Jean Harlow

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJean Harlow
Harlow-publicity.jpg
Biografia
Naixement Harlean Harlow Carpenter
3 de març de 1911
Kansas City, Missouri (EUA)
Mort 7 de juny de 1937(1937-06-07) (als 26 anys)
Los Angeles, Califòrnia (EUA)
Causa de mort Insuficiència renal
Lloc d'enterrament Forest Lawn Memorial Park
Educació Lake Forest Academy Tradueix
Activitat
Ocupació Actriu i actriu de cinema
Període d'activitat 1928 –
Família
Cònjuge Charles McGrew (1927–1929)
Paul Bern (1932–1932)
Harold Rosson (1933–1934)

Lloc web jeanharlow.com
IMDB: nm0001318 Musicbrainz: 5d11ba53-1594-429f-bd2e-2f70c5a6b80a
Modifica les dades a Wikidata

Jean Harlow (nom autèntic: Harlean Harlow Carpenter; Kansas City, Missouri, 3 de març de 1911 − Los Angeles, Califòrnia, 7 de juny de 1937) va ser una actriu estatunidenca i un sex symbol de la dècada de 1930.[1]

Després d'haver estat escollida pel director Howard Hughes, Harlow va aparèixer a la pel·lícula Hell's Angels (1930), però a continuació va actuar en una sèrie de films que no van rebre bones crítiques, abans de ser contractada per la Metro-Goldwyn-Mayer l'any 1932. Harlow va actuar amb els actors William Powell, Spencer Tracy i, en sis pel·lícules, amb Clark Gable.

La popularitat de Harlow va rivalitzar i aviat va ultrapassar la de les seves companyes de la MGM Joan Crawford i Norma Shearer. El sobrenom de Harlow va ser el de "Blonde Bombshell" (la sensació rossa) i també "Platinum Blonde" (la rosa platí).

Va morir quan encara s'estava rodant la pel·lícula Saratoga l'any 1937 als 26 anys d'edat. Aquest film es va completar usant dobles de cos i es va presentar als cinemes un mes més tard de la seva mort.

Biografia[modifica]

Harlow tenia el nom complet de Harlean Harlow Carpenter[2] in Kansas City, Missouri. El seu cognom de vegades s'escriu incorrectament com Carpentier,[3]

Harlow va deixar la casa de la seva mare (que s'havia divorciat) a 16 anys per casar-se amb un home anomenat McGrew. Poc després la parella va deixar Chicago per anar a viure a Beverly Hills.[4] Ni McGrew ni Harlean treballaven i McGrew bevia massa alcohol. Es van divorciar l'any 1929.[4]

Jean Harlow va entrar en contacte amb la 20th Century Fox i finalment va aparèixer a la seva primera pel·lícula, Honor Bound, com a extra cobrant 7 dòlars diaris.[5] El desembre va signar un contracte per 5 anys amb Hal Roach Studios per 100 dòlars a la setmana.[6] Va treballar amb un curtmetratge de Laurel i Hardy titulat Double Whoopee el 1929, i després en dos films més: Liberty i Bacon Grabbers (tots dos de l'any 1929).

Després del seu divorci, Harlow va treballar com a extra en diversos films que eren encara del cinema mut i no va ser fins a la pel·lícula de 1929 anomenada The Saturday Night Kid, protagonitzada per Clara Bow, quan va tenir un paper parlat.

Harlow (1930–31)

A final del 1929, va ser descoberta per l'actor James Hall, que estava rodant la pel·lícula de Howard Hughes, Hell's Angels. Hughes, que tornava a rodar el film, inicialment mut, per convertir-lo en sonor, necessitava una actriu que substituís Greta Nissen, a causa del seu accent noruec incompatible amb una pel·lícula sonora. Harlow va fer una prova i va aconseguir el paper.[7]

Hughes contractà Harlow per a cinc anys amb 100 dòlars per setmana. Hell's Angels pes va estrenar a Hollywood el 27 de maig de 1930 al Grauman's Chinese Theater, esdevenint la segona pel·lícula amb més recaptació de l'any 1930 només superada per la de Greta Garbo a Anna Christie). Aquesta pel·lícula va fer de Harlow una estrella internacional, però els crítics no eren gaire entusiastes.[8] The New Yorker va escriure que la seva actuació era "simplement horrible", tot i que la revista Variety va reconèixer; "No importa quin grau de talent posseeixi ... ningú va morir de fam posseint allò que ella té"[8]

a Red Dust (1932)

Louis B. Mayer en principi era reticient a contractar Jean Harlow per a la Metro-Goldwyn-Mayer, però el seu soci Irving Thalberg, ho va acabar fent el 3 de març de 1932, pagant a Hughes 30.000 dolars.[9]

La MGM, per tal de promoure aquesta actriu, va arribar a dir que ella era descendent d'Edgar Allan Poe i la va fer aparèixer fent obres de caritat [10]

El seu segon marit, l'actor Paul Bern, es va suïcidar.

