Pierre Jean Jouve
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Pierre Charles Jean Jouve 11 octubre 1887 Arràs (França) |
| Mort | 8 gener 1976 (88 anys) París (França) |
| Sepultura | Cementiri de Montparnasse |
| Dades personals | |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, guionista, crític literari, editor, novel·lista, assagista, traductor, escriptor, crític |
| Membre de | |
| Nom de ploma | Daniel Rosé |
| Participà en | |
| 1929 | Les Trois Sœurs (en)  |
| Família | |
| Cònjuge | Blanche Reverchon (1925–) |
Premis
| |
  | |
Pierre Jean Jouve (Arràs, 1887 - París, 1976) fou un poeta i novelista francès.
Biografia[modifica]
Pierre Jean Jouve va néixer l'11 d'octubre de 1887 a Arràs, en una família burgesa.
Va fer els estudis secundàris a Arràs i després a Lille va estudiar matemàtiques i dret. El 1907 va passar sis mesos a Ginebra per tractar-se de la seva malaltia i d'una forta depressió; el 1908 va installar-se a París.
El 10 d'octubre de 1910 es va casar amb Andrée Charpentier i va anar a viure a Poitiers. El 1922 es va divorciar i es va casar amb la psicoanalista Blanche Reverchon, amb qui va descobrir allò que és l'iconscient, un descobriment que marcarà tota la seva vida.[1]
Durant la Primera Guerra Mundial, exempt de fer el servei militar, el 1914 va ingressar com a voluntari en un hospital de contagiosos, on va contraure tres malalties, i el 1916 va treballar com a infermer en un sanatori de tuberculosos a Monthey (Valais).[2] Durant aquesta època va conèixer a escriptors com Stefan Zweig, Romain Rolland, Goerges Duhamel i Jules Romains.[3]
El 1922 va començar una crisi intel·lectual que el va portar a rebutjar tot el que havia escrit abans del 1925.[4] Va ser durant aquest període que va conèixer a Rainer Maria Rilke i a Baladine Klossowska.
Entre 1925 i 1935, Jouve va escriure tota la seva obra de ficció. Jouve va preveure que el nazisme donaria lloc a la guerra: va publicar poemes en què es van barrejar la resistència a l'ocupació alemanya i a l'experiència espiritual.[1]
La Segona Guerra Mundial la viure a l'exili a Suïssa, i esdevingué una figura reconeguda de la "resistència literària" anti-nazi.
S'ha considerat que la seva evolució literària i social ha passat per moviments com el simbolisme (1907-1909), el neo-classicisme (1910) l'unanimisme (1911-1912) i el pacifisme (1914-1920).[3]
A part d'escriptor i poeta, Jouve va ser un gran traductor com el cas d'una de les traduccions franceses de referència de Romeu i Julieta, de William Shakespeare juntament amb l'actor i director rus nacionalitzat francès Georges Pitoëff. També va destacar com a crític musical amb articles sobre Alban Berg i Bela Bartok.[3]
Va morir a París el 7 de gener de 1976.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Hordé, Tristan. «Pierre Jean Jouve» (en francès), 01-12-2008. [Consulta: abril 2019].
- ↑ «Voayagers dans un paysage: Pierre Jean Jouve. Biographie succinte» (en francès), 1992. [Consulta: abril 2019].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Bonhomme, Béatrice. «Une breve biographie de Pierre Jean Jouve» (en francès), 09-06-2013. [Consulta: abril 2019].
- ↑ Leuwers, Daniel. Dictionnaire de la Littérature française du XXè s (en francès), 2016. ISBN 9782852291478.
Obres destacades[modifica]
- Artificiel (1909)
- Vous êtes des Hommes (1915)
- Poème contre le grand crime (1918)
- Romain Rolland vivant, 1914-1919 (1920)
- Paulina 1880 (1925), amb una adaptació al cinema (1972) pel director Jean-Louis Bertucelli.
- Le Monde désert (1927)
- Les Noces (1928)
- Hécate (1928)
- L'Aventure de Catherine Crachat (1928-1931)
- Le Paradis perdu (1929)
- Sueur de sang (1933-1935)
- La Scène capitale (1935)
- Dans les années profondes (1935)
- Matière céleste (1936-1937)
- Kyrie (1938)
- Le Don Juan de Mozart (1942)
- Paris (1946)
- La Vierge de Paris (1946)
- Hymne (1947)
- Diadème (1949)
- Wozzeck ou le nouvel Opéra (1953)
- Mélodrame (1954)
- Invention (1959)
- Moires (1962-1966)
- Ténèbres (1964)
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pierre Jean Jouve |
- Paulina 1880 en un blog literari (francès)