Helmut Berger

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaHelmut Berger
Helmut Berger 1972.jpg
Helmut Berger a casa seva a Roma (1972)
Biografia
NaixementHelmut Steinberger
29 de maig de 1944 (1944-05-29) (75 anys)
Bad Ischl (Àustria)
Dades personals
NacionalitatÀustria
Activitat
OcupacióActor, actor de cinema, actor de teatre i actor de televisió modifica
Activitat1964 modifica –
Participà en
2013Ich bin ein Star – Holt mich hier raus! (en) Tradueix modifica
Família
CònjugeFrancesca Guidato (1994–present)
ParellaLuchino Visconti (1964–1976)

IMDB: nm0000918 Allocine: 3311 Allmovie: p5614 TCM: 14446 TV.com: people/helmut-berger
Musicbrainz: 83f3113e-dc5d-43c3-b654-8c11e39cf9f6 Modifica els identificadors a Wikidata

Helmut Berger (pronunciació alemanya: [ˈhɛlmuːt ˈbɛʁɡɐ]; Bad Ischl, 29 de maig del 1944) és un actor austríac, conegut sobretot per la seva participació en diverses pel·lícules de Luchino Visconti (1906-1976).[1]

Biografia[modifica]

Va néixer amb el nom de Helmut Steinberger, en el si d'una família dedicada al negoci de l'hoteleria. Inicialment es va formar en aquest gremi, si bé mai va ser del seu interès, per la qual cosa va decidir traslladar-se a Londres i estudiar actuació. El 1964, va conèixer Luchino Visconti a Roma, on va arribar procedent de Perusa, on estudiava idiomes.[2]

Aviat es va convertir en amant del director, que posteriorment li llegaria la seva herència. Berger sempre s'ha definit com a bisexual.

En les seves primeres pel·lícules va destacar com un actor de gran prestancia física. Una de les que li van fer saltar a la fama va ser La caduta degli dei de Visconti (1969), en què interpretava un paper, que malgrat resultar «escandalós per a l'època» (transvestit en la festa de la primera escena, empresari nazi, incestuós i pedòfil), va ser un gran èxit, ja que la signatura de Visconti valia molt i la pel·lícula reflectia la connivència de grans industrials alemanys, com els Krupp, amb el nazisme.

L'any següent, el 1970, va protagonitzar una de les moltes pel·lícules que s'han fet de la novel·la El retrat de Dorian Gray d'Oscar Wilde, dirigida pel director italià Massimo Dallamno, titulada com la novel·la homònima, i que estava ambientada en els anys setanta. Els fotomuntatges que es van fer per a la promoció del film van ser considerats atrevits, mostrant l'actor i l'actriu Marie Liljedahl, que interpretava a Sybil Vane, junts, nus i en unes altres poses.

El 1972, tornaria a col·laborar amb Visconti per a la pel·lícula Ludwig, biografia del rei Lluís II de Baviera. Visconti, comte de Modrone i d'"antiga soca", comunista d'ideologia, compartia amb el rei l'homosexualitat. Però, desmarcant-se de la tradició que sempre havia representat Lluís II com "el rei verge" (a Alemanya), el rei romàntic per excel·lència (Luis Cernuda) o ambdues coses, ens mostra com el pas del temps va deteriorant físicament i mentalment el monarca; com va ser el mecenes que va donar suport a Wagner perquè pogués fer carrera; la seva relació amb la seva cosina, l'emperadriu Isabel d'Àustria-Hongria Sissi (Romy Schneider), i la seva fantasiosa vida als castells que va fer construir, envoltat d'atractius artistes i soldats. No s'oblida de la derrota militar al costat d'Àustria davant Prússia, així com de la seva resistència a integrar Baviera en el Segon Imperi alemany. Visconti no s'apunta a la tesi del suïcidi i deixa la porta oberta a l'assassinat. Silvana Mangano interpreta l'amant de Wagner.

Etapa posterior[modifica]

Helmut Berger el 1973

El 1973, va rodar Dimecres de cendra amb Elizabeth Taylor i Henry Fonda. A la mort de Visconti, el 1976, va patir una depressió i va intentar suïcidar-se en complir-se el primer aniversari.

Treballa amb regularitat, però els seus papers són secundaris o les seves pel·lícules no es distribueixen a l'estat espanyol; se'n poden citar l'eròtica Salon Kitty de Nero Brass, i Faceless de Jess Franco.

Un dels seus papers més recordats després de la defunció de Visconti va ser el de Frederick Keinszig en la pel·lícula de Francis Ford Coppola El Padrí III, l'any 1990. També va participar en alguns episodis de la popular sèrie Dinastia.

El 1994, va contreure matrimoni amb l'actriu Francesca Guidato. Sempre es va referir a si mateix com el «vidu de Visconti».[3]

Filmografia[modifica]

Helmut Berger el 1974

(director entre parèntesis; excepte detalls)

Premis i nominacions[modifica]

Premis
Nominacions

Referències[modifica]

  1. Paola-Ludovika Coriando, La poesía del volto: ritratto di Helmut Berger attore viscontiano, in: "Cineforum", n. 452 (marzo de 2006).
  2. Filmografia de Helmut Berger
  3. Berger biography
  4. Nominaciones La caída de los dioses
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Helmut Berger