Crònica d'Anna Magdalena Bach

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaCrònica d'Anna Magdalena Bach
Chronik der Anna Magdalena Bach
Ambach.jpg
Fitxa
DireccióJean-Marie Straub
Danièle Huillet
Protagonistes
Director artísticDanièle Huillet
ProduccióFranz Seitz
Gianvittorio Baldi
Jean-Marie Straub
Danièle Huillet
Dissenyador de produccióStraub-Huillet Modifica el valor a Wikidata
GuióJean-Marie Straub
Danièle Huillet
MúsicaJohann Sebastian Bach
Dissenyador de soLouis Hochet
Lucien Moreau
MuntatgeDanièle Huillet
Jean-Marie Straub
ProductoraFranz Seitz Filmproduktion
Neue Filmkunst Walter Kirchner
Hessischer Rundfunk
IDI Cinematografica
Radiotelevisione Italiana
Kuratorium Junger Deutscher Film
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenAlemanya
Itàlia
Estrena1968
Durada93 minuts
Idioma originalalemany Modifica el valor a Wikidata
Doblada al catalàSí 
Coloren color i en blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereMusical
Lloc de la narracióAlemanya Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt0062804 Filmaffinity: 694704 Allocine: 27560 Rottentomatoes: m/19021 Allmovie: v87252 TCM: 70916 TV.com: movies/chronicle-of-anna-magdalena-bach Modifica el valor a Wikidata

Crònica d'Anna Magdalena Bach (títol original en alemany: Chronik der Anna Magdalena Bach) és una pel·lícula germano-italiana de Jean-Marie Straub i Danièle Huillet, estrenada el 1968. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

A partir de manuscrits, d'actes de l'època, de cartes, Jean-Marie Straub i Danièle Huillet han posat en escena la vida de la segona esposa de Johann Sebastian Bach, Anna Magdalena Bach, al costat del seu marit.[2]

Repartiment[modifica]

  • Gustav Leonhardt: Johann Sebastian Bach
  • Christiane Lang-Drewanz: Anna Magdalena Bach
  • Paolo Carlini: Hölzel
  • Ernst Castelli: Steger
  • Hans-Peter Boye: Born
  • Joachim Wolff: Rektor
  • Rainer Kirchner: el Superintendent
  • Eckart Brüntjen: el prefecte Kittler
  • Walter Peters: el prefecte Krause
  • Kathrien Leonhardt: Katharina Dorothea Bach
  • Anja Fährmann: Regine Susanna Bach
  • Katja Drewanz: Christine Sophie Henrietta Bach
  • Bob van Asperen: Johann Elias Bach
  • Andreas Pangritz: Wilhelm Friedemann Bach
  • Nikolaus Harnoncourt: el príncep von Anhalt-Köthen
  • Hellmuth Costard: Rektor Ernesti
  • Angelo Viale
  • Rudolf Scheidegger
  • Ernest Strauss

Producció[modifica]

Gustav Leonhardt, el clavecinista i organista que toca Johann Sebastian Bach, ha declarat en una entrevista[3] que quan Jean-Marie Straub l'ha cridat per proposar-li aquest paper, ha pensat: «Una pel·lícula sobre Bach, serà espantós com totes les pel·lícules sobre la música que ja he vist. » Però quan va rebre el guió, l'havia trobat « del tot seriós, pensat, i fonamentat històricament», Jean-Marie Straub tenia el mateix enfocament i el mateix respecte que ell per aquest compositor: «El que trobava normal, Straub ho trobava també. »

Cada obra de música és interpretada en directe, sense ser interrompuda per canvis de pla,[4] per músics de primera importància, entre els quals el clavecinista Gustav Leonhardt que fa el paper de Johann Sebastian Bach.

Crònica[modifica]

« Una Crònica d'Anna Magdalena Bach, la veu suposada d'Anna Magdalena llegeix les cartes del mateix Bach i els testimoniatges d'un fill, tot i que parla com Bach escrivia i parlava, accedint això a una mena de discurs indirecte lliure.[…]

L'acte de paraula és acte de música en l'execució de la música de Bach que arrenca particions, més encara que la veu d'Anna Magdalena no arrencava de les cartes i documents. L'acte de paraula o de música és una lluita: ha de ser econòmic i rar, infinitament pacient, per imposar-se al que li resisteix, però extremadament violent per ser ell mateix una resistència, un acte de resistència[5]

»
Gilles Deleuze, Cinema 2
« Plans fixos, extremadament despullats, únicament consagrats a la respiració i al temps musicals. Els Straub compleixen el seu treball de cineastes amb la humilitat i l'exigència d'un artesà. El contrast intens del blanc i negre. El dolç reconfort del món exterior suggerit per les finestres il·luminades. La feina mínima, però molt expressiva, dels materials d'època (perruques, instruments). Tot acaba esborrant la distància del temps. Un sentiment de suspensió i d'eternitat palpita dins del marc, després el sobrepassa. Misteri infinit de la música i del cinema conjugats.[6] »
— Jean Coutances, Télérama.fr

Premis i nominacions[modifica]

Nominacions

Referències[modifica]

  1. «Crònica d'Anna Magdalena Bach». esadir.cat.
  2. «Chronik der Anna Magdalena Bach». The New York Times.
  3. Geiser; Brouder, Bertrand. «Entretien amb Gustav Leonhardt», 08-10-1999.
  4. Cada peça de música és realment executat davant la càmera, en directe i filmat en un sol pla», J-M Straub, in Huillet - Straub, Crònica d'Anna Magdalena Bach , op. cit., p.10
  5. Gilles Deleuze, Cinema 2, edicions de Minuit, 1985, p.330-331 ISBN 2707310476
  6. Critica a Télérama.fr

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Vegeu també[modifica]