Nelo Risi
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 abril 1920 Milà (Itàlia) |
| Mort | 17 setembre 2015 (95 anys) Roma |
| Activitat | |
| Ocupació | director de cinema, escriptor, traductor, guionista, lingüista, poeta, periodista |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Edith Bruck |
     | |
Nelo Risi (Milà, Llombardia, 21 d'abril de 1920 - Roma, Laci, 17 de setembre de 2015)[1] va ser un poeta i director de cinema italià.
Biografia[modifica]
Nascut a Milà, es va graduar en medicina com el seu germà Dino, a continuació, amb el començament de la Segona Guerra Mundial va combatre al front rus i va ser internat a Suïssa.[2] Va començar la seva obra poètica en 1941, publicant Le opere e i giorni.[2] Amb el final de la guerra es va traslladar a París on es va unir a un grup de cineastes, liderat pels estatunidencs Richard Leacock i John Ferno, dedicats a documentar el desastre de la guerra a Europa mitjançant un conjunt de documentals.[3] Durant aquest període Risi també va publicar la seva segona col·lecció de poemes (L'esperienza, 1948) i va treballar com a traductor d'obres de poesia de Pierre Jean Jouve, Konstandinos Petru Kavafis, Sòfocles, Jules Laforgue i altres.[2]
De tornada a Itàlia en 1954 va dirigir una dotzena de documentals sobre figures populars i moments en la història del segle xx.[3] Va fer el seu debut al cinema en 1961, amb un segment de la pel·lícula Le italiane e l'amore; el mateix any va començar la seva llarga col·laboració amb la RAI.[4] Durant la seva carrera cinematogràfica Risi va guanyar dues Nastro d'argento (Cinta de plata), l'any 1960 per la direcció del curtmetratge I fratelli Rosselli (1959) i en 1970 pel guió de Diario di una schizofrenica.[5] En 1970 també va obtenir el Premi Viareggio per la seva col·lecció de poesia Di certe cose che dette in versi suonano meglio che in prosa.[6] El seu estil de la poesia es coneix com a "poètica de l'habitual" ("dell'usuale poética"), en al·lusió a l'intent de comprendre les contradiccions i les mistificacions de la vida quotidiana a través d'un llenguatge bàsic, simple, prop d'un estil de diari.[4][7] Risi va morir el 17 de setembre de 2015 s Roma a l'edat de 95 anys.[1]
Obra poètica[modifica]
- Le opere e i giorni (Milà, Scheiwiller, 1941)
- L'esperienza (Milà, Edizioni della Meridiana, 1948)
- Polso teso (Milà, Mondadori, 1956)
- Il contromemoriale (Milà, All'insegna del pesce d'oro, 1957)
- Civilissimo (Milà, All'insegna del pesce d'oro, 1958)
- Pensieri elementari (Milà, Mondadori, 1961)
- Minime Massime (Milà, All'insegna del pesce d'oro, 1962)
- Dentro la sostanza (Milà, Mondadori, 1966)
- Di certe cose che dette in versi suonano meglio che in prosa (Milà, Mondadori, 1970)
- Amica mia nemica (Milà, Mondadori, 1975)
- Poesie scelte 1943-1975 a cura di Giovanni Raboni (Milà, Mondadori, 1977)
- I fabbricanti del “ bello ” (Milà, Mondadori, 1982)
- Le risonanze (Milà, Mondadori, 1987)
- Mutazioni (Milà, Mondadori, 1991)
- Il mondo in una mano (auto-antologia per temi) (Milà, Mondadori, 1994)
- Altro da dire (Milà, Mondadori, 2000)
- Ruggine (Milà, Mondadori, 2004)
- Di certe cose (poesie 1953-2005) (Milà, Mondadori, 2006)
- Né il giorno né l'ora (Milà, Mondadori, 2008)
Filmografia[modifica]
- Le italiane e l'amore (1962)
- La strada più lunga (1965)
- Andremo in città (1966)
- Diario di una schizofrenica (1968)
- Ondata di calore (1970)
- Una stagione all'inferno (1971)
- La colonna infame (1972)
- Idillio (1980)
- Per odio, per amore (1990)
- Un amore di donna (1998)
Curtmetratge[modifica]
- Il delitto Matteotti (1956)
- I fratelli Rosselli (1959)
- La memoria del futuro (1960)
Televisió[modifica]
- Le città del mondo (1975)
Documentals[modifica]
- Giuseppe Pinelli, episodi de Documenti su Giuseppe Pinelli (1970)
- A carte scoperte (1974)
- Venezia, tra Oriente e Occidente (1987)
- Possibili rapporti. Due poeti, due voci (2008)
Reconeixements[modifica]
- 1960, Nastro d'argento - Premi millor curtmetratge per I fratelli Rosselli;
- 1970, Premi Viareggio per la secció poesia amb Di certe cose[8]
- 1994: Premi Monselice de traducció[9]
- 1995, Premi Nazionale Rhegium Julii per la Poesia;[10]
- 2001, Premi Brancati per Altro da dire, Mondadori.[11]
- 2007, premi Carducci per la secció poesia.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «addio al poeta e regista Nelo Risi, fratello di Dino» (en italiano). repubblica.it, 18-09-2015 [Consulta: 18 setembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Twentieth-century Italian poetry : an anthology. Toronto: University of Toronto Press, 1993. ISBN 0802073689.
- ↑ 3,0 3,1 Storia del documentario italiano : immagini e culture dell'altro cinema. 1. ed.. Venezia: Marsilio, 2008. ISBN 8831795538..
- ↑ 4,0 4,1 «Risi, Nelo» (en italiano). Enciclopedia italiana. [Consulta: 18 setembre 2015].
- ↑ I premi del cinema : 1927-1997. Roma: Gremese, 2000. ISBN 8877422211.
- ↑ TUTTO Poesia italiana del Novecento. De Agostini. ISBN 8841869216.
- ↑ Febbre, furore e fiele. ISBN 8842590843.
- ↑ «Premio letterario Viareggio-Rèpaci». premioletterarioviareggiorepaci.it. Arxivat de l'original el 19 de juliol 2014. [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «I VINCITORI DEL PREMIO “MONSELICE” PER LA TRADUZIONE». bibliotecamonselice.it.
- ↑ «premio Rhegium Julii». circolorhegiumjulii.wordpress.com.
- ↑ «Albo d'oro premio Brancati». comune.zafferana-etnea.ct.it. Arxivat de l'original el 2019-04-30. [Consulta: 24 abril 2020].
Bibliografia[modifica]
- Francesco Bolzoni, «RISI, Nelo». In: Enciclopedia del Cinema, Vol. II, Roma: Istituto dell'Enciclopedia Italiana, 2003, BNI 2003-12805
- Luciano De Giusti, Nelo Risi. Il cinema, la poesia, Conegliano, Antennacinema, 1988.
Enllaços externs[modifica]
- Nelo Risi a l'Enciclopèdia Britannica
- Nelo Risi a Treccani.it – Enciclopedie on line, Istituto dell'Enciclopedia Italiana.
- Nelo Risi a openlibrary.org