Törst

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaTörst

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióIngmar Bergman Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióHelge Hagerman Modifica el valor a Wikidata
GuióHerbert Grevenius Modifica el valor a Wikidata
MúsicaErik Nordgren Modifica el valor a Wikidata
FotografiaGunnar Fischer Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeOscar Rosander Modifica el valor a Wikidata
ProductoraSvensk Filmindustri Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenSuècia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1950 Modifica el valor a Wikidata
Durada85 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalsuec
alemany Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema LGBT Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióEstocolm Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0041998 Filmaffinity: 941471 Allocine: 26035 Letterboxd: thirst Allmovie: v49750 TCM: 504457 TMDB.org: 51143 Modifica el valor a Wikidata

Törst és una pel·lícula sueca dirigida per Ingmar Bergman, estrenada el 1949.

Argument[modifica]

Ruth és una ex ballarina que tenia una amant abans del matrimoni i que l'ha va deixar embarassada, obligant-la a sotmetre's a un avortament que l'ha deixat estèril. L'odi cap als homes que ha derivat d'aquesta experiència afectarà la relació amb el seu marit Bertil, un empleat que, abans de casar-se amb Ruth estimava una dona neuròtica, Viola, que l'ha convertit en insegur en les relacions amb altres dones.

El viatge que estan fent Ruth i Bertil, des del sud d'Europa cap a Suècia, es troba a Alemanya, encara sota els horrors de la guerra. La parella, durant el llarg viatge, s'han de buscar a si mateixos, per trobar una solució pacífica per començar a viure de manera diferent.

Paral·lelament, és la història de Viola que, després d'experiències decebedores amb un psiquiatre sense escrúpols i una amiga amb tendències lesbianes, se suïcida.

Al final del relat, un somni fa l'alliberament narratiu. Bertil, matant la seva dona amb la imaginació, entén que, en un nivell inconscient, és la manera d'escapar del buit d'amor, l'única manera d'omplir-lo és tractar d'entendre’s i estimar-se amb bona voluntat.

Repartiment[modifica]