Vés al contingut

Simón del desierto

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaSimón del desierto
Fitxa
DireccióLuis Buñuel
Protagonistes
ProduccióGustavo Alatriste Modifica el valor a Wikidata
GuióLuis Buñuel, Julio Alejandro, segons un tema de Federico García Lorca[1]
MúsicaRaúl Lavista
Dissenyador de soJames L. Fields
FotografiaGabriel Figueroa Mateos Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeCarlos Savage
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenMèxic
Estrena1965
Durada45 min
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereDrama
Representa l'entitatSimeó Estilita el Vell Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt0059719 The Movie Database: 36265 Filmaffinity: 500110 Allocine: 77859 Rottentomatoes: m/simon_of_the_desert Allmovie: v44783 TCM: 490281 Modifica els identificadors a Wikidata


Simón del desierto és una pel·lícula mexicana de Luis Buñuel Portolés, estrenada el 1965.

Argument

[modifica]

Simón viu com a ermità estilita al cim d'un pilar erigit en ple desert. Les seves activitats es limiten al dejuni i a la meditació. S'avorreix, i és en els seus moments de fluixedat que el diable ve a temptar-lo, apareixent sota diverses formes.

Repartiment

[modifica]

Anàlisi

[modifica]

Última pel·lícula mexicana de Buñuel, Simon del desierto és al final un metratge mitjà, inacabat, ja que el seu autor no va poder realitzar totes les seqüències desitjades, a falta de mitjans financers[2][3] Pel personatge principal de la pel·lícula, Buñuel s'ha inspirat en un personatge històric, Simeó Estilita el Vell, que va viure com a ermità al segle v després de J C. encimbellat dalt d'una columna en un desert de Síria, durant més de quaranta anys.

El crític de cinema Gérard Lenne va escriure a propòsit de la pel·lícula: «L'humor decapant de Buñuel s'endossa aquí a la religiositat mística amb una eficàcia rarament aconseguida a la pantalla...»[2]

Premis

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. La Légende Dorée, a Mon dernier soupir, p. 295, Luis Buñuel, Ed. Robert Laffont, 1982.
  2. 2,0 2,1 Dictionnaire des films, Bernard Rapp, Claude Lamy, Ed. Larousse, 1990
  3. L'escena sota la neu, les dels pelegrinatges i la visita de l'emperador de Bizanci han estat abandonades, segons Mon dernier soupir, pàg. 296, Luis Buñuel, Ed. Robert Laffont, 1982