Mort[modifica]

Jean va emmalaltir d'escarlatina als 15 anys, cosa que potser va contribuït a la seva mort per nefropatia (malaltia del ronyó) el 7 de juny de 1937. En aquells anys aquesta malaltia no es podia guarir, atès que encara no existien els antibiòtics, ni la diàlisi, ni el trasplantament de ronyó.

La notícia de la seva mort es va estendre ràpidament, Spencer Tracy va escriure en el seu diari, "Jean Harlow died today. Grand gal." (Jean Harlow ha mort avui. Una gran noia).[11] La MGM va tancar en el dia del seu funeral, el 9 de juny. Va ser enterrada al Forest Lawn Memorial Park a Glendale, Califòrnia[12] A la seva tomba només hi ha una senzilla inscripció: "Our Baby".[13]

Filmografia parcial[modifica]

Referències[modifica]

Notes

  1. Obituary Variety, June 9, 1937, page 54.
  2. Parish p.192 "Harlean" era la forma femenina del nom masculí "Harlow", que era el nom que els seus pares pensaven posar si hagués nascut un nen
  3. Golden, p. 13
  4. 4,0 4,1 «Jean Harlow the Official Site». [Consulta: 31 octubre 2013].
  5. Stenn, pp. 28–29
  6. Stenn, pp. 29–30
  7. Stenn, pp. 34–38
  8. 8,0 8,1 Stenn, pp. 42, 46–47
  9. Stenn, pp. 73–74
  10. Stenn, pp. 146–147
  11. Golden, p. 211
  12. Golden, pp. 214–215
  13. Stenn, p. 239

Bibliografia

  • Block, Alex Ben; Autrey Wilson, Lucy (2010). George Lucas's Blockbusting: A Decade-by-Decade Survey of Timeless Movies Including Untold Secrets of Their Financial and Cultural Success. HarperCollins. ISBN 0-0619-6345-3
  • Conrad, Barnaby (1999). The Blonde: A Celebration of the Golden Era from Harlow to Monroe. Chronicle Books. ISBN 0-811-82591-4
  • Error en el títol o la url.Fleming, E.J. «», 09-01-2009.
  • Golden, Eve (1991) Platinum Girl: The Life and Legends of Jean Harlow. Abbeville Press. ISBN 1-558-59214-8
  • Jordan, Jessica Hope (2009). The Sex Goddess in American Film, 1930–1965: Jean Harlow, Mae West, Lana Turner, and Jayne Mansfield. Cambria Press. ISBN 1-604-97663-2
  • Monush, Barry, ed. (2003). Screen World Presents the Encyclopedia of Hollywood Film Actors: From the Silent Era to 1965, Volume 1. Hal Leonard Corporation. ISBN 1-557-83551-9
  • Nash, Jay Robert; Ross, Stanley Ralph (1988). The Motion Picture Guide (7 ed.). Cinebooks. ISBN 0-933-99700-0
  • Parish, James Robert; Gregory W. Mank and Don E. Stanke (1978). The Hollywood Beauties. Arlington House Publishers. ISBN 0-87000-412-3
  • Pitkin, Roy. Whom the Gods Love Die Young: A Modern Medical Perspective on Illnesses that Caused the Early Death of Famous People. Dorrance Publishing, 2008. ISBN 1434991997, 9781434991997
  • Sherrow, Victoria, ed. (2006). Encyclopedia of Hair: A Cultural History. Greenwood Publishing Group. ISBN 0-313-33145-6
  • Spicer, Chrystopher J. (2002). Clark Gable: Biography, Filmography, Bibliography. McFarland. ISBN 0-786-41124-4.
  • Stenn, David (1993). Bombshell: The Life and Death of Jean Harlow. Bentam Doubleday Dell Publishing, New York. ISBN 0-385-42157-5
  • Wayne, Jane Ellen (2002). The Golden Girls of MGM. Carroll & Graf. ISBN 0-7867-1303-8
  • Pascal, John. The Jean Harlow Story. Popular Library. 1964.
  • Viera, Mark A.; Darrel, Rooney. Harlow in Hollywood: The Blonde Bombshell in the Glamour Capital, 1928–1937. Angel City Press. 2011.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean Harlow Modifica l'enllaç a Wikidata