El tren de la vida

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaEl tren de la vida
Train de vie Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióRadu Mihaileanu Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Rufus
Michel Muller
Agathe de La Fontaine
Gad Elmalah
Bruno Abraham-Kremer
Clément Harari
Georges Siatidis
Johan Leysen
Lionel Abelanski
Marie José Nat
Michel Israël
Serge Kribus
Luminița Gheorghiu
Eugenia Bosânceanu
Rudi Rosenfeld
Răzvan Vasilescu
Theodor Danetti
Tudorel Filimon
Petre Lupu (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GuióRadu Mihaileanu i Moni Ovadia Modifica el valor a Wikidata
MúsicaGoran Bregović Modifica el valor a Wikidata
FotografiaYórgos Arvanítis Modifica el valor a Wikidata
ProductoraRaphaël Films (en) Tradueix i Noé Productions Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança, Bèlgica, Romania, Països Baixos i Israel Modifica el valor a Wikidata
Estrena1998 Modifica el valor a Wikidata
Durada103 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès (principalment) Modifica el valor a Wikidata
RodatgeBucarest Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i comèdia Modifica el valor a Wikidata
TemaSegona Guerra Mundial, Holocaust, emigration of Jews from Nazi Germany and German-occupied Europe (en) Tradueix i Aliyyà Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióEuropa Central Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientació1941 Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0170705 Filmaffinity: 901667 Allocine: 82447 Rottentomatoes: m/train_of_life Letterboxd: train-of-life Mojo: trainoflife Allmovie: v173822 TCM: 444088 Metacritic: movie/train-of-life TV.com: movies/train-of-life TMDB.org: 8056 Modifica el valor a Wikidata

El tren de la vida (títol original: Train de vie) és una pel·lícula belgo- franco-israelo-holandeso-romanesa dirigida per Radu Mihaileanu, estrenada el 1998. Ha estat doblada al català.[1] Descriu la temptativa dels habitants d'un shtetl d'escapar a la deportació organitzant ells mateixos un comboi.

Argument[modifica]

Durant l'estiu de 1941, en un shtetl (poble jueu de l'Europa de l'Est), Schlomo, el boig del poble, arriba ofegat i destrossat. Anuncia als notables que ha vist l'exèrcit alemany i els seus esbirros endur-se tots els habitants d'un shtetl veí, a continuació els han deportat en tren, cap a una destinació desconeguda. Després d'aquest terrible testimoniatge, els vilatans queden completament embogits, tement patir pròximament la mateixa sort. De cop i volta, Schlomo suggereix que cal anticipar l'acció dels alemanys i que el poble ha d'organitzar doncs el seu propi tren de deportació qui travessarà les línies alemanyes i els portarà cap a la terra promesa, Palestina.[2]

Repartiment[modifica]

  • Lionel Abelanski: Schlomo
  • Rufus: Mordechai
  • Clément Harari: el Rabí
  • Michel Muller: Yossi
  • Agathe de la Fontaine: Esther
  • Johan Leysen: Schmecht
  • Bruno Abraham-Kremer: Yankele
  • Marie-José Nat: Sura
  • Gad Elmaleh: Manzatou
  • Serge Kribus: Schtroul
  • Rodica Sanda Tutuianu: Golda
  • Sanda Toma: mare de Yossi
  • Zwi Kanar: Lilenfeld
  • Răzvan Vasilescu: el coronel tzigane
  • Mihai Calin: Sami
  • Ovidiu Cuncea: Moitl
  • Marius Drogeanu: Mendel
  • Vladimir Jurascu: Von Glück
  • Robert Borremans: Hauptsturmführer S.S.
  • Bebe Bercovici: Joshua
  • Luminita Gheorghiu: Rivka
  • Georges Siatidis: Itzik
  • Cornel Vulpe: l'alcalde
  • George Ulmeni: Grossman
  • Michel Israel: El prudent

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

El film està inspirat en l'activitat, durant la Segona Guerra mundial a Romania, de l'organització Aliyah, amb base a Bucarest i presidida per Eugène Meissner i Samuel Leibovici. Aquesta organització noliejava trens i vaixells per desallotjar els jueus romanesos cap a Istanbul (Bulgària era favorable a l'operació i Turquia, neutre). La Wehrmacht era present a Romania i Bulgària, aliades a l'Alemanya, i calia la complicitat dels maquis i dels resistents dels Căile Ferate Române (ferrocarrils) o del servei marítim romanès per passar. Tots no hi van arribar, com els passatgers del Struma.

Estrenat a la mateixa època que La vida és bella de Roberto Benigni, Tren de la vida tracta de la mateixa manera el difícil assumpte de la Shoah amb to de comèdia. Tanmateix va patir l'èxit internacional de La vida és bella que la va eclipsar.

Destacar el punt comú entre El tren de la vida i el film Brazil, on el protagonista principal de cadascun d'aquests dos films, davant de la impossibilitat física d'escapar-se, gira a la bogeria i s'evadeix mentalment via els somnis.

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

  • Mostra de Venècia 1998: Premi FIPRESCI i Premi Anica-Flash a la primera obra
  • Festival de São Paulo 1998: Premi del públic i Premi de la crítica
  • Festival de Cottbus 1998: Premi del públic
  • Festival de Sundance 1999: Premi del públic (ex-æquo amb Corre, Lola, Corre)
  • Festival dels Hamptons 1999: Premi del públic
  • Festival de Miami 1999: Premi del públic
  • Premi David di Donatello 1999: David di Donatello al millor film estranger [3]
  • Nastro d'Argento 1999: Cinta d'argent europea.

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «El tren de la vida». esadir.cat.
  2. ↑ «Train de vie». Allociné.
  3. ↑ «premis». IMDb.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=El_tren_de_la_vida&oldid=32128253»