L'evangeli segons sant Mateu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de pel·lículaIl Vangelo secondo Matteo
L'evangeli segons sant Mateu
PierPaoloPasolini.jpg
Fitxa tècnica
Direcció Pier Paolo Pasolini
Protagonistes
Producció Alfredo Bini
Disseny de producció Luigi Scaccianoce
Guió Pier Paolo Pasolini
Música Luis Bacalov
Fotografia Tonino Delli Colli
Muntatge Nino Baragli
Vestuari Danilo Donati
Dades i xifres
País Itàlia i França
Data d'estrena 1964
Durada 131 min.
Idioma original italià
Lloc de rodatge Basilicata, Catània, Crotona i Pulla
Color blanc i negre
Temàtica
Basat en Evangeli segons Mateu
Gènere drama
Palmarès
Nominacions Academy Award for Best Costume Design, Black-and-White
Academy Award for Best Art Direction, Black and White
Academy Award for Best Score, Adaptation or Treatment
Premis Gran Premi del Jurat
Més informació
IMDB Fitxa
FilmAffinity Fitxa
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica dades a Wikidata

L'evangeli segons sant Mateu (títol original en italià: Il Vangelo secondo Matteo)[1] és una pel·lícula del 1964 dirigida per Pier Paolo Pasolini, amb un guió escrit per ell mateix. Narra la història de Jesucrist, des de la Nativitat fins a la Resurrecció, seguint al peu de la lletra l’Evangeli segons Mateu.

Pasolini va afirmar que “les imatges de la pel·lícula mai podrien arribar a l'altura poètica dels textos." Segons els informes, va escollir l'Evangeli de Mateu sobre els altres perquè opinava que “Joan era massa místic, Marc massa vulgar, i Lluc massa sentimental”.

Tractant de manera antidogmàtica un tema de caràcter religiós, l'obra va causar sensació i desencadenà un aspre confrontament intel·lectual en la premsa, i continuà la controvèrsia latent d’acusació de vilipendi contra la religió i la forta intervenció dels censors, que ja havien intentat suprimir l'episodi de Pasolini ''La ricotta'', inclòs en la pel·lícula Ro.Go.Pa.G.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Producció[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula va ser rodada a les zones rocoses de Chia (poble de Soriano nel Cimino, Viterbo) Barile, Castel Lagopesole, Ginosa, Cutro, Le Castella, Matera, Massafra i Gioia del Colle, amb actors no professionals i extres escollits entre la població local, la majoria camperols. Molts amics del director van participar en el rodatge, entre ells, alguns intel·lectuals ben coneguts, com Natalia Ginzburg, Alfonso Gatto i Enzo Siciliano, a més de l'habitual Ninetto Davoli. Com ja va fer en ''Teorema'' i ''Comizi d’amore'' (Trobades amoroses), Pasolini reserva un paper per a Susanna, la seva mare: el de Maria en la seva vellesa.

La figura de Jesucrist, la va interpretar el basc Enrique Irazoqui, un noi de dinou anys, lluitador antifranquista exiliat a Itàlia. La veu, en la versió italiana, era la d’Enrico Maria Salerno.

Premis[modifica | modifica el codi]

Crítica[modifica | modifica el codi]

  • L'Osservatore Romano: “Fidel al text, però no a la inspiració de l’Evangeli.”
  • l'Unità: “... el nostre cineasta ha compost la més bella pel·lícula sobre Crist que s’ha fet fins ara, i probablement la més sincera que es pugui concebre.”

Comentaris[modifica | modifica el codi]

  • És curiós que Pasolini, que es declarava ateu i comunista, fos tan fidel i respectuós amb el text de l’Evangeli.
  • La pel·lícula és dedicada al Papa Joan XXIII.
  • Quan Pasolini oferí el paper a Irazoqui, que es considerava agnòstic, en un principi l’envià “a pastar fang”, al·legant que tenia coses més importants a fer que interpretar Jesucrist.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]