Cadàver
Un cadàver és un cos mort, especialment d'un humà.[1] La paraula prové del llatí cadauer, en relació amb el verb cadere, caure.[2]
Segons la legislació catalana, es parla de cadàver durant els cinc anys següents a la mort real, després es parla de restes cadavèriques: allò que queda del cos humà després del procés de destrucció de la matèria orgànica.[3] La normativa preveu tres destinacions finals: inhumació, incineració o immersió en alta mar.
Quan es tracta d'una persona concreta, sobretot en obituaris o per a expressar respecte, s'utilitza sovint l'eufemisme «despulla mortal» o «restes mortals»,[4] una expressió que prové de la idea d'origen religiosa que considera el cos com l'embolcall material i temporani de l'ànima eterna.[5]
Normativa[modifica]
Donació d'òrgans i teixits[modifica]
La possibilitat de cedir el seu cadàver a la ciència, per a la formació de metges, o deixar òrgans o teixits per a trasplantaments és reglementada. A Catalunya, la persona que vull donar, ha d'informar el seu entorn i el metges tractaran amb la família en respectar el màxim la voluntat del defunt. És una situació delicada, com que la decisió s'ha de prendre quan més aviat millor, com que un cadàver es deteriora en poques hores. Per a evitar discussions en un moment ja prou difícil, el donant pot portar un carnet de donació. Igualment pot fer una declaració de voluntat anticipada, que pot explicitar la donació però també determinar els límits del tractament medical en cas d'incapacitat de communicar.[6] Davant la demanda creixent d'organs, un canvi de la legislació al sentit que tots són considerats donants, excepte les persones que declaren explícitament que no volen cedir parts del seu cadàver, és subjecte de debat.[7]
Tractament del cadàver[modifica]
El tractament d'un cadàver és sotmés a una normativa que determina les modalitats del transport, l'autorització d'inhumació o incineració. Intervenen tant criteris de sanitat com de medicina legal i forense. Generalment, un metge ha de constatar que es tracta d'una mort natural, o en cas de suspició prevenir la policia. Cadàvers només poden transportar-se en fèretre i en cotxes adequats. Existeixen regles especials per al transport per avió o tren; o en cas de força major (epidèmia, catàstrofes...).[3]
Descomposició[modifica]
En la natura, tota una sèrie d'organismes necròfags: fongs, microbes, insectes (per ex.: formigues, nicrophorus, sarcophagidae), ocells (del qual el més conegut és l'aufrany), mamífers (rates, hienes) contribueixen a la descomposició dels cadàvers i tenen un paper important en el cicle natural i la neteja de despulles.
Referències[modifica]
- ↑ «cadàver». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «cadàver». A: Diccionari etimològic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (2004, 4a edició), p. 154 (Diccionaris complementaris n°4). ISBN 9788441225169.
- ↑ 3,0 3,1 Error en el títol o la url.Generalitat de Catalunya. «», 25 novembre 1997. Arxivat de l'original el 2013-06-05. [Consulta: 5 gener 2015]. Arxivat 2013-06-05 a Wayback Machine.
- ↑ per exemple: «La Llei de Memòria Històrica inclou mesures per a la identificació i localització de les restes mortals de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme.» «Mapa de fossos». Memòria històrica. Govern d'Espanya, s.d.. Arxivat de l'original el 2015-01-05. [Consulta: 6 gener del 2015].
- ↑ «resta 2.2». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana., «despulla». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «Normativa a nivell autonòmic, estatal i europeu relacionada amb la donació i el trasplantament d'òrgans, teixits i cèl·lules» Arxivat 2015-01-05 a Wayback Machine., Generalitat de Catalunya
- ↑ National Health Service. «Organ donation: opt in or opt out?» (en anglès). Web oficial dels serveis de salut britànics. Arxivat de l'original el 2015-01-05. [Consulta: 6 gener del 2015].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cadàver |
- Declaració de voluntats anticipades Arxivat 2015-01-05 a Wayback Machine.
- Registre de voluntats anticipades de Catalunya
- Canal Donació i Trasplantament de la Generalitat de Catalunya