Reproducció en temps real

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Streaming)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La reproducció en temps real (streaming en anglès) és una tècnica que permet reproduir fitxers d'àudio i de vídeo procedents d'una xarxa informàtica, per exemple Internet (però també podria fer-se en un sistema de videovigilància), sense haver d'esperar a tenir descarregat tot l'arxiu sencer.[1] Avui en dia moltes empreses ofereixen serveis i aplicacions a través d'aquesta tecnologia, per exemple: notícies, TV en directe, sistemes de video-vigilància, videoconferències, anuncis...

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Abans que aquesta tècnica existís només hi havia el sistema de baixades (el qual actualment coexisteix amb el sistema de reproducció en temps real), amb el que per poder reproduir un arxiu cal descarregar-lo al disc dur, la qual cosa suposa un alt cost temporal i de bits, ja que els arxius d'àudio (normalment cançons) solen ocupar entre 3 i 7 MB, i els arxius de video (normalment pel·lícules), amb compressió inclosa solen ocupar entre 800 MB i 1,5 GB. Per tant, el temps d'espera de la baixada pot arribar a ser molt elevat amb el sistema de baixades. La tècnica de reproducció en temps real rebaixa el temps d'espera al mínim.

Funcionament[modifica | modifica el codi]

Quan l'usuari realitza una petició a un servidor per reproduir un arxiu a temps real, el servidor emet l'arxiu mitjançant un flux continu de dades. El flux de dades que arriba del servidor s'emmagatzema en una memòria intermediària o buffer a l'ordinador de l'usuari client, el qual comença a reproduir el que hi ha en aquesta memòria. Per tal que no hi hagi interrupcions en la reproducció, cal que la velocitat de la transferència de dades sigui més gran que la velocitat de reproducció. També és necessari un temps de precàrrega abans de començar a reproduir l'arxiu a fi que la memòria intermediària no estigui buida i la reproducció pugui ser contínua.

Origen del flux de dades[modifica | modifica el codi]

El flux de dades, basat en l'origen de les dades pot ser en directe o a la carta. En directe, l'arxiu audiovisual és enregistrat, digitalitzat i transmès per Internet en temps real. La memòria intermèdia a l'ordinador de l'usuari emmagatzema el flux i el reprodueix, però si l'usuari volgués anar endavant en la reproducció no ho pot fer, ja que la reproducció és en directe. Tampoc pot tornar enrere, ja que la memòria es va buidant i renovant contínuament. La reproducció en diferit d'un arxiu audiovisual també és en temps real, amb la diferència que l'arxiu no és enregistrat i digitalitzat en temps real si no que prové d'una base de dades.

A la carta, arxiu audiovisual prové d'una base de dades on l'usuari pot escollir quan el vol reproduir, a diferència de la reproducció en diferit, que només es pot reproduir quan un servidor ho permet. L'usuari pot interaccionar amb la reproducció: gravar-la, parar-la, tirar endarrere i endavant en el temps...

Components[modifica | modifica el codi]

Per tal de poder transmetre un flux de dades constant i poder reproduir-lo en un ordinador calen els següents components:

Codificadors

Els arxius audiovisuals han d'estar codificats amb algorismes de compressió per reduir la seva mida en bits abans de reproduir-los en temps real per la xarxa. Avui dia, els códecs que més es fan servir són els següents:

Reproductors

Per a reproduir els arxius en temps real calen programes que puguin reproduir les dades emmagatzemades a la memòria intermèdia. Entre aquests programes tenim els següents:

Protocols de transport
Protocols de control de sessió

Tipus de transmissió de dades[modifica | modifica el codi]

Hi ha diferents maneres de transmetre el flux de dades en la reproducció en temps real:

  • Unicast: El flux de dades va des d'un servidor a un client en particular que hagi solicitat la reproducció de l'arxiu. Fa servir els protocols TCP, RTP, RTSP, HTTP Live Streaming i RTSP sobre UDP.
  • Multicast: El flux de dades va des d'un servidor a diversos clients a la vegada que hagin solicitat la reproducció de l'arxiu. Fa servir el protocol IGMP.
  • Broadcast: El flux de dades va des d'un servidor a tots clients de la xarxa a la vegada encara que no hagin solicitat la reproducció de l'arxiu. Fa servir el protocol UDP
  • P2P/Torrent: El flux de dades va des d'un servidor llavor als clients que hagin solicitat la reproducció de l'arxiu, que alhora també es converteixen en distribuïdors. Fa servir arquitectures P2P i Torrent.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Reproducció en temps real». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.