Tystnaden
 | ||
| Fitxa | ||
|---|---|---|
| Direcció | Ingmar Bergman  | |
| Protagonistes | ||
| Producció | Allan Ekelund | |
| Guió | Ingmar Bergman | |
| Música | Ivan Renliden | |
| Fotografia | Sven Nykvist | |
| Muntatge | Ulla Ryghe | |
| Distribuïdor | Svensk Filmindustri i Netflix | |
| Dades i xifres | ||
| País d'origen | Suècia | |
| Estrena | 1963 | |
| Durada | 95 min | |
| Idioma original | suec (principalment) | |
| Color | en blanc i negre | |
| Descripció | ||
| Gènere | drama | |
| Tema | fe, dubte, Déu en el cristianisme, abandonament emocional, relació entre germans, certesa, agnosticisme, mort, soledat, patiment, buit, desig sexual, repressió, ansietat i malaltia | |
| Lloc de la narració | Europa | |
| Època d'ambientació | segle XX | |
      | ||
| ||
Tystnaden(en català seria "El silenci") és una pel·lícula sueca dirigida per Ingmar Bergman, estrenada el 1963. Va guanyar tres de les quatre categories en la primera edició dels Premis Guldbagge.[1]
Considerada per la crítica com a la tercera part de la trilogia "El silenci de Déu",[2] la pel·lícula es va exhibir amb algunes seqüències censurades a Suècia i va ser prohibida en alguns països.[3] Sol destacar-se per l'escassetat de diàlegs,[4] la seva tècnica formal depurada i experimentalista[5] i per la seva reflexió sobre el fet religiós.[6]
Jacques Doillon va dirigir La Pirate l'any 1984, una pel·lícula que pretén ser un remake de Tystnaden. El director francès va declarar en aqueslla ocasió: «Admiro Ingmar Bergman i, com ell, crec que cal funcionar més amb els nervis que amb el cap».[7]
Argument[modifica]
Ester i Anna són germanes. Acompanyades del petit Johann, el fill d'Anna, travessen un país que els és estranger i que, sembla, és en situació de setge. La malaltia d'Ester els obliga a fer una parada en un hotel.[8]
Repartiment[modifica]
- Ingrid Thulin: Ester
- Gunnel Lindblom: Anna
- Jorgen Lindström: Johann
- Hakan Jahnberg: l'amo de l'hotel
- Birger Malmstem
Comentaris[modifica]
Tot i que la incomunicació és un dels temes principals de l'obra d'Ingmar Bergman, la il·lustra aquí de dues maneres suplementàries, bastant excepcionals en la seva filmografia:
- Primer de tot, col·loca la intriga en un marc estranger. Fora d'algunes rares pel·lícules com aquesta o Das Schlangenei, totes les pel·lícules de Bergman es desenvolupen a Suècia. Al problema de relacions entre les dues germanes se superposa el de la relació amb el medi, i la incomprensió de la llengua i del que passa en l'exterior.
- Però d'una certa manera la presència del nen posa les coses en perspectiva, des de la seva mirada sobre un món que no comprèn.
- Tystnaden és una pel·lícula estranyament sexy i física (Manny Farber).
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tystnaden |
- ↑ Asp, Jon. «Sweden's Golden Bugs swarm to Pichler's 'Eat Sleep Die' - Variety» (en anglès). Variety, 21-01-2013. [Consulta: 6 juny 2023].
- ↑ Jaume Cardona. «EL SILENCIO (Tystnaden, Ingmar Bergman, 1963): El arquetipo del animus. Eros y Logos.» (en castellà). [Consulta: 21 juny 2018].
- ↑ Luis Alberto Álvarez. «El silencio (1963) de Ingmar Bergman» (en castellà). [Consulta: 21 juny 2018].
- ↑ Cruz, Juan «Ingmar Bergman. Ser o no ser» (en castellà). , 30-07-2007 [Consulta: 21 juny 2018].
- ↑ «La esencia del silencio audiovisual. ‘El silencio’ de Bergman como ejemplo» (en castellà). Revista Comunicación, Nº 12, 19-03-2014. ISSN: 1989-600X [Consulta: 21 juny 2018].
- ↑ «Ingmar Bergman, ante el silencio de Dios» (en castellà). [Consulta: 21 juny 2018].
- ↑ «La Pirate» (en francès). cineclubdecaen.com. [Consulta: 11 agost 2020].
- ↑ «The Silence (1963) - Ingmar Bergman | Synopsis, Characteristics, Moods, Themes and Related | AllMovie» (en anglès). AllMovie. [Consulta: 6 juny 2023].
.jpg)