El cònsol honorari
The Honorary Consul  | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | John Mackenzie |
| Protagonistes | |
| Producció | Norma Heyman |
| Guió | Christopher Hampton |
| Música | Stanley Myers |
| Fotografia | Phil Meheux |
| Muntatge | Stuart Baird |
| Productora | Paramount Pictures |
| Distribuïdor | Paramount Pictures |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Mèxic, Regne Unit i Austràlia |
| Estrena | 1983 |
| Durada | 102 min i 103 min |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Basat en | The Honorary Consul (en)  |
| Gènere | drama i pel·lícula basada en una novel·la |
| Lloc de la narració | Argentina |
         | |
El cònsol honorari (títol original: The Honorary Consul, estrenada als Estats Units com a Beyond The Limit) és una pel·lícula dramàtica britànica de 1983 dirigida per John Mackenzie i protagonitzada per Michael Caine, Richard Gere, Bob Hoskins i Elpidia Carrillo. Es basa en la novel·la homònima de 1973 de Graham Greene.[1][2] Està doblada al català.[3]
Argument[modifica]
Durant la Guerra bruta, un metge mig anglès a l'Argentina es fa amic de la policia, els rebels i el cònsol honorari britànic, la dona llatina del qual sedueix. Quan el cònsol és segrestat per error pels rebels, ha d'escollir un bàndol.
Repartiment[modifica]
- Michael Caine com Charley Fortnum
- Richard Gere com Eduardo Plarr
- Bob Hoskins com Coronel Pérez
- Elpidia Carrillo com Clara Fortnum
- Joaquim de Almeida com Leon
- A Martinez com Aquino
- Geoffrey Palmer com l'ambaixador britànic
- Leonard Maguire com Dr. Humphries
Producció[modifica]
La pel·lícula va ser produïda per Norma Heyman, la primera dona britànica que va produir un llargmetratge independent en solitari.[4]
La pel·lícula es va rodar a Veracruz, a Ciutat de Mèxic, i als Shepperton Studios de Surrey .
Estrena i recepció[modifica]
La pel·lícula va recaptar 5,998 milions de dòlars a la taquilla dels Estats Units. Va rebre crítiques diverses. El personal de Variety va escriure que "els forts talents d'ambdós costats de la càmera no han aconseguit donar vida a aquesta intricada història de traïció emocional i política i [el] resultat és una dosi constant de tedi".[5] Vincent Canby, de The New York Times,, va escriure sobre "el títol molt sense sentit que s'ha adjuntat, com una banyera a un cotxe, a l'adaptació a la pantalla de The Honorary Consul, la novel·la de 1973 del Sr. Greene", i va elogiar alguns dels les actuacions i el rodatge de localitzacions, però va remarcar que "Amb la millor de les intencions i gens de talent, John Mackenzie, el director, i Christopher Hampton, l'escriptor, han fet una pel·lícula que en alguns aspectes es converteix en una crítica desagradable de la novel·la. El cònsol honorari és un treball molt més complicat i misteriós del que es podria sospitar d'aquesta condensació bastant literal, encara que fidel".[6]
Referències[modifica]
- ↑
El cònsol honorari a Internet Movie Database (anglès)
- ↑ «The Honorary Consul (1983)». bfi.org. Arxivat de l'original el 2009-01-14.
- ↑ «El cònsol honorari». esadir.cat. [Consulta: 14 març 2024].
- ↑ MacNab, Geoffrey «David Heyman: Man behind the magic». The Independent, 02-07-2011 [Consulta: 29 octubre 2012].
- ↑ Variety Staff. «The Honorary Consul», 01-01-1984.
- ↑ «"FILM: 'BEYOND THE LIMIT,' FROM GRAHAM GREENE». The New York Times, 30-09-1983.
