12-2022. [Consulta: 12 desembre 2022].
  35. ↑ Anderson, Erik. «Washington DC Film Critics nominations: 'Everything Everywhere All At Once,' 'The Fabelmans' lead», 10-12-2022. [Consulta: 10 desembre 2022].
  36. ↑ Tallerico, Brian. «Everything Everywhere All at Once Leads Chicago Film Critics Nominations», 12-12-2022. [Consulta: 12 desembre 2022].
  37. ↑ Neglia, Matt. «The 2022 St. Louis Film Critics Association (StLFCA) Nominations», 11-12-2022. [Consulta: 11 desembre 2022].
  38. ↑ Neglia, Matt. «The 2022 Florida Film Critics Circle (FFCC) Nominations» (en anglès americà), 14-12-2022. [Consulta: 15 desembre 2022].
  39. ↑ «2022 EDA AWARDS NOMINEES». Alliance of Women Film Journalists. [Consulta: 23 desembre 2022].
  40. ↑ Jones, Marcus. «'Fire of Love' and 'The Territory' Lead 2023 Cinema Eye Honors Nonfiction Film Nominees», 10-11-2022. [Consulta: 10 novembre 2022].
  41. ↑ ; Shafer, Ellise«'All That Breathes,' 'Fire of Love' Lead Cinema Eye Honors», 12-01-2023. [Consulta: 13 gener 2023].
  42. ↑ Pulver, Andrew. «The Banshees of Inisherin leads pack as London film critics announce nominations». The Guardian, 21-12-2022. [Consulta: 22 desembre 2022].
  43. ↑ Anderson, Erik. «'Top Gun: Maverick' leads International Press Academy's 27th Satellite Awards nominations», 08-12-2022. [Consulta: 8 desembre 2022].
  44. ↑ Anderson, Erik. «6th Hollywood Critics Association Film Awards nominations: 'Everything Everywhere All At One,' 'The Banshees of Inisherin' lead». AwardsWatch, 15-12-2022. [Consulta: 16 desembre 2022].
  45. ↑ Lattanzio, Ryan. «2023 Film Independent Spirit Award Nominations Announced (Updating Live)», 22-11-2022. [Consulta: 22 novembre 2022].
  46. ↑ Tinoco, Armando. «Golden Trailer Awards Nominations List: Stranger Things, Black Panther: Wakanda Forever, Ted Lasso & Glass Onion: A Knives Out Mystery Among Most Nominated», 05-06-2023. Arxivat de l'original el 5 juny 2023. [Consulta: 6 juny 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=All_the_Beauty_and_the_Bloodshed&oldid=32712148»