Sommarlek

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaSommarlek
Fitxa
Direcció Ingmar Bergman
Protagonistes
Producció Allan Ekelund
Guió Ingmar Bergman & Herbert Grevenius
Música Erik Nordgren
Fotografia Gunnar Fischer
Muntatge Oscar Rosander
Productora Svensk Filmindustri
Característiques
País d'origen Suècia
Data d'estrena 1951
Durada 96 min
Idioma original Suec
Color en blanc i negre
Descripció
Gènere Drama
Lloc de la narració Estocolm
Altres dades
Identificador IMDb Fitxa 7.7/10 stars
Identificador Filmaffinity Fitxa
Identificador Rotten Tomatoes Fitxa
Identificador AllMovie de pel·lícula Fitxa
Identificador Turner Classic Movies de pel·lícula Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

Sommarlek (en català seria: Jocs d'estiu) és una pel·lícula sueca d'Ingmar Bergman, estrenada el 1951.

Argument[modifica]

Marie, ballarina a l'Òpera d'Estocolm, aprofita l'ajornament imprevist de les repeticions del Llac dels cignes per embarcar-se cap a una petita illa prop de la capital. Allà, en una cabana a la vora de l'aigua, s'abandona als seus records i torna a veure Henrik, un jove estudiant molt enamorat d'ella. En la llum de l'estiu suec, es veuen els seus jocs amorosos. Cap a la fi de les vacances, Henrik mor cabussant-se entre les roques. Trencada per la seva desaparició, Marie coneix un il·lusori reconfort amb el seu oncle Erland.

Després d'aquest pelegrinatge, Marie torna a l'Òpera i es prepara a entrar en escena. Es maquilla davant el mirall de la seva llotja. Els anys l'han endurit. El mestre de ball li exposa llavors els grans trets de la seva filosofia: no cal viure amb els seus records, cal saber aprofitar l'instant present, estimar.

David, un periodista molt enamorat de Marie, desbarata la vigilància del conserge i aconsegueix unir-la a la seva llotja. De sobte Marie comprèn que no pot viure eternament en el passat. Acceptant compartir l'amor de David, Marie entreveu una existència nova i reconcilia l'art i la vida. Ballant, és transfigurada pel seu segon amor.

L'evocació de la felicitat hedonista, en la primera part de la pel·lícula, amb els seus banys, els seus jocs amorosos, s'acompanya d'un crit de revolta contra Déu que prefigura les grans pel·lícules metafísiques que vindran amb Ingmar Bergman.

« «No crec que Déu existeixi, diu Marie, i si existeix, l’odiaré sempre... Si estigués davant meu, li escopiria a la cara» »

.

Repartiment[modifica]

Enllaços externs[modifica]